Salvador Borrós: “Vull potenciar el discerniment a IQS”

(IQS) Salvador Borrós va ser nomenat director general de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) a principis d’octubre. Borrós és doctor en enginyeria química i ha desenvolupat la seva carrera professional entre l’acadèmia i el món empresarial. IQS conversa amb el nou director general al voltant dels seus reptes i realitats.

Com afronta aquest nou rol com a director general d’IQS?

En primer lloc, és un honor que la institució on he estudiat i he estat professor tants anys m’esculli com a director general. Estic molt feliç i molt agraït per totes les mostres de confiança que he rebut.

És un gran repte per mi, sens dubte, perquè tenint la meva trajectòria consolidada com a professor, investigador i emprenedor, mai he afrontat una posició de direcció general com aquesta. I, per tant, ara hauré de compaginar les diferents vessants de la meva carrera amb posar-me al servei de tothom i intentar que IQS segueixi amb uns objectius clars i amb la seva missió en els propers anys.

A més, aquest any és especialment complicat degut a la pandèmia que estem vivint globalment. IQS, des del primer dia del primer confinament al mes de març, ha fet una tasca enorme per adaptar-se i perquè els alumnes gaudeixin de la formació de qualitat, tot i que no pugui ser presencial, per fer salvaguarda de les pràctiques i que els alumnes les poguessin seguir fent, com hem fet ara en aquesta segona onada. Tota aquesta situació és molt preocupant, però alhora és esperançadora, perquè IQS ha respost perfectament i ho seguirem fent. Em sento molt orgullós d’aquesta resposta.

Compta vostè amb una consolidada trajectòria com a professor, investigador i emprenedor. Amb aquesta experiència transversal, quin serà el nou full de ruta per a promoure encara més la combinació de les tres vessants en el futur d’IQS?

Realment, aquest ha estat el leitmotiv de la meva vida: trobar l’equilibri entre ser professor, investigador i emprenedor. Aquesta triple característica és la que em defineix personalment, i és aquesta dinàmica la que voldria transmetre al conjunt d’IQS: no hi ha compartiments estancs, ni línies prioritàries. Hem de reforçar IQS com un conjunt i fer partícips d’aquest reforçament a tots els membres del staff, siguin professors, tinguin trajectòria de recerca o siguin emprenedors, i a tots els que fan les altres tasques essencials, que permeten que el Centre sigui qui és.

Promourem una docència no només de qualitat, que ja tenim, sinó amb una exigència responsable davant d’aquesta qualitat; dedicarem molts esforços a potenciar a IQS com a centre investigador de referència.

I, evidentment, potenciarem que sigui també una referència des de la perspectiva de l’emprenedoria, tant amb les iniciatives ja consolidades - com és la divisió IQS Tech Factory -, com amb d’altres noves. Volem que els nostres alumnes vegin que l’emprenedoria és també una sortida possible, que genera riquesa i que permet treballs de molt alta qualificació, molt adients en moments tant complicats com els que ens toca viure ara.

Com a professor, quin creu que és el major repte al que s’enfronta IQS en aquest nou curs que tot just s’ha iniciat?

El major repte és evidentment mantenir els estudiants motivats amb aquesta docència que serà presencial, o en línia/xarxa, o amb format mixt ... però que farem com calgui. Aquest és el gran repte. Hem d’aconseguir també que la situació no desanimi als professors, perquè seguim mantenint el nivell que hem assolit fins ara.

Com ja he dit abans, no puc estar més orgullós del professorat del centre, ara com a Director General, i espero que segueixin amb la tasca que els alumnes aprecien.

Com a investigador, com és el seu ideal de la recerca universitària?

Fa uns quants anys, un professor d’IQS, el doctor Condal, va preguntar que era més important: la teoria? la pràctica? Ell va dir “i, el més important és la teoria i la pràctica”.

En referència a la pregunta, el meu ideal és la unió i equilibri entre la recerca bàsica i la recerca aplicada, que realment tingui un impacte positiu en la societat i que a més generi una dinàmica positiva des del punt de vist de la missió d’IQS. I, sobre tot, amb una vessant important d’enfocament cap a la societat, perquè no es quedi només en publicacions d’articles i coneixement del professorat i investigadors, si no que tingui un impacte clar en el conjunt de la societat.

Com a emprenedor, quin consell donaria a les noves generacions?

El primer de tots, tenir bones idees. No tenir por. I pensar que ‘paga la pena’: enfrontar-te a un nou repte, saber que el repte és teu, i que, amb ajuda d’altres es clar, tu el pots dur a terme i aconseguir aquell impacte en la societat ... tot això no té preu!

Si ara em pregunten ‘Vols ser emprenedor?’, i sabent que ho he fet un munt de vegades, amb més o menys èxit i sovint patint molt, jo diria que sí!. Sense cap mena de dubte! Perquè alhora és una vivència que omple per dins, que, tot i que el camí normalment és molt dur, dona moltes satisfaccions, i que al final ho fem perquè creiem en el projecte i perquè és un projecte nostre.

Per acabar, com a director general, quins valors de la missió d’IQS seran els que més vol potenciar?

La missió de l’IQS beu dels quatre pilars d’educació de la Companyia de Jesús, resumits en el paradigma de Ledesma-Kovelbach, y crec que l’educació a IQS ha de potenciar-los en els nostres estudiants: una vessant útil (Utilitas). Els nostres estudiants han de ser formats per resoldre problemes i estar amatents a les necessitats de la societat que els ha tocat viure. Un desig de promoure la justícia (Justitia). Els nostres estudiants (i la resta de membres d’IQS) hauríem d’aprendre a pensar, jutjar i a actuar en favor dels drets dels altres. L’esperit humanista (Humanitas). La formació s’emmarca en un moment i una societat concreta i la matèria primera són les persones. La formació no pot oblidar a les persones. La consciència de la dimensió espiritual de la formació d’un centre com el nostre (Fides).

Finalment, voldria potenciar a tots els nivells de la nostra institució un concepte profundament ignasià com és el del discerniment. Hem de ser capaços de sospitar que no tot és com sembla a primera vista, sinó que tota experiència – i més encara en la vida espiritual – és complexa i necessita clarificar-se.