(Ramon Bassas-CR) Si fa uns dies en Damià Amorós ens recordava la figura de l’arquitecte racionalista —traspassat fa poc— Josep Puig Torné a Sarral, avui torna a sortir amb la visita que ens recomana en Bernat Puigdollers a la Seu d’Urgell per la secció L’estiu a casa. Es tracta de l’església del convent de les monges de la Sagrada Família de la Seu d'Urgell, situat al capdavall del Passeig de Joan Burdieu d’aquesta població. L’esmentat Josep Puig Torné i el també arquitecte Josep Miquel Serra de Dalmases en són els autors. «És un bon exemple de la nova arquitectura religiosa apareguda durant els anys posteriors a la guerra civil que concreta molts dels anhels principals de la reforma litúrgica que acabarà cristal·litzant amb el Concili Vaticà II», ens explica en Bernat. Bernat Puigdollers és historiador i crític d’art i forma part de la direcció de l’equip del Museu de Montserrat des de 2016. Compagina la recerca sobre l’art català del segle XX, sobretot el del noucentisme i el de la postguerra, amb el comissariat de diverses exposicions.
Aquesta església l’hauríem de situar, doncs, en aquest segon període. «Segueix els models nòrdics d'Alvar Aalto però procurant assimilar també elements i recursos constructius propis de la zona —pensem, per exemple, en la pedra emprada en la façana— o bé materials del país com l'alabastre de Sarral -poble natal de l'arquitecte Puig Torné, un dels dos ideòlegs de l'edifici- en les làmpades de la nau», segueix en Bernat.
L’església, que també es coneix com a “La Punxa”, forma part de l'Institut de la Sagrada Família, un orde religiós femení fundat per Anna M. Jané el 1859, cent anys abans de la construcció del temple, repartit avui en onze països, i que ofereix allotjament.
«És, a més, una bona mostra de la integració de les arts plàstiques en l'arquitectura, mostres interessants d'artistes com l'escultor Tomàs Bel, autor de la imatge de la Sagrada Família que presideix el temple i l'immens viacrucis, de més de 18 m de llarg, tallat en fusta de noguera que domina la paret lateral de la nau, o bé la Sagrada Família del pintor Maties Palau Ferré que decora la façana principal» ens il.lustra Puigdollers mentre es col.loca al davant del citat via crucis per fer la foto.
En Bernat diu que s’ha passat bona part de les vacances treballant. «Afortunadament, tinc una professió que m’apassiona i la línia divisòria entre la meva vida i la meva feina és molt prima», es justifica. Això vol dir que aprofitarà per fer recerca històrica «que requereix una gran implicació i de seguida quedo absorbit pel que estic treballant. Només ens pot dir que es tracta de projectes molt interessants i que, si tot va bé, aviat veuran la llum.
Parlant de projectes de futur, en Bernat diu que aquest confinament li ha anat molt bé per pensar-hi. «Ha estat molt profitós, he tingut temps per llegir, escriure, pensar… També m’ha ajudat a rebaixar el ritme que duia abans de la pandèmia i replantejar prioritats a nivell professional i personal», reflexiona. A nivell col.lectiu, aquesta aturada en sec «comportarà conseqüències que ni tan sols imaginem i ens costaran de superar; són una lliçó d’humilitat que ens farà tocar de leus a terra», creu. De tota manera, és optimista. «Tot plegat ens força a un canvi de paradigma, com ja anunciaven esdeveniments polítics, culturals i socials dels darrers anys davant l’esgotament que vivíem. Hem de saber trobar-hi una escletxa de llum, una oportunitat. Estar-ne a l’alçada o no, depèn de nosaltres», conclou. Quan diu això, me’l miro i miro la peça impressionant que té al darrere. Per si de cas, penso, en prendrem nota mirant aquest esplèndid viacrucis.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.