(Laura Mor –CR) Trobar espais de silenci en el brogit d'una ciutat com Barcelona té mèrit. Però les monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les ho han aconseguit. Alguns en diuen mindfulness. Per a elles es tracta de percebre un Déu que mai no se n'ha anat. El cap de setmana del 6 al 8 d'abril organitzen un recés de silenci contemplatiu en aquesta mateixa línia. Les inscripcions són obertes fins el 20 de març.
“Sabem que estem sostingudes per algú que ens habita; i la pregària és una manera de viure la presència de Déu, deixar la ment i activar la percepció, amb l'aquí i l'ara”, explica la coordinadora del recés, la benedictina Roser Caminal. Consideren que en aquest present “hi ha Déu” i que trobar-lo fa les persones més disponibles també als altres.
L'experiència que proposen demana predisposició: “Se'ns demana una actitud de percepció i d'estar en el moment, que és el que més ens costa a tots”. Per a aconseguir-ho se serveixen de les mans, la respiració, el cos i repeteixen un mantra. “No pretenem el silenci i el buit; tot i que la pregària obligarà a un silenci de la ment”, diu Caminal.
Aquest recés de silenci contemplatiu s'inspira en el mètode del jesuïta húngar Franz Jalics, reconegut per la seva aportació en l'àmbit de l'acompanyament espiritual. A les Puel·les, van iniciar aquesta treball amb el jesuïta Xavier Melloni i l'han continuat amb els equips de la Cova de Manresa.
La proposta del cap de setmana del 6 al 8 d'abril arriba sota el guiatge i acompanyament de Glòria Andrés i Rosa Suriñach. Són dues persones que practiquen aquest tipus de pregària, amb qui ja han treballat en d'altres ocasions.
Sense desitjos, metes ni propòsits
De fet, al Monestir de Sant Pere de les Puel·les estan molt habituades a pregar en seguint aquest mètode. La iniciativa va començar el 2014. I a dia d'avui ofereixen un espai de pregària setmanal d'una hora, els divendres. També tenen la fórmula de tot un dia de recés, d'un cap de setmana –com el del proper mes d'abril– o fins i tot de deu dies d'exercicis –el proper l'han previst de l'11 al 21 de juliol.
En el cas dels divendres, de 8 a 9 del vespre, obren les portes del monestir per oferir una hora de pregària de silenci. Acostumen a ser un petit grup d'entre 8 i 12 persones. I l'espai consta de mitja hora per contemplar i mitja més de caminada meditativa dins d'una sala. “Per aprendre a fer el caminar conscient”, apunta la monja benedictina.
Amb la fórmula de pregària de tot un dia, inclouen tota una hora de silenci i trenta minuts de passeig contemplatiu entremig de l'hort. “Continuem amb la mateixa actitud caminant per la natura”, diu Roser Caminal.
Una practica de consciència que no pretén el buit, sinó que, com diu Jalics, pretén “estar senzillament per Déu, sense desitjos, sense preocupacions, sense metes, sense propòsits, lliures de cap altre interès, pensament i activitat”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.