Robert Baró: "L'origen cristià de Minyons marca el seu tarannà assembleari"

(Glòria Barrete –CR) "Qui és escolta ho és per a tota la vida", ens recorda Robert Baró, nou consiliari de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya només començar la nostra conversa. Baró acaba de ser nomenat consiliari de l'associació escolta per la Conferència Episcopal Tarraconense a la darrera reunió a Tiana. Una associació, la de Minyons, que acaba de votar no a unificar-se amb les altres dues entitats escoltes catalanes. Volem saber quina és la situació actual de l'associació, com ha estat el procés de treball i com és el mètode propi.

Quina és la radiografia actual de l'escoltisme a Catalunya?
A cada país l'escoltisme només pot tenir una associació per confessió. La diferència entre associacions és per confessió, no pot haver-hi dues associacions que professin la mateixa confessió. Hi ha tres tipus d'opcions confessionals, les religioses, on hi ha escoltes catòlics, protestants, budistes, jueus... les associacions plurals, en les quals es treballa l'espiritualitat des de diferents religions i segons els membres que tinguin, i hi ha associacions laiques. A Catalunya tenim aquests tres tipus d'associacions. Acció Escolta és plural, Escoltes Catalans és laica, i Minyons és catòlica. A nivell de números, Acció Escolta és la més petita, amb uns 1.500 escoltes que estan presents a Barcelona i entorns. La segona és Escoltes Catalans, amb uns 3.500 escoltes i presència també a Barcelona i entorns, i la més gran és Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, amb 15.000 escoltes i presència a tot el territori.

Durant 9 anys s'ha treballat per un procés d'unificació. Cap a on es volia anar?
El procés d'unitat havia de portar a una associació única que fos plural, que ocupessim tots el lloc de la més petita ara, Acció Escolta, i que fos l'única associació validada internacionalment per fer escoltisme a Catalunya, igual que es dona a altres llocs, com a Gran Bretanya o Estats Units. A Catalunya, en canvi, tenim el model francès.

Quin és el marc ideològic de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya?
La base és la mateixa, l'escoltisme, però la manera d'aplicar-ho és molt diferent, i això ve dels orígens de cada entitat. Minyons té un origen eclesiàstic, té una distribució territorial eclesial. En orígen els territoris dels agrupaments eren com les diòcesis però després s'ha anat refent i no correspon exactament a les diòcesis actuals. A Girona, per exemple, sí correspon però hi ha una altra demarcació que agafa territori de cinc diòcesis, com passa a la zona de Lleida. L'escoltisme és una associació internacional i és un mètode que es desenvolupa a nivell de tot el món. Una de les seves opcions fonamentals és el treball de la fe, el treball de l'espiritualitat, que es pot treballar de moltes maneres.

Com es treballa la fe a Minyons?
Minyons neix dintre de l'Església Catòlica i actualment existeix com una associació en la qual hi ha gent de tota mena, molt plural. Formalment segueix sent catòlica, amb una relació excel·lent amb l'Església, però en el seu interior hi ha gent de tot tipus de sensibilitat. I aquesta diversitat és la que marca Minyons. Per una banda la relació amb l'Església ve marcada per la territorialitat i per tenir el 80% dels agrupaments en locals eclesiàstics, però per altra banda es viu una realitat molt diversa on conviuen persones de totes les opcions religioses i ideològiques dins la casa. Aquesta és la característica i marca el nostre tarannà. L'origen religiós cristià ens marca en l'assemblearietat. Tenim molta participació des de la base, i tot i que sigui escoltisme i tingui una estructura piramidal, amb comissaris, taula executiva, etc, el dia a dia funciona tot per assemblees i hi ha una fluïdesa de la informació i responsabilitat molt gran. Això és molt propi de Minyons que no esdevé en altres organitzacions escoltes que són més piramidals. Si Minyons no hagués nascut des de l'Església no hauria tingut la plataforma parroquial adequada per crear agrupaments arreu i potser no existirien agrupaments en llocs minúsculs i tan escampats.

