Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(DGAR) Esteve Riambau (Barcelona, 1955) és crític de cinema i, des de 2010, director de la Filmoteca de Catalunya. Parlem amb ell sobre “cineastes transcendents” i el paper del cinema en l’imaginari religiós, arran de la propera edició de la Mostra de Cinema Espiritual.

La Filmoteca de Catalunya acull des de fa anys la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. Quin interès té, aquesta Mostra?

La Filmoteca de Catalunya programa en funció de tres paràmetres: la revisió del cinema clàssic, la descoberta de cinema contemporani que no arriba a les nostres pantalles i la utilització del cinema com a instrument de diàleg amb altres equipaments o institucions que aborden diverses temàtiques. La Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya s’ajusta a tots tres objectius i permet configurar unes sessions cinematogràfiques de gran interès per al nostre públic.

Robert Bresson tanca una trilogia de retrospectives juntament amb Yasujiro Ozu i Carl Theodor Dreyer. Què tenen en comú?

Carl T. Dreyer, Yasujiro Ozu i Robert Bresson son els tres cineastes que el guionista i realitzador nord-americà Paul Schrader va qualificar de “transcendents” en un cèlebre assaig publicat el 1971. Ell defensava aquests autors, que potencien “l’irracionalisme per damunt el racionalisme, la repetició sobre la variació, el que és sagrat sobre el que és profà, el que és diví sobre el que és humanista, el realisme intel·lectual sobre l’òptic, la tradició sobre l’experiència, l’anonimat sobre l’individualisme”. Ens va semblar que encaixava perfectament amb els objectius de la Mostra i la programació d’una filmoteca.

Aquest any la Filmoteca ha programat un cicle dedicat a Robert Bresson en el marc de la Mostra. Què aporta aquest director?

Bresson trasllada la narració al retrat de personatges antiheroics en un context vinculat a les presons, a l’explotació o a contextos directament religiosos com La passion de Jeanne d’Arc o Le journal d’un curé de champagne. Era un cineasta que teníem moltes ganes de revisar i que s’ajusta plenament a la Mostra, precisament poc després que també haguem programat l’obra cinematogràfica de Guy Debord, un altre exponent filosòfic del situacionisme.

El cinema és un art procliu a tractar la realitat inefable. Com ha fet canviar l’imaginari religiós i espiritual?

Des del moment que el cinema esdevé un espectacle de masses, ara fa cent anys, nodreix l’imaginari humà, tant en el seu vessant sociològic com artístic. Els grans esdeveniments del segle XX s’han produït amb la intervenció del cinema i tant la literatura com les arts plàstiques han estat contaminades pel cinema.

El cinema també resulta molt útil per mostrar la diversitat religiosa i cultural. Com afavoreix el coneixement i el respecte?

Totes les religions han fet servir el cinema com a representació dels seus valors o imaginaris. No es pot entendre Hollywood sense tenir en compte que els grans productors eren jueus. I no es pot estudiar el cinema nazi sense tenir en compte l’antisemitisme. Quan Hollywood va fer un film sobre Mahoma, va obviar la seva representació en imatges per garantir la difusió entre el públic musulmà.

La Filmoteca té la seu al Raval de Barcelona, un barri que concentra molta diversitat. Quin avantatge té aquesta ubicació?

Després de vuit anys al Raval, la Filmoteca està perfectament integrada al barri i el districte que més espectadors aporta és, justament, Ciutat Vella. La diversitat cultural és un dels criteris de la nostra programació, però una altra cosa és que puguem sintonitzar amb les diverses comunitats ètniques i religioses properes. És un tema molt més complex del que sembla a primera vista i resulta molt fàcil caure en el proselitisme o ferir sensibilitats que no coneixem prou.