Sant Medir i la tradició popular

(Calendari de l'Ermità) San Medir és un sant molt popular a casa nostra però sense massa fonamentació històrica. Semblaria que es tracta d’un desdoblament de Sant Ermenter, martiritzat, junt amb Sant Celoni, a la població riojana de Calahorra en temps de Dioclecià, puix que Ermentarius es tradueix per Medir en català i, a més, la festa dels màrtirs Celoni i Ermenter-Medir s’escau també el dia 3 de març, tal com ha estat posat en relleu diverses vegades per historiadors de casa nostra com ara per Antoni-Vicenç Domènech (†1607) i per Pere Serra i Postius (†1748 )- autor de la biografia Lo pagès del Vallès Sant Medir que escriví a Barcelona l’any 1733 però que no fou editada fins l’any 1929- i, més recentment, estudiat per Mn. Antoni Pladevall.

En efecte, la festa de Sant Medir s’escau el dia 3 de març i és particularment celebrat a les antigues Viles i barriades dels entorns de Barcelona: la Bordeta, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi, Horta i, també, a Sant Cugat del Vallès. Segons la tradició Medir feia de pagès i treballava les terres que hi ha on actualment hi ha edificada una capella dedicada a Sant Medir, al peu del camí ral que va de Barcelona a Sant Cugat. La tradició hagiogràfica popular explica que el bisbe Sever de Barcelona quan fugia dels seus perseguidors passà per les terres que conreava Sant Medir i el sant bisbe obrà el prodigi de donar creixença i fer granar les faves que tot just sembrava Sant Medir, de manera que quan passaren els perseguidors i li preguntaren si havia vist al bisbe Sever els contestà, sense haver de mentir, que l’havia vist passar quan plantava les faves i, pensant el capitost i els que formaven l’escamot que se’n mofava, el van martiritzar allí mateix.

Pel que fa a les populars “colles de medins”, sembla que la més antiga és la de Gràcia que participa a l’Aplec de Sant Medir des de la primera meitat del segle XIX. Aquest aplec cal remuntar-lo a la iniciativa particular de Josep Vidal, un flequer establert a la Vila de Gràcia però originari de Sant Cugat del Vallès, que l’any 1830 anà a tall de romiatge a l’ermita de Sant Medir muntat damunt d’una euga mentre tocava un timbal i un sac de gemecs per tal de regraciar al sant, a tall de vot, la guarició del reuma que l’afectava. A partir d’aquest fet començaren a sorgir colles d’amics que imitaven aquest romiatge el dia 3 de març, per Sant Medir.
L’any 1856 es fundà la primera “colla de medins” a Gràcia i ben aviat seguiren les de la Bordeta, Sarrià i, l’any 1861, la de Sant Gervasi de Cassoles. La principal activitat de les colles de medins és la de preparar el romiatge anual fins a l’ermita de Sant Medir, amb un itinerari que passa per la carretera de l’Arrabassada i Collserola i que de retorn, acabada la santa missa i l’àpat de germanor, es clou amb una desfilada de les colles pels carrers Sarrià, Sant Gervasi i Gràcia, indrets barcelonins molt marcats per la tradició dels “medins”, ben viva avui a les rodalies de Barcelona.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins