Vés al contingut
Catalunya Religió

(CR) Els claretians tenen en l’ADN el fet missioner: sortir, predicar, acompanyar les persones. Les mesures exigides per evitar la propagació del Covid-19 els han forçat a quedar-se a casa i han hagut de reinventar aquesta dinàmica. Però també els ha servit per viure l’experiència de confinament com un temps de formació. El claretià Ricard Costa-Jussà, provincial dels claretians, parla de creativitat, prudència i coresponsabilitat com a elements compartits a la congregació durant la pandèmia. I apunta també deures per la nova etapa de desconfinament.

En aquesta entrevista parla amb la perspectiva que dona el conjunt de la província de Sant Pau, que engloba les comunitats claretianes de Catalunya, d’Itàlia, França i Euskal Herria. I que, en certa manera, els ha permès anticipar la nova realitat. Amb ell completem la sèrie sobre com ha viscut la vida religiosa de casa nostra el confinament i la pandèmia de la Covid-19.

Cautela i creativitat

“De l’innat de cada claretià ha brollat la creativitat pastoral”, apunta Ricard Costa-Jussà. Però reconeix que, en molts casos, els superiors de les comunitats han hagut de practicar la cautela. Sobretot tenint en compte l’edat avançada i les situacions de salut complexes de molts missioners. “La feina dels superiors, més que animar a la disponibilitat, ha sigut de frenar i posar cautela, perquè la gent no volia deixar d’atendre cadascun dels serveis”.

La mateixa realitat ja l’havien viscut unes setmanes abans a Itàlia. “Com es poden crear canals de connexió?”, es van plantejar. I això és el que han explotat en temps de confinament. “Hem revitalitzat i transformat petites xarxes i canals d’amistat i d’entorn pastoral en plataformes per fer arribar aliment pastoral”. Aquesta dinàmica s’ha treballat des de la iniciativa de cada responsable. “La gent ha sigut realment creativa”, valora. I aquesta creativitat s’ha vist en format de cartes, dibuixos o missatges de vídeo.

La pastoral visible i invisible

L’acció més visible ha estat la de les parròquies que han fet misses per streaming o les pasqües celebrades per videoconferència. Però darrera de la pantalla hi ha també “molt de treball pastoral invisible, on s’hi ha estat”. El mateix provincial ha creat el grup de whatsapp ‘Viure i pregar des de casa’, amb propostes per a diverses persones que acompanya. Subratlla que és un exemple, entre molts altres, de “la iniciativa de molts claretians”. I valora que “s’ha fet amb esforç perquè les tecnologies no són el fort de tothom”.

Aquest ha estat el propòsit en temps de confinament: “Arribar als que podíem arribar i fer xarxa”. I el telèfon s’ha convertit en una eina d’acompanyament espiritual i pastoral indispensable. El provincial també descriu que sovint aquests circuits s’han creat des d’una “dimensió molt personal, amb petits grups i amistats”, també en continuïtat a l’acció pastoral i parroquial. I que “ha estat viable gràcies al compromís dels seglars”.

Escoles i acció social, al peu del canó

En l’àmbit educatiu també s’ha fet evident el compromís dels laics. Els col·legis de la província –a Catalunya, el Claret Barcelona i el Claret Valls– tampoc no s’han aturat. “El món educatiu ha estat al peu del canó”, diu Costa-Jussà. Ho ha vist en els equips directius, els tutors i el professorat: “Hi ha hagut una feinada i han respost amb molta professionalitat i amb una veritable inquietud de voler acompanyar els alumnes i les famílies”.

El provincial explica que també ha apel·lat a “la prudència i el seny” amb l’objectiu de “poder seguir fent feina”. En alguns casos “s’ha hagut de tancar portes pel bé de les persones i atenent les prescripcions sanitàries”. Però tancar la parròquia no ha significat desatendre l’acció social que gestionen els claretians directament o amb qui col·laboren, “no han abaixat la guàrdia”. “Ens hem ofert i amb xarxa amb d’altres, hem atès, i més que mai, les necessitats dels més desafavorits”.

Arreu de la província han continuat actius els centres d’acollida, albergs, menjadors socials i el repartiment d’aliments coordinat amb les Càritas parroquials. “Hem atès les necessitats que es detectaven i hem posat a disposició alguns espais en resposta a la demanda de les institucions”. Ha estat el cas de Barcelona i Bilbao.

A casa nostra els claretians han adaptat, intensificat i augmentat els àmbits d’atenció social i de repartiment d’aliments. És el cas de les Càritas parroquials, el servei DISA de la parròquia del Cor de Maria i Sant Tomàs de Barcelona, el Casal Claret de Vic, o del menjador social de la Taulada, vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Lledó de Valls.

