Salvador Giménez: “El judici de la Franja va ser injust”

(CR) Les disputes patrimonials entre Lleida i Barbastre fa anys que duren i generen polèmica. Al mes de febrer, i enmig de “contradiccions judicials” el Museu de Lleida va lliurar a la diòcesi veïna les obres d’art en litigi, per ordre del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. En una entrevista a Catalunya Religió el bisbe Salvador Giménez va afirmar que no sabia “quin interès hi ha en què estiguem tan dividits entre Aragó i Catalunya”.

Aquesta darrera setmana Giménez ha participat a la 53a Universitat Catalana d’Estiu que s’ha celebrat a Prada, a la Catalunya Nord. A la taula rodona titulada ‘L'espoliació patrimonial del Museu de Lleida’, compartida amb Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, Albert Velasco, professor de la Universitat de Lleida, i Carme Berlabé, del Museu de Lleida, el bisbe ha reiterat el seu punt de vista i ha assegurat que “per part de l’Església hi ha una reputació que s’ha trencat”. Giménez considera que no és normal que “dos bisbes o dos bisbats s’enfrontin per uns objectes quan el que prediquem és un missatge d’unitat, de pau, de fraternitat”. Aquesta “gran contradicció i paradoxa” xoca amb el concepte de catolicitat que “vol dir universalitat”.

Del Museu al banc dels acusats

En el pla personal, el bisbe ha confessat que aquest conflicte l’ha dut a viure el “moment més desagradable” de la seva vida dins de l’Església. Ha recordat la data exacta: el 16 de maig del 2019, moment en què es va veure obligat a declarar davant dels jutjats com a denunciat per part del seu homòleg a la diòcesi de Barbastre.

Un judici que ha qualificat “d’injust” i envoltat per un muntatge que ha acabat amb el retorn de les peces a la diòcesi aragonesa. Un cop allà, segons la sentència, les obres hauran de ser retornades a les parròquies d’origen. A dia d’avui “segueixen emmagatzemades a Barbastre, no estan exposades al públic”, ha afirmat Giménez, que també ha deixat clar que serà molt difícil el retorn a determinades parròquies “que han desaparegut”.

Conflicte polític

Tal com ja ha remarcat en anteriors ocasions, el bisbe de Lleida ha deixat clar que “no és un conflicte entre dues comunitats autònomes”. Lluny de voler portar el debat al terreny polític, considera que és un “conflicte científic i cultural” i en última instància entre les dues diòcesis. Giménez s’ha mostrat contrari, un cop més, a que la Conferència Episcopal Tarraconense prengui part en el conflicte. “Mai voldré que els 10 bisbes de les diòcesis de Catalunya facin un manifest a favor o en contra”. Un fet que “s’hauria d’haver evitat en el cas dels bisbes de l’Aragó”, ha lamentat.

. @LoJoan diu en la taula rodona ‘L’espoliació patrimonial del @museudelleida celebrada a la @UCE_CAT a Prada de Conflent, que “el conflicte per les obres d’art espoliades no ha acabat”#laforçadelsmunicipis
https://t.co/lMud7iL8Qk pic.twitter.com/EAx1b6sTIw

— Diputació de Lleida (@DiputacioLleida) August 20, 2021

Una Església que preserva el patrimoni

No obstant, el bisbe ha subratllat l’agraïment per “la labor de l’Església perquè conservi, creï i propagui els béns que té”. Un dany col·lateral d’aquest conflicte que ja fa un quart de segle que dura és que ha portat a “oblidar la defensa de la institució eclesial que ha creat i conservat un patrimoni preciós. Després de sis anys de mandat, Giménez ha reconegut que ha vist el rastre de molta gent que al llarg dels anys s’ha preocupat que els béns culturals i religiosos “estiguin al servei de tots”. “Realment hi ha molta preocupació perquè no es perdi la dimensió cultural i religiosa del nostre poble”, ha assegurat.

Defensa del bisbe Masseguer

Giménez ha fet una forta defensa d’un dels seus predecessors al càrrec, el bisbe Josep Meseguer, a qui en diversos mitjans s’ha titllat “d’espoliador i de lladre” per centralitzar les obres d’art al Museu de Lleida. Per Giménez, Meseguer va seguir les orientacions de Roma, creant un museu “perquè els seminaristes tinguin amor a la cultura i a tot el que l’Església havia fet”. També n’ha destacat el seu zel perquè les parròquies petites no perdessin el seu patrimoni a partir de robatoris. Amb la darrera segregació de la diòcesi de Lleida, quan l’any 1995 els arxiprestats de la Franja passen a Barbastre és quan es dona inici a aquest conflicte pel que anteriorment havia suposat una preservació patrimonial i que representava, per a Giménez, “tot el que un bon eclesiàstic i un bon home culte pot fer a una societat i a un bisbat”.