(Salesians) La comunitat salesiana celebra aquest any el 125è aniversari de la seva arribada a Girona. L'historiador Ramon Alberdi explica la història de la congregació a la ciutat catalana, els seus primers passos i el creixement de la comunitat fins al dia d'avui.
La petjada de Don Bosco
Segons explica Alberdi, la comunitat va arribar a Girona perquè hi havia la petjada de Don Bosco, que va fer estada a la Casa Carles de la ciutat el 6 de maig de 1886, de camí a França. Però no va ser fins al 1891 que Felip Rinaldi, llavors director dels Tallers de Sarrià (Barcelona), va enviar cap a Girona el sacerdot gallec Manuel Benito Hermida Pérez i el clergue Dionisio Vicentin, encara estudiant.
El seu primer destí va ser el número 128 del carrer de Pedret. Des d’allà, van començar a treballar per poder habilitar la vella masia de la Manola, per convertir-la en la llar salesiana a la ciutat. El 14 de maig d'aquell any es va poder inaugurar a la Manola un nou Oratori Festiu, també anomenat Esplai Dominical, on oferien activitats i jocs per als més petits. També van posar en funcionament una petita escola gratuïta mentre iniciaven la construcció d’un edifici de nova planta per poder créixer. Així, la Granja Salesiana de Sant Isidre es va poder inaugurar a Pont Major el 1893, i el pare Santiago Ghione va ser l’encarregat de consolidar-la tot rebent un nombre cada cop més gran d’alumnes, alguns dels quals interns.
Una comunitat en creixement
Aquesta va ser la primera granja-escola que van tenir els salesians a tot l’Estat espanyol, i tenia com a objectiu combinar l’ensenyament catòlic amb l’agricultura, de manera que els fills de la pagesia gironina més desfavorida poguessin sortir-ne ben instruïts. Quan aquest espai va quedar petit, va sorgir la idea de construir el santuari de Maria Auxiliadora, que després de nombroses dificultats - a causa dels aiguats i la manca de recursos- es va convertir en realitat l’any 1901.
Els successors de Ghione van continuar expandint la tasca dels salesians a Girona. El curs 1924-25 va entrar en funcionament un nou col·legi de primària al costat de la Granja-Escola, i l’any 1928 s’hi va sumar també una casa-seminari de formació per a joves salesians.
Construint nous espais
Per tot plegat, van haver d’aixecar un nou edifici. Després del parèntesi que va suposar la Guerra Civil, els salesians van reprendre la seva activitat, tot i que van acabar tancant l’internat i tampoc es va reprendre l’activitat de la granja-escola. L’any 1943 es va crear l’Associació d’Antics Alumnes, que segueix essent molt activa i que ha estat la impulsora, de fet, de la celebració del 125è aniversari.
En canvi, sí que va continuar l’oratori Festiu i el seminari- col·legi, tot i que la manca de seminaristes va fer que també s’acceptessin alumnes externs. L’any 1972, el descens d’alumnes va permetre llogar una part de l’espai al Ministeri, que també el va dedicar a l’ensenyament. El curs 1977-78 el seminari va traslladar-se a Mataró, i el poc després el bisbe Jaume Camprodon va encarregar als salesians la gestió de la parròquia de Santa Eugènia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.