La vida comunitària

“Els ritmes habituals ens porten molt a estar en fora”, reconeix. Passa a molts religiosos en general i als claretians en particular. Però, com totes les famílies, en temps de pandèmia, han intensificat la convivència a casa. “Ha suposat un enriquiment: poder compartir espais, serenor, diàlegs, pregàries”, diu.

També valora “el privilegi intern de poder fruir de l’eucaristia diària”. Costa-Jussà, des de la comunitat de la cúria provincial, al carrer Nàpols de Barcelona, explica que “a les eucaristies es posava molt present la realitat pastoral de cada lloc, les situacions que anàvem coneixent, i sent molt conscients que quan celebràvem molts hi estaven amb la comunió espiritual”.

Des d’aquesta clau interna reconeix “una comunió molt viva” i “una experiència molt rica”. I això s’ha manifestat també com a missioners: “Ens ha servit per recordar els orígens de la congregació, que es dedicava un temps a una vida més de comunitat, i de preparar-se per la missió, i una altra d’acció més directa”. I apunta que “avui això s’ha barrejat i la missió ens empeny molt”. La vivència del confinament ha servit també per compartir neguits i ajuda mútua.

El canvi de percepció

Costa-Jussà, com a provincial de Sant Pau, descriu la sensació vague que van experimentar al principi, quan es van conèixer els primers casos d’infectats per Covid-19 a Itàlia. Per tant, dins de la seva província. “Al principi, com tothom, ens semblava una cosa local; és el context social que es respirava”. Però “després, quan la cosa es va anar escampant, el primer país fortament afectat va ser Itàlia”. I això volia dir les comunitats de la província en aquest país, així com la casa del govern general: “En el confinament, es van haver d’espavilar, fins i tot, amb les feines de la casa”.

Quines mesures o directrius ha transmès l’equip de govern i els superiors de les comunitats en aquest temps de confinament? Tant el superior general com el provincial han demanat a les comunitats de seguir les pautes sanitàries i fer-ho amb coresponsabilitat ciutadana. La situació s’ha viscut amb “seny i coresponsabilitat”. Per una banda, apunta la necessitat de “ser exigent” i, per una altra, de “desvetllar”, de manera que “les limitacions no condicionessin l’àmbit pastoral”.

Cap a una nova normalitat

Ara es plantegen la nova etapa de desconfinament amb els mateixos criteris de prudència i de seny. “Poder obrir no treu que s’hagi de fer arreu de la mateixa manera i al mateix ritme”, diu el provincial. “Hem d’anar cap a una nova normalitat i la por no ens ha d’acompanyar, però no podem ignorar el que hem viscut, el que ha viscut molta gent i els morts que hi ha hagut, sovint molt propers”.

Com a reptes del desconfinament apunta la necessitat de ”fugir de l’hermetisme i de practicar el diàleg per poder acompanyar”. “I de manera molt especial a molta gent que han hagut de passar el confinament en solitud, així com a tots els que han viscut la malaltia i les defuncions”. Costa-Jussà demana als claretians “la màxima comprensió amb les mesures a prendre, i atendre la gent, sensibles amb les situacions familiars i laborals”.

La universalitat des de la fe

El provincial fa també una lectura global i espiritual: “La nova normalitat ens ha de portar una nova sensibilitat mundial”. Assegura que “tothom ha viscut aquesta experiència i ningú comptava que això ens pogués passar avui i aquí”. I hi afegeix: “El fet que sigui universal, ho alleugereix, i això és un risc”. Però també defensa: “Ens hem fet conscients que tot té una dimensió d’universalitat des de la fe: aquest món que és casa nostra, i la germanor que vivim i que veiem a l’evangeli”.

Ho compara amb la consciència davant d’altres situacions de patiment: “Les guerres, les morts infantils, altres epidèmies i desastres els vèiem lluny quan miràvem les notícies; i ara ho veiem diferent perquè ho hem viscut en primera persona”. Però alerta “si durant el Covid-19 no ens n’hem tornat a oblidar altra vegada, només preocupats pel que ens afecta a nosaltres”. Com encarar el futur? “La nova normalitat comporta una reestructuració global, una conversió interna, canviar petites coses, ser sensibles i forçar unes noves relacions mundials”.

I pel que fa als cristians? Segons Ricard Costa-Jussà: “Tots hem experimentat que necessitem expressar i viure la nostra fe en comunitat, amb formació contínua i celebració, però entenem que això ens implica”. I hi afegeix: “No ens podem quedar només amb què el que rebem ens omple, ens ocupa, ens va bé”.

El provincial dels claretians considera que “aquesta dimensió de fe que hem viscut amb molta profunditat ens ha de portar com a Església a respondre a la gent d’avui”. “De tot això en sortim amb deures: acollir-ho, reflexionar-ho i poder-ho compartir”, conclou.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.