Autories
Santa Maria la Major de Montblanc, coneguda com la “Catedral de la Conca”, és un dels grans testimonis del gòtic català
En la part més enlairada de Montblanc s’alça Santa Maria la Major, un temple que, per les seves dimensions i la seva arquitectura, ha estat conegut popularment com la “Catedral de la Conca”. L’edifici és un dels exemples més imponents del gòtic català i domina visualment el municipi amb una presència monumental que explica aquest sobrenom.
La construcció del temple es va iniciar a començaments del segle XIII, però el projecte es va allargar durant segles a causa de diversos factors, entre els quals la pesta negra, els conflictes bèl·lics del segle XV i les dificultats econòmiques. Santa Maria la Major va ser consagrada l’any 1548, encara sense façana ni campanar, i unes dècades més tard, el 1580, es va encarregar la decoració de la porta principal, concebuda en estil renaixentista.
Un temple construït al llarg de segles
L’edifici actual presenta una gran nau única, molt elevada, capçada per un absis poligonal i coberta amb volta de creueria. Entre els contraforts s’obren les capelles laterals, de planta quadrada i també cobertes amb volta de creueria, que donen a l’interior una marcada sensació d’alçada i verticalitat.
Els grans arcs apuntats que comuniquen les capelles amb la nau central s’acompanyen, a la part superior, de finestres amb vitralls que incorporen escenes del Rosari. La combinació entre pedra, llum i verticalitat reforça el caràcter monumental de l’espai i converteix l’interior del temple en una mostra representativa de l’arquitectura gòtica catalana.
La façana, en canvi, introdueix un llenguatge artístic diferent. La portalada principal s’organitza en tres nivells i incorpora una notable profusió escultòrica: a la part inferior, l’accés queda flanquejat per columnes i per les escultures de vuit apòstols; al nivell central hi ha la Mare de Déu, acompanyada per dos àngels, mentre que a la part superior hi apareix Crist, envoltat pels quatre apòstols restants.
Per damunt de la portalada hi ha l’escut de Montblanc, acompanyat de diverses figures humanes que podrien procedir de la portalada anterior. La porta, d’origen renaixentista, va ser destruïda i posteriorment reconstruïda al segle XVII, fet que explica també la complexitat de les etapes constructives que es poden llegir actualment en el conjunt.
Un patrimoni que va més enllà de l’arquitectura
L’exterior de Santa Maria la Major completa la seva aparença monumental amb diversos elements decoratius i estructurals. Els pinacles que coronen els contraforts, els arcbotants de la capçalera i les gàrgoles contribueixen a dibuixar la silueta característica del temple i reforcen la seva vinculació amb l’arquitectura gòtica.
A l’interior, el valor patrimonial de l’edifici es completa amb un conjunt d’obres d’art de diferents èpoques. Entre les peces més destacades hi ha la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu del Cor, del segle XVI; el retaule de pedra policromada de Sant Bernat i Sant Bernabé, del segle XIV; i el Retaule de Santa Anna, també del segle XVI.
Un dels elements més singulars és l’orgue de 1607, que testimonia la llarga tradició musical vinculada al temple. Així, Santa Maria la Major no és només un dels grans edificis gòtics de Montblanc, sinó també un espai on arquitectura, escultura, pintura i música permeten resseguir més de set segles d’història.
