(Ramon Bassas –CR) En Javier Lechuga té 32 anys, molts dels quals dedicats a la seva germandat, la de ‘Nuestro Padre Jesús Nazareno y María Santísima de la Esperanza’, de Mataró, al barri de Cerdanyola, d’on en fou ‘Hermano Mayor’. Des d’aquest compromís, també ha format part del consell pastoral de la Parròquia de María Auxiliadora, al barri, del consell arxiprestal de Mataró i de la Comissió de Setmana Santa de la ciutat. Tot i que és dissenyador d’interiors, ara treballa de venedor comercial de petits i grans electrodomèstics en l’àmbit professional.
“Des de ben petit he estat involucrat en tot el que té a veure amb la cultura popular de la meva ciutat, així com en el de la religiositat popular, sempre col·laborant, aportant i aprenent de la nostra Església”. A en Javier li preocupa molt la presència dels joves en la vida de l’Església. “A mi em sembla que he de contribuir a fer presents i visibles els joves en aquests moments tan complicats per a l’Església, que rep pertot; crec que el jovent por donar futur i empenta a totes les iniciatives que es proposin”, explica.
En Javier, a qui li he volgut preguntar en aquest cicle estiuenc, ens proposa una visita al Monestir de Sant Benet de Bages, dins d’un recinte turístico-divulgatiu de la Fundació Catalunya-La Pedrera al voltant d’aquesta abadia benedictina del segle X restaurada. “Soc amant de visitar sempre que puc pobles petits plens d'història i sempre que puc intento descobrir un dels “racons màgics” de Catalunya, un de tants”. Li demano que m’aclareixi què vol dir, per ell “racó màgic”. “Parlo de llocs en els quals trobar monuments arquitectònics plens de màgia, de tradició, d’arrels, de temps i amb un llegat que gràcies a la nostra Església es mantenen en peu al llarg de la història els puguem gaudir a dia d’avui”.
“El monestir de sant Benet de Bages, que es va construir al segle X i va ser restaurat al segle XX per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, va ser un monestir de l'orde benedictina”, segueix, “i se situa al terme municipal de sant Fruitós de Bages”. Puig i Cadafalch, mataroní com en Javier, penso.
“Tot i que data del segle X, està molt ben conservat al pas del temps”, opina, “i se situa en un entorn molt maco ple de natura com és la comarca del Bages”. La Fundació que el gestiona organitza visites guiades amb diverses recreacions virtuals. “Sembla que els monjos tornin a la vida, la seva vida austera i difícil d’aquells temps que tant ens costa d’entendre ara”, conclou. Per en Javier, aquesta visita és ideal per passar el dia amb la família o amb els amics, com ell va fer la primera vegada que hi va venir. “M’agrada, com et deia, visitar aquests “racons màgics”, i miraré de visitar-ne uns quants més aquestes vacances, però aquesta vegada hi sumo també el desig de promoure el turisme nacional, per ajudar la nostra economia”.
¿Com l’has viscut, aquest confinament?, acabo. “Crec que hem après a valorar les coses més insignificants, que la vida és més fàcil de com ens la dibuixem, que no ens l’hem de complicar tant. També crec que hem après la importància d’ajudar els més necessitats, però, sobretot, a vetllar més per la família que moltes vegades ens en descuidem. I que a la meva edat meus 32 anys encara em queden moltes coses per aprendre”. I que els altres ho puguem veure.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.