Coneixem prou Antoni Gaudí? Com era d’esperar, aquest 2026 tindrà l’arquitecte de Déu com a protagonista. Però, tot i que la figura de Gaudí gaudeix d’una gran popularitat, sovint no s’acaben de comprendre molts dels aspectes de la seva personalitat i del seu pensament. És per això que l’Ateneu Universitari Sant Pacià ha organitzat, del 25 al 27 de febrer, el Congrés Internacional Gaudí: art, bellesa, misteri, amb la voluntat d’aprofundir en la dimensió artística, espiritual, intel·lectual i humana del genial arquitecte.
Una mirada integral a Gaudí
La trobada s’inscriu plenament en l’Any Gaudí, però vol anar més enllà de la simple commemoració. Tal com explica Rosa Ribas, secretària acadèmica de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, el propòsit és oferir una mirada més completa del personatge. “Justament aquests congressos són interessants perquè puguem aprofundir en la figura d’Antoni Gaudí i descobrir nous aspectes”, afirma. I recorda que, malgrat l’abundant bibliografia existent, “sempre hi ha materials que han quedat encara per estudiar i per parlar-ne”.
El congrés neix amb una voluntat clarament transversal. “Apropar-nos a Gaudí des d’una dimensió artística, intel·lectual, humana i espiritual” és, segons Ribas, el veritable nucli de la proposta. En aquest sentit, subratlla que l’objectiu és superar lectures parcials: “Justament aquest és l’objectiu del nostre congrés, no parlar només d’un Gaudí arquitecte”.
“l’objectiu del nostre congrés, és no parlar només d’un Gaudí arquitecte”
Aquesta mirada integral respon a una convicció de fons: l’obra gaudiniana només s’entén plenament si es té en compte el recorregut vital i interior del seu autor. “No es pot entendre l’arquitectura de Gaudí i totes les seves obres sense comprendre el personatge amb tota la seva profunditat i amb tot el seu recorregut espiritual”, remarca Ribas. Tant en les obres religioses com en les de caràcter profà, afegeix, hi ha una mateixa coherència de pensament.
Per això, la proposta vol interpel·lar també el públic més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic. “Nosaltres convidem les persones que vinguin justament a aprofundir en aquesta bellesa, sobre aquest misteri i sobre aquest sentit profund que tenia Gaudí”, explica. L’ambició és que els assistents en treguin un profit que sigui també personal i humà.
Un congrés amb projecció internacional
L'obra de Gaudí és, potser, una de les aportacions catalanes més importants en la cultura universal. En aquest sentit, la universalitat del geni serà un dels trets distintius de la trobada. “Hi participen ponents a nivell internacional i amb moltes perspectives diverses”, subratlla Ribas, fet que convertirà Barcelona en punt de trobada d’especialistes d’arreu.
La sessió inaugural anirà a càrrec del cardenal Gianfranco Ravasi, president emèrit del Consell Pontifici de la Cultura, amb la conferència 'E Dio vide che era bello'. Fe, bellesa, art. Al llarg dels tres dies també hi intervindran, entre d'altres, el filòsof, teòleg i guanyador del Premi Josep Pla, Francesc Torralba; l’arquitecta Chiara Curti; l’arquitecte i teòleg, cap d’Àrea d’Identitat i Missió de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Eloi Aran; el rector de la Sagrada Família, canonge de la catedral, rector emèrit del Seminari Conciliar de Barcelona i vicepostulador de la causa de beatificació d’Antoni Gaudí, Josep Maria Turull; i, finalment, el sacerdot, teòleg, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, rector emèrit de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i actual president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO), Armand Puig i Tàrrech.
“volem que aquest congrés sigui un punt de partida per poder continuar treballant la figura de Gaudí ”
Més enllà del programa acadèmic, el congrés s’emmarca en la tasca continuada de la Facultat Antoni Gaudí, integrada a l’Ateneu. Ribas recorda que la institució compta, a més a més, amb el Centre d’Estudis Internacionals Antoni Gaudí i els seus col·laboradors, impulsat conjuntament amb la basílica barcelonina, des d’on “també fem cursos i fem investigació sobre l’arquitecte i sobre els seus col·laboradors”, apunta Ribas.
La vigència del pensament gaudinià és, per a l’organització, indiscutible. “Els grans genis parlen per sempre”, afirma Ribas, convençuda que la seva obra continua interpel·lant el present i la contemporaneïtat. Per això, el desig és que la cita acadèmica d'aquest febrer tingui recorregut llarg i fructífer: “El nostre desig és que aquest congrés sigui un punt de partida per poder continuar treballant la figura de Gaudí i per poder anar aprofundint en el seu pensament i en el seu art”.
En ple Any Gaudí, Barcelona torna així a mirar cap al seu arquitecte més universal amb voluntat de comprendre’l millor. La pregunta inicial continua oberta —coneixem prou Antoni Gaudí?—, però el congrés vol aportar noves claus per acostar-se al misteri d’una obra que, cent anys després i des de l'art, continua viva i bella.
