Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Us heu fixat mai que en moltes esglésies gòtiques no hi ha cap creu important col·locada sobre el presbiteri? Sovint trobem creus al costat de l'altar, a les capelles laterals, però poques vegades presidint tot el recinte. Passa el contrari si visitem esglésies gòtiques del nord i centre d'Europa. A la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona acaben d'instal·lar una Gran Creu sota l'arc de volta de l'absis, presidint tot l'edifici eclesial. Aquest diumenge de Rams beneiran la Gran Creu durant l'Eucaristia.

Fa quasi quatre anys que en Salvador Pié-Ninot és el rector de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Cada vegada que entrava a l'església notava que mancava alguna referència central a Jesucrist. Una visita a la catedral de Milà li va suggerir la solució. Calia crear una Gran Creu per presidir "no l'altar sinó tota l'església" i reflectir així "la dimensió cristològica", que els gòtics tenien tant clar.

Una gran Creu victoriosa

Ara bé, no es podia crear una creu imitant el gòtic, havia de ser una creu moderna "però moderada, austera". Fa un any i mig que un grup d'assessors i experts van endegar el projecte. I el resultat ha estat una Gran Creu que recorda a l'estil de Le Corbusier, molt llarga en els extrems i curta per dalt, de bronze, i amb una clara al·lusió a la victòria, fugint de ser una creu dramàtica, sinó una creu que porta a la Resurrecció.  

Existeixen nombroses referències dins l'Església sobre la significació de la Creu. El papa Lleó III expressava que "la creu victoriosa de Crist està al centre del temple", el cardenal Carles Borromeo de Milà deia que "sota l'arc de volta de la capella major es col·loca una creu de material noble", o el Cerimonial dels bisbes vigent des del 1600 fins el 1983 establia "que la creu fos d'or, d'argent o de bronze daurat".

El barroc incorpora nombroses noves imatges. Comença així la pèrdua de la centralitat de Crist i del criteri sobre la Creu. Segons la tradició cristiana l'altar és Crist també, és un símbol de Jesucrist, "per això els capellans li donem un petó i ens inclinem davant". Comença a perdre's aquesta idea i sorgeix la idea de col·locar una creu al costat de l'altar. A Santa Maria del Mar existia una creu al costat de l'altar i al bell mig del presbiteri hi havia la imatge de la Mare de Déu, patrona de la basílica. Ara, amb la instal·lació de la Gran Creu, qualsevol visitant i fidel visualitza que la creu presideix i la Mare de Déu beneeix.

La creu, un doble missatge avui

I quin és el missatge que dona avui la creu? Salvador Pié-Ninot recorda que expressa un doble missatge. "Primer ens recorda que la manera com els cristians assolim la salvació és a través del patiment i la solidaritat amb els crucificats de la terra, els marginats, els qui pateixen, els malalts". Alhora, Pié afirma "que la creu no és la darrera paraula, és la penúltima, la última és la resurrecció". Per expressar aquesta victòria i aquesta vida que prové de la Creu la nova creació té una brillantor produïda pel bronze i pel reflex de la llum que la fa símbol de joia.

La instal·lació d'una nova Gran Creu s'emmarca en un seguit de millores i projectes per apropar el missatge catequètic. "Calia posar de relleu que a Santa Maria del Mar, a banda del turisme, també hi ha culte". Han instal·lat una nova Creu, fa alguns mesos que van netejar la Mare de Déu i la van col·locar sobre una nova columna, i en el futur volem arreglar l'espai del Santíssim. "Invertim en coses que toquen el centre de la basílica, el culte", afirma Pié.

I és que Santa Maria del Mar és una parròquia del barri de la Ribera-Santa Caterina de Barcelona. Tenen uns 20.000 habitants dels quals un centenar són fidels assidus de la parròquia. Les misses dels caps de setmana, entre fidels i turistes, ascendeixen fins més enllà del miler. "El que vull evitar és que aquesta església es vegi purament com un edifici molt bonic, que ho és". Pié reivindica que Santa Maria és un edifici de culte, "no fem arqueologia, sabem que és un edifici vivent i litúrgic, volem donar una dimensió de vida, no és un museu tot i que és digne de visitar".