Ricard Costa-Jussà: “L’Evangeli demana radicalitat a tothom qui el vol seguir”

Claretians Per al missioner claretià Ricard Costa-Jussà, la vida consagrada és vista "com a radicalitat pel que en si mateixa comporta i la identifica". Ho explica així en una entrevista publicada pel bisbat de Vic coincidint amb la setmana que els religiosos i les religioses han celebrat la Jornada Mundial per a la Vida Consagrada. Precisament, Costa-Jussà va ser nomenar delegat episcopal per a la Vida Consagrada aquest novembre i, en aquesta conversa, parla del seu nou paper a la diòcesi de Vic i del moment que viuen actualment els consagrats.

Ricard Costa-Jussà va ser el provincial dels missioners claretians de Catalunya des del gener del 2016 fins a la unificació de territoris que va desencadenar en la nova província de Sant Pau. De fet, Costa-Jussà també va ser el provincial dels claretians de Sant Pau des de la seva creació fins a l'agost de 2022, quan es va celebrar el primer capítol de la nova província. Aquest 28 de novembre, el bisbe de Vic, Romà Casanova, el va nomenar delegat episcopal per a la Vida Consagrada de la diòcesi de Vic, on actualment resideix.

Com s'ha pres el nou càrrec de delegat episcopal per a la Vida Consagrada?

Doncs amb sorpresa al mateix temps que amb disponibilitat. Com a missioner claretià, i després del Capítol Provincial de la nostra província de Sant Pau celebrat al mes d’agost, vaig ser destinat a la comunitat de Vic al servei i encàrrec de la custòdia del temple sepulcre del pare Claret i director de la Casa d’Espiritualitat Claret. Al cap d’unes setmanes, el senyor bisbe em va cridar a fer aquest servei a la diòcesi i, escoltada la proposta, discernida amb els meus superiors i comunitat i atenent els meus serveis congregacionals, em va semblar que podia respondre-hi afirmativament.

La vida consagrada és vista com una opció radical. Per què?

L’Evangeli demana radicalitat a tothom qui el vol seguir; és el camí propi de la fe i seguiment del Crist. Una radicalitat per a tot creient que viu amb profunditat la seva fe i el seu baptisme. Certament, cada home o dona viu el seu itinerari i la seva fe en resposta a la seva vocació i en coherència amb la seva opció de vida. La vida consagrada, en la seva diversitat i pluralitat de famílies carismàtiques, és vista com a radicalitat pel que en si mateixa comporta i la identifica; i al mateix temps això sovint és també motiu d’interpel·lació i, avui per avui, de testimoniatge. La seva radicalitat té formes diverses.

El relleu és escàs i a les cases religioses hi ha membres d’altres continents. Com es viu això amb esperança?

Precisament, el lema de la Jornada de la Vida Consagrada d’enguany ha estat ‘Caminant en esperança’, enllaçant amb el lema de l’any anterior, que era ‘Caminant junts’. Tots dos són lemes sinodals, d’acord amb el discerniment i reflexió que l’Església Universal està realitzant aquests anys. Tinguem també present el context actual del procés sinodal de la nostra església diocesana. L’esperança es viu amb la mirada posada en el Crist i amb la joia de la fe en el cor, en les llars cristianes, en les comunitats de celebració, amb el testimoni dels creients, en el nostre dia a dia.

La Vida Consagrada porta en el seu propi ADN el gen d’universalitat i d’itinerància. És cert que viu moments difícils no aliens a les dificultats que viuen les diòcesis i comunitats cristianes d’Europa i Occident. Però també és cert que la Vida Consagrada assumeix i viu amb naturalitat que, així com des del nostre territori es va anar cap a tants llocs i tants van ser els missioners i missioneres que van gastar la seva vida en altres indrets, ara vinguin germans i germanes de fora amb qui es comparteix carisma i família religiosa. Conscients, certament, que és una realitat que requereix a uns i altres cura, acompanyament i processos apropiats per a una bona inculturació i interculturalitat.