El santuari dels Arcs, un espai per aturar-se i pregar

Josep Gordi –CR És al bell mig d’una vall plena de verdor, sobretot a la primavera i a l’estiu. El santuari dels Arcs se situa a dos quilòmetres del poble de Santa Pau i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Vet aquí una nova descoberta de la col·lecció de Santuaris naturals.

Per arribar-hi cal agafar la carretera GI-524 venint d’Olot o de Banyoles. Si circuleu des del Pla de l’Estany caldrà desviar-vos abans d’arribar a Santa Pau. A mà esquerra trobarem una desviació cap al mas Planadevall. Seguirem per aquesta pista que s’endinsa per la vall de la riera dels Arcs i a uns dos quilòmetres ja visualitzarem, a mà dreta, l’absis de l’antiga església romànica del santuari. És molt recomanable aparcar al primer espai habilitat i apropar-nos caminant vers el santuari. Aquest fet ens permetrà gaudir de la vall i de la panoràmica de la muntanya de sant Julià del Mont i de la serralada de Finestres.

La llegenda explica que la imatge va ser trobada per uns bous que, en arribar a aquest indret s’aturaren i començaren a bramar. La pastoreta que els guardava s’acostà a unes bardisses i quan les va apartar va adonar-se que al seu darrere hi havia una petita cova que formava un arc i dins hi havia la figura de la Mare de Déu. Pel lloc on fou trobada l’anomenaren Mare de Déu dels Arcs. Malauradament, al llarg de la Guerra Civil el temple es va profanar i varen ser cremats la major dels elements de l’església. Per tant, l’actual talla data del 1940.

Tornem a la història del santuari. Al poc temps de trobar-se la imatge de la Mare de Déu, els veïns aixecaren un petit oratori a l’espai on aparegué la imatge. L’afluència de devots va generar que s’hi alcés una església romànica al llarg del segle XII la qual s’ha anat reformant en el decurs dels segles. Els elements que resten d’aquest primer temple són l’única nau amb volta de canó i un absis semicircular que presenta elements llombards. A mitjans del segle XV, un terratrèmol ensorrà part del temple. La reconstrucció es va allargar al llarg de diferents centúries. En els segles XVI i XVII el santuari dels Arcs es convertí en un important centre de pelegrinatge que es veia afavorit pel fet que el camí ral d’Olot a Banyoles passava a prop seu. Al llarg de la segona meitat del segle XVI s’hi construí una hostatgeria. Diferents pontífexs li van concedir que pogués atorgar indulgències als pelegrins i el rei va donar permís als almoiners per recollir donatius per tot Catalunya.

Els seus goigs són molt antics ja que les primeres impressions daten del 1668 i s’inicien amb la demanda de guiatge dels peregrins per part de la Mare de Déu.

Puig dels errats sou la vía
sens obstacles ni embarchs:
vollàu ser la nostra guía,
Verge María dels Archs.

Des del 1963, l’hostatgeria es va convertir en casa de colònies. Pot acollir fins a un centenar de joves. Per aquest motiu els exteriors de l’antic santuari s’han enjardinat. L’existència d’aquests grans prats ens convida a caminar i a gaudir del paisatge i de la calma que respira el conjunt de l’espai.

Si ens allunyem un xic vers ponent podrem admirar la serra de Finestres la qual té com a cim més elevat el Puigsallança de 1027 m i, a llevant, la serra de Sant Julià del Mont de menor alçada. El santuari se situa a la vall de la riera dels Arcs on predomina un paisatge eminentment forestal. Si ens centrem en els arbres, recomanem acostar-se als plàtans d’ombra situats al voltant dels camins així com a un avet i un freixe de notables dimensions ubicats al costat mateix de l’església.

Abans de marxar, fem una darrera ullada als edificis d’aquest santuari i tinguem present que per aquest espai han passat, al llarg dels segles, milers de persones que s’han aturar a pregar a la Mare de Déu dels Arcs. El seu aplec se celebra el primer diumenge de setembre