Les grans celebracions de l'Església -com Nadal i la Pasqua- se celebren a trenc de mitjanit, i, curiosament, Lux, el nou àlbum de Rosalía, sortirà publicat aquest dijous a aquesta mateixa hora, després de setmanes de tensió i espera devota per part dels seus fans -i d'una filtració de les seves composicions-. El disc promet ser el seu treball més íntim i espiritual fins ara. Després de revolucionar el pop global amb Motomami, l’artista catalana obre ara una nova etapa on la fe, el llenguatge i la transcendència es fonen en una experiència sonora que busca —en paraules seves— “canalitzar alguna cosa que ve de més enllà”.
En una entrevista recent al pòdcast tumusicahoy, Rosalía explicava que el nou disc neix de la seva fascinació per les figures místiques de diverses tradicions. “Quan canto en francès, per exemple, hi ha inspiració de Joana d’Arc. Quan canto en mandarí, hi ha inspiració de Sun Bu’er. Quan canto en hebreu, hi ha inspiració de Miriam. Quan canto en ucraïnès, per Santa Olga de Kíev, hi ha inspiració de Santa Rosa de Lima i de Santa Teresa. La llista és llarga: Rābiʿa al-ʿAdawiyya, aquesta dona tan significativa en el sufisme, etc.”, deia la cantant. I concloïa: “Vaig pensar: per què no fer servir aquestes llengües per, d’alguna manera, canalitzar una mica d’allò?”. De fet, aquesta dimensió ja es va poder percebre en les declaracions que va fer al també pòdcast Ràdio Noia: “Admiro molt les monges. Hi ha una bellesa en la vida austera que em sembla molt profunda”.
“Quan canto en francès hi ha inspiració de Joana d’Arc. Quan canto en ucraïnès, per Santa Olga de Kíev. també m'inspiro en Santa Rosa de Lima i Santa Teresa”
A Lux, aquesta diversitat espiritual no és un simple exercici estètic, sinó un acte de recerca. Cada llengua, cada veu, és una pregària que vol trencar fronteres. El compositor Bernat Vivancos, que va col·laborar amb Rosalía i va tenir l'oportunitat de ser present a la listening party celebrada al MNAC aquest passat dimecres, va sintetitzar les seves percepcions en un tuit amb quatre paraules que semblen definir tot el projecte: “OFICI (homenatge als clàssics), FE (espiritualitat, mística), SINCERITAT (fa el que vol), EXPERIÈNCIA (escolteu-lo de principi al final, seguint el text i en silenci!)”.
Alguns hi veuen una artista en plenitud, capaç de convertir la música en una experiència contemplativa. I aquesta lectura coincideix amb la del doctor en filosofia Ferran Sáez, autor de Presència d’una absència, publicat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, per a qui, tal com diu al llibre, “quan l’artista catalana Rosalía canta, mostra un neguit existencial i alhora una inquietud espiritual, una voluntat explícita d’obertura al Misteri”. Segons Sáez, a diferència dels referents “(pseudo)religiosos, purament kitsch, d’Almodóvar o de Madonna, que en general tenen una funció sarcàstica i grotesca”, en Rosalía “sembla albirar-se una cosa diferent”.
“quan l’artista catalana Rosalía canta, mostra una voluntat explícita d’obertura al Misteri”
Aquesta dimensió interior també ha estat destacada per veus del món religiós. Sor Lucía Caram, monja dominica i activista social, afirmava recentment a l'estrena del seu documental Ucraïna, resistència i esperança que “Rosalía ens mostrarà la seva versió personal a cor obert i descobrirem la dimensió espiritual que també té una artista que és referent per als joves”. Per a Caram, la seva música “eleva els ulls al cel, des de la terra, i canta per connectar amb els joves”, i aquest gest, diu, “ja és una pregària”.
L’impacte espiritual de LUX ha obert, fins i tot, reflexions en el terreny de la filosofia i l’ètica. Xavier Casanovas, professor a la Càtedra d’Ètica de l’IQS – Universitat Ramon Llull, apunta, en el seu blog 'Reflexions des del marc immanent' que “no crec que puguem parlar de revival catòlic, potser sí en certes geografies o grups minoritaris, però no extrapolables a casa nostra”. Tot i això, reconeix que “sí que podem parlar d’una necessitat antropològica que demana ser satisfeta d’alguna manera”. I afegeix: “Si acabem omplint aquesta set de transcendència amb nous imaginaris, dono gràcies que sigui a través d’algú que ha descobert això llegint a Simone Weil”. Casanovas recorda que la qüestió no és “si religió sí o religió no, sinó de quin tipus de Déu, de quin tipus de mística parlem”, i celebra que, com Weil, Rosalía sembli optar “per la via de l’arrelament, de l’atenció plena i de la radicalitat”.
“descobrirem la dimensió espiritual que també té una artista que és referent per als joves”
Així, LUX no és només un àlbum, sinó un espai de meditació sonora que dialoga amb el sagrat des de la postmodernitat. Rosalía no fa proselitisme, sinó una actitud: la d’obrir-se al misteri a través de la bellesa. En temps de soroll i fragmentació, la seva aposta esdevé una invitació a escoltar, a creure i, sobretot, a sentir.
