Salvador Busquets: “És impossible revertir l’exclusió social sense un lloc estable on viure”

Catalunya viu una “situació límit” pel que fa a l’exclusió social, mentre avança una fractura entre una minoria que millora i una majoria vulnerable que es manté atrapada en la precarietat. Amb motiu de la presentació del nou Informe FOESSA, Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya, ha participat al vídeopòdcast La Rebotiga per desgranar un diagnòstic que considera “tan estructural com invisibilitzat”.

Segons l’informe, 1 milió 350 mil persones a Catalunya viuen avui en risc d’exclusió social. Unes xifres que representen omplir quinze vegades el Camp Nou. “Tota aquesta gent està en risc d’exclusió. I ho hem normalitzat.”

Un informe que “no reparteix fulletons”: metodologia i objectiu

Busquets recorda que la Fundació FOESSA té trenta anys de trajectòria i que cada informe general implica la participació de més de 160 investigadors de 30 centres universitaris. “És un informe rigorós. No és un fulletó de sensibilització, sinó una eina científica per entendre què genera la pobresa i com revertir-la”, afirma.

L'objectiu és doble: “Si no comprenem les dinàmiques que generen exclusió, ens passem la vida posant tiretes”. Per això FOESSA situa dos “motors d’exclusió”: el mercat laboral i l’habitatge, i quatre factors multiplicadors que agreugen qualsevol vulnerabilitat.

“Hem normalitzat que un 30% de persones treballin en precarietat”

Busquets alerta que la societat ha assumit com a natural que treballar no garanteixi viure amb dignitat. “Hem normalitzat que un 30% de les persones que treballen ho facin en un mercat precari. Això no pot ser normal”. I posa un exemple que veu cada dia: famílies on hi ha un sustentador, però que igualment no arriben a final de mes.

El pitjor, diu, és la manca de mobilitat social: “Hi ha joves que van entrar a treballar als 23 anys amb sous precaris i als 45 continuen igual. La corba de progrés s’ha trencat.”

L’habitatge, el mur que consolida l’exclusió

Si el treball és el primer motor, l’habitatge és el gran bloqueig: “És impossible revertir l’exclusió sense un lloc estable on viure”.

Busquets ho descriu amb cruesa, referint-se especialment a famílies que viuen en habitacions de relloguer: “Que un 40% d’aquestes mares hagi de canviar d’habitació en un any i mig és devastador. Complica la vida, la salut mental i fins i tot la relació amb l’escola.”

Afegeix que moltes dones amb infants es veuen condemnades a la invisibilitat: “Les tindrem sempre callades i ajupides. No perquè ho vulguin, sinó perquè les circumstàncies les aixafen.”

“La recuperació econòmica només ha beneficiat els que ja estaven millor”

Un altre punt que Busquets considera imprescindible aclarir és la idea de “recuperació econòmica”: “És falsa si no mires qui se n’ha beneficiat”. Segons dades del Banc d’Espanya, el 20% més pobre només ha recuperat un 23% del seu patrimoni des del 2008. En canvi, el 10% més ric n’ha recuperat el 107%. “Tota la resta queda enrere. És una fractura enorme.”

El nou FOESSA incorpora un estudi específic sobre Catalunya, on s’analitza la importància de tenir xarxa: “Allà on hi ha xarxa social, l’exclusió és reversible. Allà on no n’hi ha, es consolida.”

Busquets explica que aquesta xarxa no és un luxe: és supervivència. “Sense algú que t’acompanyi, que t’orienti o t’ajudi quan cau la feina o la salut, la persona es fa petita. I cau.”

Fragmentació i risc de polarització social

Busquets adverteix que Catalunya viu “fenòmens propis d’una societat polaritzada”, encara que no hi hagi esclat social: “L’exclusió avui està tan fragmentada que no hi ha consciència de classe. La gent pateix sola. I això fa que no esclati, però també que sigui més perillós.”

Utilitza una metàfora molt gràfica: “La fusta no combustiona sola, però si hi ha sequera i algú hi posa una guspira, el bosc crema. Socialment estem en una situació similar.”

Els infants, els més vulnerables

Busquets és contundent sobre la pobresa infantil: “Hi ha infants empobrits a Catalunya i això els condiciona per sempre.” Explica que no n’hi ha prou amb beques menjador: “Un infant pobre és un infant d’una família empobrida. Necessiten habitatge, estabilitat, vincle amb l’escola. Només així trenquem la transmissió de la pobresa.”

Segons FOESSA, la probabilitat que un infant no acabi els estudis és fins a quatre vegades més alta si neix en una família empobrida.

Tot i el diagnòstic dur, Busquets reivindica la llavor d’esperança present en molts projectes de Càritas: “Hem vist persones que feia sis anys que no treballaven, deprimides, malaltes. Amb acompanyament i estabilitat, es curen. Tornen a tenir les bateries plenes.”

Relata també com un habitatge assequible pot transformar una família: “Quan tens sostre, pots vincular-te a l’escola, buscar feina, tenir horaris. Sense habitatge, és gairebé impossible.”

I hi ha històries que no oblida: “Una dona migrant, després d’anys d’atenció, va refer la seva vida. Va tornar al seu país i un dia va aparèixer a Càritas amb un donatiu. No ho oblides mai.”

“No podem seguir sent l’últim país d’Europa en polítiques d’habitatge”

Busquets acaba amb un crit a les administracions: “Fa 20 anys que Espanya és l’últim país d’Europa en polítiques socials d’habitatge. I el 20% més pobre rep només el 12% de les prestacions socials. Això s’ha de saber i s’ha de canviar.”

I defensa el paper dels mitjans; “Encara que no ens facin cas, nosaltres ho continuarem explicant. Explicar-ho és l’única manera de generar opinió pública que pressioni per canviar les coses.”