Una revista per la unitat pastoral de Catalunya

(Jordi Llisterri-CR) Podria haver estat un to de funeral però va ser només tancar una anella més d'una llarga cadena. Aquesta setmana es va oficiar el final de la revista Quaderns de Pastoral després de gairebé mig segle de publicació i de 241 números. Una aportació fonamental a la vida de l'Església catalana que queda recollida en el llibre Quaderns de Pastoral (1969-2016). Una revista al servei de la fe d’un poble, del capellà i periodista Manel Simó. I que queda disponible per tothom en el web del Centre de Pastoral Litúrgica (CLP) on es poden consultar integrament tots els números i fer-hi recerques per temes o per autors.

El llibre es va presentar aquest dijous a la Sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret. També va ser el darrer acte del Cente d'Estudis Pastorals (CEP), que editava la publicació. La seva tasca ha estat assumida per la Càtedra Pont i Gol, patrocinada pels bisbes catalans dins de l'Ateneu Universitari Sant Pacià.

A més de l'autor i del president del CPL, Jaume Fontbona, en l'acte hi van intervenir els darrers responsables de la revista i del Centre d'Estudis Pastorals. El darrer director del CEP, Josep Maria Domingo, la darrera cap de redacció de la revista, Annabel Carbonell, i el que va ser secretari del CEP i de Quaderns de Pastoral en l'etapa anterior, el felipó Antoni Serramona.

Però els dos noms que es van citar més per fer el recorregut de la història del CEP van ser els dels dos capellans que van iniciar-lo, Joan Batlles i Josep Maria Totosaus. El tàndem Batlles-Totosaus al CEP, i el tàndem Totosuaus-Batlles a Quaderns de Pastoral, com va precisar Antoni Serramona.

Pont entre generacions

Dos eixos de treball sostenien la seva tasca determinant en l'aplicació del Vaticà II a Catalunya. D'una banda "fer de pont entre la generació d'abans de la Guerra i la generació conciliar". Ponts que avui es troben a faltar segons Serramona, "com si cada generació ho hagués d'inventar tot de nou".

I, d'altra banda, "veure l'Església catalana com una unitat pastoral". Per això des dels principi el CEP i Quaderns va comptar amb la presència d'agents de pastoral de totes les diòcesis catalanes. Un relat que va calar fins a quedar per escrit en les resolucions del Concili Provincial Tarraconense, tot i que "Catalunya com a unitat pastoral avui té el risc d'afeblir-se". Per això, no es pot llançar per la finestra tot el treball realitzat pel CEP.

Pastoral realista

Els eixos dels continguts "d'una revista de Pastoral aplicada" els ha recollit Manuel Simó en un voluminós llibre. Simó va destacar l'empenta inicial de l'arquebisbe Ramon Torrella, que és qui va definir la publicació com "una revista al servei de la fe d’un poble".

Simó, a partir de la lectura completa del 241 números publicats, ha traçat cinc etapes de la revista emmarcades en el seu context social i eclesial: "les noves generacions tenen aquí un brollador". La clau és que parlava "d'una pastoral feta des del realisme de la vida i des del realisme de la fe".