Santi Thió, un mestre coherent i conseqüent fins al final

Albert Quintana -CR Ha marxat amb certa precipitació però deixant un gran llegat de testimoniatge. En Santi, en Santi Thió, jesuïta que des de feia pràcticament 25 anys vivia a la plaça del Vi de Girona, en comunitat, i amb moltes comunitats diverses alhora ha mort aquest agost en la vigília de la proclamació del Magníficat de Maria.

Fill d’una coneguda família de Girona, originària de Franciac (La Selva), va ingressar a la Companyia de Jesús als 16 anys. Des d’on va cursar la carrera de Ciències Exactes. El seu germà Pere va ser el primer director de Justícia i Pau de Girona en els seus inicis, a partir de l’any 1975. Per la seva fe compromesa, el seu sentit de justícia i per la seva estima, en Santi, sempre va ser –i així ho vam sentir– molt proper a Justícia i Pau.

En Santi Thió des d’un bon començament va estar molt vinculat a l’àmbit de l’educació, la universitat i l’acompanyament de persones, especialment els joves. Un mestre. Primerament com a professor de matemàtiques tant a la Universitat de Barcelona, d’on en va ser 14 anys, com al Col·legi dels Jesuïtes de Casp. Després, essent un repte i canvi significatiu a la seva vida, va assumir l’encàrrec de ser mestre de novicis dels joves jesuïtes. Més endavant va continuar la tasca de l’acompanyament de joves universitaris al Casal Loiola, donant un impuls important a les Comunitats de Vida Cristiana CVX-Berchmans. La seva etapa universitària la va combinar amb el compromís amb les comunitats dels barris més empobrits de Barcelona, com els de Roquetes i Nou Barris que encara el recorden amb gran afecte. Un mestre que s’arremangava.

El 1998, es va apuntar a l’aventura de tornar a ser presents com a comunitat de jesuïtes a la ciutat de Girona, de la que n’havien marxat quasi 50 anys abans. El que ha estat durant 24 anys la comunitat del beat Pere Favre, de la que n’han format part el pare Dou, Avellí, Mesa i els benvolguts companys Jaume Anglés i Ignasi Anzizu. Van rebre l’encàrrec de col·laborar i fomentar la Pastoral Universitària de la diòcesi i en Santi es va implicar profundament en els primers anys del CCU gironí, promovent grups de joves, tallers, sortides, celebracions de pregàries i vetlles d’estudi. Alhora va ser consiliari del MUEC i del moviment de Professionals Cristians.

Però els “signes dels temps” portaren el trasbals de la immigració estrangera que anava trucant a la porta d’una ciutat, d’una societat – i a vegades també– d’una església insensible a tant de dolor i pobresa. Aquesta trucada va ressonar profundament dins d’en Santi, i va anar prenent consciència de les seves necessitats bàsiques. Necessitats que també eren formatives, tant per a la recerca de feina com per a la seva integració a la seva nova societat. Per això en Santi convençut que l’educació, l’educació amorosa, és realment la palanca que realment transforma, conjuntament amb la Lluïsa Geronès, van anar fent l’ordit de classes de català que va donar origen el març del 2003 a Àkan, l’associació de suport i acollida d’immigrants.

Les classes de català realitzades a la Casa de Cultura de Girona eren el punt de trobada, de contacte, d’acollida i de seguiment d’una comunitat cada vegada més gran de persones provinents de diversos indrets, sobretot de l’Àfrica. L’Associació facilitava pisos d’acollida i ajuts per estudiar. També en va sorgir la Coral Àkan coneguda en moltes localitats tant de comarques gironines, com d’arreu de Catalunya, pel seu missatge colpidor i ple d’esperança. Les classes de català han continuat tot aquest temps, vint anys almenys. Aquest juliol, tal com ens deia en Santi en el darrer butlletí de l’Associació Àkan, van plegar abans d’hora a causa de la calor. Però a casa seva es van mantenir algunes classes individualment i online. Un mestre coherent i conseqüent fins al final.

En Santi va saber respondre al repte de la humanitat d’aquest principi de segle XXI, el de les migracions, potser en un moment vital en què altres haguessin dit que ja no era el seu. Però en Santi a més va continuar conversant, escoltant, pregant, celebrant, acompanyant persones, participant en diverses iniciatives integradores... I acostant-nos a la Paraula, entre altres amb els seus llibrets d’Advent i Quaresma que feia puntualment i elaborava amb una delicadesa extrema durant molts anys. De la seva experiència en contacte amb les vides de persones pobres i marginades vingudes d’arreu, també des d’una mirada interreligiosa, en va fer una espiritualitat plenament amarada de vida, un mestre de vida. Un gran mestre.

No sé si hem sabut aprofitar prou el seu mestratge, en qualsevol cas, com s’ha repetit en les celebracions d’acció de gràcies per la seva vida, ens queda el seu llegat –que no és poc– per seguir. Ens ha obert un solc per viure més profundament i fidelment l’evangeli del seu gran company Jesús. Profundament agraïts, Santi.

Albert Quintana i Oliver, Justícia i Pau Girona