Què sabem de Sant Josep?

(Josep Gordi –CR) El 19 de març és la festivitat de Sant Josep. Des del 1399 i per iniciativa dels franciscans és també la festa del dia del pare. Actualment, la segona afirmació és la que pren més relleu i en molts aparadors veiem anunciada aquesta efemèride, convertint-se més en un reclam pel consum que en un temps de reflexió vers la figura del pare i de Sant Josep. Però, en realitat què sabem de sant Josep, a part que va fer de pare a Jesús i que era fuster? Quina és la seva simbologia, els seus símbols? Apropem-nos hi i donem-hi contingut.

Segons, Jesús. Un perfil biogràfic d’Armand Puig, Josep, del llinatge de David, apareix en tots els textos com el pare legal de Jesús. Era gran i vidu quan va contraure matrimoni amb Maria. Tenia quatre fills i dues filles. Per tant, Jesús va créixer en una família nombrosa, en el poble de Natzaret que tenia uns cinc-cents habitants i se situava a la baixa Galilea, on l’agricultura i la ramaderia eren les ocupacions més habituals. Jesús cresqué en una societat agrària, però no feu pas de pagès, treballava a la fusteria del seu pare. Trobem que en alguns textos s’esmenta Jesús com el fill del fuster. Cal precisar que en aquella època els fusters tant podien treballar la fusta com el ferro o la pedra. Josep va ser el mestre de Jesús tant en el domini de les habilitats sobre els materials abans esmentats com en la transmissió de la Llei. Recordem que el pare presidia el Sopar Pasqual que és el ritual més important del judaisme. Per tant, Josep, que va morir en vida de Jesús, és el responsable dels seus ensenyaments tant artesanals com religiosos i, per damunt de tot, era el pare d’una família nombrosa de la qual ell era el fill petit. Els relats evangèlics precisen que Jesús va viure i treballar a Natzaret fins els trenta anys i, de ben segur que l’exemple del seu pare va constituir un important marc de referència.

Sant Josep porta doncs associats tres tipus de símbols: Josep amb el nen Jesús en braços, les eines de fuster i la vara florida. El primer fa referència a la paternitat que va exercir sobre Jesús, el segon fa al·lusió al seu ofici i el tercer, segons la tradició, és resultat de que en el moment que sap que ha estat escollit com espòs de Maria, la vara floreix miraculosament. Es creu que la vara era d’avellaner ja que és a mitjans de març que aquest arbust comença a florir. Ara bé, les flors que treu la vara no són d’avellaner sinó que són blanques i d’unes certes dimensions. En algunes obres pictòriques les flors són nards, en altres llessamins o fins i tot assutzenes o lliris blancs. Ara bé, sempre es tracta de flors blanques que simbolitzen la puresa d’esperit, de cor i la humilitat.

Patró de l'Església Universal i dels seminaris

Si parlem d’art, no podem pas de deixar de banda la relació de Sant Josep amb la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Abans de res, pel fet que va ésser l’Associació de Devots de Sant Josep qui va iniciar la construcció del temple i, uns anys més tard, aquesta entitat va encarregar a Antoni Gaudí la continuació de les obres. D’altra part, Sant Josep té dedicada una de les parts de la façana del naixement i apareix en diverses escultures.

Sant Josep és també un dels sants que més notorietat pren amb el pas dels segles. Des del segle XVI és el patró dels fusters; més endavant ho serà d’altres professions, com els pregoners, els aiguaders.. i actualment és patró de l’Església Universal i dels seminaris. El papa Francesc va signar, el desembre de 2020, la Carta apostòlica Patris corde (Amb cor de pare), i va dedicar tot l’any 2021 a Sant Josep. En el document, el Sant Pare destaca que Josep és el pare en la tendresa, el pare en l’obediència, el pare en l’acolliment, el pare del coratge creatiu, el pare treballador, i el pare a l’ombra, des d’un eloqüent silenci. En una homilia de desembre del 2021 el sant Pare també qualifica Sant Josep, d’acord amb el relat evangèlic, com l’home just pel tracte que té amb Maria un cop sap que està embarassada.

Per tot plegat, Sant Josep simbolitza l’home treballador que ensenya l’ofici als seus fills, la persona que promou el respecte i el coneixement dels principis del judaisme dins la família, el pare bondadós i amatent d’una família nombrosa en la qual Jesús hi viurà fins als trenta anys, just quan comença la seva vida pública i, per damunt de tot, és l’home just.

Amades diu que la festivitat de Sant Josep és com una clariana enmig de la Quaresma. Que el clar del bosc ens permeti gaudir de la deliciosa crema de Sant Josep i, a la vegada, reflexionar sobre els valors que atresora la vida d’aquest sant.