La darrera Assemblea General de Minyons, celebrada a Olesa de Montserrat el novembre, va votar massivament per no unificar-se...
Tant Minyons com Escoltes Catalans han votat pel no de manera majoritària, sí. Ha sortit amb claredat que les dues més grosses no volien unificar-se. Això ha implicat, entre altres coses, que molts canvis que s'estaven esperant a fer s'han postposat, i ara s'han de fer.

Com quins?
Per exemple un canvi d'Estatuts. Els Estatuts que tenim són de l'any 1974. S'han d'actualitzar, són fets durant el franquisme i abans del Codi de Dret Canònic. El projecte pedagògic també necessita actualització perquè l'actual que tenim ara és dels anys 80. S'ha anat actualitzant en la manera d'adaptar-ho als caus però la revisió general del projecte és la mateixa, cal una revisió. I també molts altres aspectes pràctics de com s'ha de gestionar l'entitat que s'havien deixat en standby. La part bona és que s'ha anat treballant per veure com es volia tot això en la nova entitat i la documentació que s'ha treballat internament a Minyons per compartir amb els altres ja és fruit d'una reflexió interna. Tenim ara molta informació que hem de processar per començar a treballar en aquesta direcció.

Minyons ho viu com 9 anys perduts?
Ni molt menys. Han estat anys de treball per analitzar i poder fer la sincronització. La sincronització no ha estat possible però la feina d'anàlisi intern s'ha fet i per tant ara no partim de zero, sinó de tota la feina feta, que és molta.

Per què la unificació no ha resultat?
Ha estat un procés llarg i quan les coses no es concreten és fàcil estar d'acord. A mida que vas concretant vas veient les diferències i quan concretes molt és quan veus que hi ha coses que grinyolen. A mida que s'ha anat concretant el projecte s'ha vist que hi havia una majoria en les dues entitats grosses que no veia clar assumir aquest nou projecte. Mentre només eren les bones intencions de fer coses plegats, tots som escoltes, cap problema! Quan has de baixar al detall de com s'han de dir les noves unitats, de quin ha de ser el model pedagògic, quin ha de ser el model de representativitat, d'on s'ha de situar la seu.

També en 9 anys els caps han canviat
Sí. En cinc anys es renoven tots els caps perquè un cap acostuma a estar tres o quatre anys sent-ho. Ha estat un engegar constant, cada generació s'ha de posar al dia sobre el que els altres han decidit i apropiar-s'ho, i de vegades el problema ha estat que la nova generació no ha volgut apropiar-se d'allò que havia decidit l'anterior. És el risc o l'avantatge de tot procés hiperpaticipatiu. Hi ha hagut un inmens interés. En el cas de Minyons eren 1.200 joves a l'assemblea un diumenge a quarts de nou del matí a Olesa per treballar tot el dia tancats en una aula de sessions. És impactant veure la quantitat de gent jove que tenim implicada i amb ganes de treballar.

Què ha pesat més per dir que no?
El procés no havia madurat suficientment com perquè tothom se sentís a gust. Si ens haguessim vist obligats per alguna raó a unificar-nos el procés hagués tirat endavant i segurament ho hagués fet bé. Però hi ha moltes especificitats. Per exemple la territorialitat s'havia de canviar tota, i això a Minyons costava molt perquè agrupaments que portaven molts anys treballant junts se'ls havia de separar. També formes de composició barcelonina o no barcelonina, a Minyons està molt compensat. O també l'escola de formació. Actualment està tot molt muntat, la Generalitat emet els títols de lleure però hi ha moltes escoles de lleure, però l'escola de formació de Minyons és anterior a tot això i és l'única que funciona exclusivament amb voluntariat. Tota la formació la imparteixen caps veterans a caps joves i la fan exclusivament voluntàriament, és una de les joies de la corona. Unint també s'havia d'adaptar i són coses que costen. Si no veus molt clar el resultat pot haver-hi gent que tingui por a canviar.

Aquest procés d'unificació és, doncs, porta tancada?
Ara és porta tancada per uns quants anys, sí. Ha sigut un esforç molt gros i el resultat ha estat un no conscient. Però la porta que s'obre és a mantenir la bona relació amb les dues altres associacions des de perspectives diferents i amb molta col·laboració i perquè s'arribi a encara més. El fet de no tenir en l'horitzó la unificació ajuda a que puguem col·laborar més.

