Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) “Els meus alumnes a Girona creuen que el mòbil és la millor creació, però l’obra més important de la cultura humana és l’escriptura”. Amb aquest rotunditat s’ha expressat el biblista, teòleg i expert en semítiques, Joan Ferrer, durant l’acte del 1.600 aniversari de la mort de sant Jeroni celebrat a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

I per què hem de recordar una figura com sant Jeroni?, s’ha preguntat Ferrer. “Per justícia”, afirma, perquè “sant Jeroni ha ensenyat a llegir i a escriure a Europa durant 1.500 anys”, un fet que no es pot dir de ningú més. La traducció de la Bíblia per part de sant Jeroni, de la Bíblia vulgata, la Bíblia del poble, va possibilitar que des del segle cinquè i fins al Vaticà II saber llegir i escriure signifiqués saber llegir la vulgata i saber escriure com la vulgata. “Era un model de llengua”, el que implica que Jeroni “és un personatge importantíssim en la cultura del món”.  

Publicació de dues obres sobre sant Jeroni

Amb motiu de l’acte internacional dels 1.600 anys de la mort de sant Jeroni l’Ateneu Universitari Sant Pacià ha volgut fer una edició dels salms en quatre llengües i sis columnes per veure la relació d’un text en diferents llengües.  Aquesta publicació, encara en premsa, incorpora les versions dels salms en sis columnes en hebreu, grec, llatí i català.

També s’ha presentat durant l’acte l’obra publicada de comentaris dels salms, de Joan Ferrer. “Amb la commemoració de la seva mort calia fer una obra que recollís tota la seva obra”, ha explicat Ferrer, per això, reconeixen, “és un llibre enorme”. Un llibre pensat perquè el gran públic pugui comprendre els salms, ja que “no és un llibre d’erudició ni un llibre de filologia”.

El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, ha fet una anàlisi exhaustiva de la figura i obra de sant Jeroni. Jeroni, afirma Puig, és traductor i exegeta. “Com a pensador és plenament occidental, meticulós i ordenat intel·lectualment, i busca les solucions clares, distintes i segures”.

La traducció de Jeroni, explica, “reuneix els tres criteris fonamentals per a una bona traducció bíblica: proximitat al text original, comprensibilitat i expressivitat”.

Els salms, la base de la pregària cristiana

Tota una obra de sant Jeroni que ara pren rostre en els dos volums publicats per l’Ateneu i que per a Oriol Ponsatí, president de la Institució de les Lletres Catalanes, “és un llegat d’una gran baula”. Llegat que se suma, segons Ponsatí, a tota una tradició de traducció que encapçala el monestir benedictí de Montserrat.

L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que no va poder assistir a l’acte, va deixar escrita la seva intervenció. La va llegir Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. “És important saber pregar amb els salms, ja que són la base de la litúrgia de les hores”, afirma Soler a través de Torra. I tot i que majoritàriament els salms van ser compostos per ser cantats, l’abat creu que “són la base de la pregària cristiana”.

L'acte, organitzat conjuntament per l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el Centre de Pastoral Litúrgica i l'Abadia de Montserrat, també ha comptat amb la participació del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés.