(Mans Unides) L’Índia és en aquests moments el país del món més afectat per la pandèmia de coronavirus. Les informacions que rep Mans Unides, en contacte permanent amb els seus socis locals al país asiàtic, són aclaparadores. Centenars de milers de persones se sumen a les llistes diàries d’afectats i el nombre de morts no para d’augmentar. Fins al punt que en algunes ciutats els carrers s’han convertit en crematoris a l’aire lliure en els quals cada dia s’incineren milers de cossos.
“El país està ara mateix en una situació desesperada. Els nostres socis locals, que també estan sofrint en primera persona els tràgics efectes d’aquesta nova variant del virus, ens informen d’hospitals totalment desbordats i de malalts que s’acumulen a l’entrada dels centres hospitalaris a l’espera que ‘s’alliberi’ un llit”, relata Ramón Álvarez, coordinador de projectes de Mans Unides a Àsia.
Des de Bombai, en l’Estat de Maharashtra, Rolvin de Mello, sacerdot salesià i soci local de Mans Unides, lamenta una situació que, de seguir aquesta tendència, podria ser infinitament pitjor en els pròxims quinze dies. “Estic segur que les dades que s’estan donant a conèixer en els mitjans de comunicació no corresponen a la realitat. Jo surto cada dia al carrer i, pel que em trobo a cada pas, estic convençut que la xifra de positius de COVID és infinitament més elevada, igual que el nombre de morts”, declara el salesià.
De Mello, tot i que en els últims dies ha perdut a diversos dels seus familiars i ha de fer-se càrrec dels seus germans de congregació malalts, no deixa de sortir al carrer per a socórrer els més necessitats. Allí assisteix impotent a escenes que li parteixen el cor. “Hi ha persones morint als passadissos dels hospitals i, literalment, als carrers. Hi ha una gran escassetat de medicaments i de llits hospitalaris i una gran falta d’oxigen. Veig gent corrent en totes direccions. Gent que, desesperadament, intenta salvar als seus éssers estimats”, relata desolat.
El religiós indi, que dirigeix el Centre don Bosco de la ciutat de Bombai, porta des de l’inici de la pandèmia treballant per a pal·liar les conseqüències de l’emergència entre els sectors de població més vulnerables i assegura que no pot descriure amb paraules el que he estat presenciant en aquesta segona onada de Covid. “Una situació que supera a qualsevol pel·lícula de terror que es pugui imaginar”.
Per al pare de Mello, la situació només millorarà si el Govern pren cartes en l’assumpte de manera immediata.
L’amenaça a l’Índia rural
Una opinió que comparteix Tiju Mankottil, director dels Serveis Socials del CMI (Congregació dels Carmelites de Maria Immaculada) a l’Estat de Chattisgarh, un altre dels més afectats per la segona onada de la pandèmia. Considera que la principal raó de l’increment de casos radica en el desconeixement, les arrelades creences religioses i les celebracions, a més de “la inadequada resposta mèdica per a frenar la propagació del virus”.
El director dels Serveis Socials del CMI alerta del que pot passar quan el virus arribi a les zones rurals on la cobertura sanitària és gairebé inexistent: “Atès que les dues terceres parts de la població índia habita en zones rurals, la batalla per a fer front a la pandèmia allà serà molt complicada”.
“En les zones rurals, més de les dues terceres parts dels treballadors sanitaris no tenen formació mèdica, però són l’única opció per a que la major part de la població rebi assistència sanitària, població que acudeix, també, a pràctiques supersticioses molt arrelades”, explica el religiós.
El nou confinament decretat està incrementant el sofriment de les comunitats més desfavorides en el camp i en la selva. “Les persones amb treballs precaris, que cobren al dia, hauran d’enfrontar-se a la fam perquè, a més, el confinament afecta als sistemes de proveïment públics amb el conseqüent augment dels preus”, denúncia el pare Mankottil.
La imposició del confinament ha trastocat la vida de les comunitats i dels habitants de la selva, destruint la seva salut i els seus mitjans de vida i ha afectat l’economia i al sistema sanitari en diversos nivells. “Moltes persones de les comunitats tribals es desplacen a l’estiu a altres estats a treballar com a jornalers. Els ingressos que obtenen, els permeten fer front a la vida diària i estalviar per a poder dur a terme les labors agrícoles en l’època del monsó. A causa de la Covid-19 aquestes persones han hagut de romandre en els seus llogarets el que els portarà a la pobresa en l’època de pluges”, explica el soci local de Mans Unides.
A més, l’arribada a les comunitats de persones que retornen des de les ciutats, a les quals acudeixen a la recerca de treball, és un risc afegit per als vilatans. “Alguns han establert llocs de control improvisats i no deixen que entrin en els seus llogarets. I estan preparant-se per a posar en quarantena a les persones que venen de fora. Cal tenir en compte que aquesta és la temporada en la que molts dels pagesos es traslladen als estats veïns de Telengana o Andhra Pradesh per a la collita de chilly”, explica el religiós.
Per Mankottil, la segona onada de coronavirus està colpejant la zona tribal encara més que la primera i s’ha convertit en la principal causa de preocupació entre la població “no sols pel risc imminent de perdre la vida, sinó igualment, o potser més, per la pèrdua de mitjans de subsistència a gran escala”, indica.
En aquests moments és més necessari que mai proporcionar mitjans de vida a nivell local. El director dels Serveis Socials del CMI planteja diferents iniciatives: “Hem de convertir la crisi global en una oportunitat per a atreure i retenir als joves dels llogarets. Per això estem treballant amb els pagesos perquè busquin diferents opcions per a fer front a la crisi: conrear hortalisses en les seves granges i criar animals o crear vincles comercials permanents que els permetin fer front a les dificultats i els garanteixin el manteniment”.
El treball de Mans Unides
Mans Unides està treballant de manera directa amb els seus socis sobre el terreny. “La situació és tan alarmant i desesperada que. com va succeir a l’inici de la pandèmia l’any passat, estem adaptant els nostres projectes per a fer front a les necessitats més immediates”, explica Álvarez. “Per a això, exposa el coordinador de projectes de Mans Unides a Àsia, estem autoritzant que part dels fons de projectes que tenim en marxa s’utilitzin per a la compra de medicaments que ajudin a pal·liar les necessitats més immediates de les comunitats més vulnerables”. “Els nostres socis estan redoblant els seus esforços emfatitzant en les comunitats més afectades la importància del distanciament social i la higiene, ja que en els últims mesos s’havien relaxat per una falsa sensació de seguretat”, explica Álvarez.
Des que va començar la pandèmia, Mans Unides ha aprovat 36 projectes d’emergència per import de 378 mil euros, destinats a pal·liar les conseqüències del coronavirus entre els sectors de població més vulnerables de l’Índia. A més, s’ha autoritzat el canvi d’activitats en 105 projectes per a cobrir les necessitats sobrevingudes amb la pandèmia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.