Des de l'Església es veia bé aquesta unificació?
L'actitud des de l'Església sempre ha estat un 'nosaltres estarem sempre al vostre costat, decidiu el que heu de fer i quan hàgiu decidit en tornem a parlar', aquesta ha estat l'actitud de la Conferència Episcopal Tarraconense.

No hi havia certa por a diluir la marca pròpia dins d'aquesta nova associació única?
Una certa recança sí, però no hi hagut cap mena de moviment ni pressió de cap tipus per aturar-ho, sinó un dir 'feu, i quan tingueu el resultat ja ens ho direu'. Els bisbes han estat contínuament informats del procés.

L'aspecte de l'espiritualitat i la fe explícita ha pogut decantar la balança de l'altra associació per dir que no?
Segur que és un dels aspectes que ha pesat perquè les tres opcions de l'escoltisme són el país, el mètode, que és la llei, i l'espiritualitat. Sobre el país el punt de partença era evident, a més a més nosaltres som una excepció perquè només pot haver-hi una associació per Estat i Catalunya som gairebé l'únic cas en el qual tenim una situació de desdoblament; no tenim un ple reconeixement internacional però sí un reconeixement. Jo vaig a les reunions del Consell General de l'Escoltisme Catòlic i cada Estat té sis vots i per a l'Estat Espanyol són tres vots pel moviment espanyol i tres pel moviment català. De tal manera que a l'Estat Espanyol hi ha dues associacions diferenciades, l'espanyola i la catalana. Tenim un reconeixement diferenciat des del principi, és un cas peculiar.

I pel que fa al Mètode?
Mètode és complicat. Tenim tradicions pedagògiques molt diferents. Hi ha temes que els tenim molt consensuats des de sempre, la coeducació no es posa en dubte, per exemple, però hi ha temes de mètode que s'havien de sincronitzar. Per exemple tot el que és simbologia. Una de les coses que diferencia l'escoltisme és la simbologia externa, tenim des d'agrupaments que van amb uniforme complet fins a agrupaments que gairebé no porten ni foulard. A l'hora de treballar el projecte, que és el nucli de l'escoltisme, hi ha moltes maneres. O les branques per edats que les tenim diferents. Tot i ser d'una mateixa associació internacional hi havia moltes coses per sincronitzar.

I la tercera pota és l'espiritualitat. Com l'entèn Minyons aquesta espiritualitat?
Des de Minyons s'entén que s'ha de fer un treball d'espiritualitat personal però som conscients que sent una institució catòlica una part molt gran dels membres no són catòlics. Per tant, treballem perquè es pugui fer un treball de la fe o de l'espiritualitat adaptat a cadascú. No intentem rebaixar per baix pel que menys ho treballa sinó personalitzar-ho. Nosaltres per exemple tenim dos projectes bonics: la llum de la Pau pel Nadal i el MISC a Montserrat. Per a la Llum de la Pau elaborem uns materials que es poden treballar de moltes maneres. La llum de Betlem és explícitament cristiana catòlica, perquè una llum que s'encèn a Betlem al Nadal i es porta a les esglésies més catòlic no pot ser, però ho teballem de tal manera que tothom pugui tenir uns materials que t'ajudin a treballar l'Evangeli i la fe o també la llum com a Pau que ve d'un territori que està en guerra, i que recorre part d'Europa i el món portant un missatge de pau. Generem uns materials que tinguin uns materials especificament cristians i altres elements que només siguin treball de valors. L'altre projecte és el MISC de Montserrat, el Centre Escolta d'Espiritualitat a Montserrat on tenim el mateix tipus de materials. En un lloc explícitament catòlic com és un monestir tenim materials que permeten treballar des d'una espiritualitat absolutament areligiosa, amb materials des de la natura en un lloc on la natura és molt potent, però amb la possibilitat de ser acompanyat per un monjo o per una monja, de fer un dia d'estada dins el monestir. Una mica a la carta segons la sensibilitat de cadascú, però on l'oferta és completa.