Sant Joan Baptista de La Salle, de sacerdot acomodat a patró dels educadors cristians

(Glòria Barrete –CR) "Joan Baptista va escoltar la teva veu, va escollir tornar-se pobre com els nens. Va deixar la seva casa, va deixar la seva gent. Va somriure i amb ell va somriure el cel". Aquesta és una estrofa de la cançó L'esperança de La Salle, himne que avui 15 de maig sonarà a moltes escoles de La Salle Catalunya per celebrar la festa del fundador que, tot i ser el 7 d'abril oficialment, s'adapta al calendari escolar i recorda alhora la data en què Sant Joan Baptista de La Salle va ser nomenat patró dels educadors cristians.

A meitat del segle XVII –el 1651– neix a Reims, ciutat de França, Joan Baptista de La Salle, en el si d'una família benestant, que vivia en un palauet, l'Hôtel de la Cloche. De mare noble i pare polític, Joan Baptista rep una educació cristiana que el porta amb 15 anys a ser canonge de la Catedral de Reims. Estudia Filosofia, Teologia i segueix els seus estudis a la Sorbona, on aprofundeix en l'espiritualitat de Sant Francesc de Sales, Sant Vicenç de Paül, etc. Als 19 anys la seva mare mor i el seu pare ho fa també l'any següent. Són anys de gran analfabetisme social, en què el 71% dels homes i el 89% de les dones són analfabets i en què es té una visió molt negativa de l'infant i mal concepte dels mestres.

L'inici de les escoles

L'any 1680, ja sent sacerdot, s'ha de responsabilitzar d'una escola i dels seus mestres per raó d'un encàrrec. Joan Baptista els acull a casa seva amb la voluntat d'orientar-los. "El fet de viure junts els ajuda a crear comunitat i, per tant a ajudar-se mútuament", afirma el Germà Xavier Fortuny, director de la comunitat de Reus. "És un inici del què posteriorment anomenem el 'vot d'associació', i que actualment compartim els Germans i els laics que treballem per portar l'Evangeli al món de l'educació". La Salle ja ha començat la fundació de les escoles cristianes per als pobres. Vol ser com els mestres i apropar-se als infants, però alguna cosa el diferencia: té un benefici eclesiàstic pel fet de ser canonge i té béns patrimonials. S'adona que això és un obstacle i es desprèn de la canongia i dels seus béns patrimonials: "Em trobo amb la boca tancada i no tinc dret a parlar de pobresa si jo mateix no sóc pobre", arriba a afirmar el fundador de les escoles cristianes.

El 1694 se celebra el primer Capítol General que marcarà la consolidació de l'Institut. S'aprova la Regla, es decideix que es constituiran comunitats de tres Germans com a mínim i que es defensarà la gratuïtat de l'ensenyament. Però no són tot flors i violes, i al 1714, després d'un llarg període de dificultats i de crisi Joan Baptista es retira al sud, a Grenoble, on fa un recés a Parmènia. "És allà on rep una carta en què els principals Germans fan valer el do de la fraternitat i del seu compromís per tal que La Salle retorni a París", recorda Fortuny, "aquesta data ens fa adonar-nos que malgrat les dificultats de la vida, com la manca de vocacions, la crisi de valors, o les incomprensions, hem de restar oberts a l'esperança".

Una mateixa espiritualitat, diversos mètodes

Mor el 1719 i deixa com a llegat 42 escoles funcionant en 22 ciutats i 130 Germans. També deixa una espiritualitat viva i rica basada en "mirar-ho tot amb els ulls de la fe, vivint el dia a dia des dels valors de l'Evangeli, per ser constructors del Regne, a través de l'escola i de qualsevol altre servei educatiu", explica el Germà Fortuny. Avui, quasi 300 anys després de la seva mort, l'espiritualitat continua sent la mateixa encara que "les metodologies s'adapten".

I malgrat les metodologies canviïn, la pregària continua avui sent font de trobada personal: "Hem de saber buscar i trobar moments de silenci, de reflexió i també moments de compartir fraternalment", explica el Germà Xavier, "la pregària ens ajuda a trobar la pau interior, i estar amb els altres ens ajuda a expressar les nostres angoixes i les nostres alegries". "No podem anar sols", conclou, "necessitem a Déu i als Germans".

[Fotografies: a l'esquerra, el gegantó de La Salle Sant Celoni; al mig, La Salle Comtal; a la dreta, el titella Blas disfressat de La Salle de La Salle Comtal]