"La revista Estris continua sent necessària després de tants anys"

(Fundació Pere Tarrés) Com una eina perquè els infants i joves “aprenguin a ser ciutadans compromesos amb el present i el futur”. Així ha definit el director de la revista Estris, Xavier Nus, el paper que ha tingut la publicació en el lleure educatiu al llarg dels seus 50 anys d’història. Estris, publicació de referència en l’àmbit de l’educació en el lleure a Catalunya editada pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés, ha celebrat aquest dijous el seu mig segle de vida en el marc d’un acte commemoratiu ple de moments emotius, agraïments i records.

L’acte s’ha desenvolupat a través del fil argumental d’una monitora d’esplai que ha anat desglossant tots aquells elements del lleure que han conformat les diferents seccions d’Estris: una xiruca representant les propostes de rutes, un fulard exemplificant l’actualitat del món del lleure, una llibreta com a símbol de les fitxes pedagògiques que la revista inclou a cada número i un DVD i un conte, per la secció de crítiques literàries i fílmiques. Seguint aquest esquema s’han anat vehiculant les intervencions de moltes de les persones que han contribuït a la trajectòria de la publicació, des d’antics redactors o redactores fins a algunes de les persones que van exercir-ne de directores.

El primer a intervenir ha estat Enric Puig, Creu de Sant Jordi 2014 i antic Director General de Joventut, que va ser el primer director d’Estris i que ha detallat com van ser els inicis i el context social en el qual va sorgir la publicació. Puig ha explicat que "la revista volia donar eines als monitors per ampliar el seu bagatge i camp d'acció" i ha detallat que es va començar el 1971 amb el format de fitxes “perquè fer una revista en plena dictadura era molt difícil legalment".

Posteriorment, en un format de taula rodona, l’historiador i periodista Marcel Mauri, fins fa menys d’una setmana vicepresident d’Òmnium Cultural i antic redactor de la publicació, la periodista Gemma Bonet, directora del programa 'Catalunya migdia' a Catalunya Ràdio i que també va ser redactora de l’Estris, i Maria València, expresidenta del MCECC i de la federació estatal de lleure Didania, han debatut sobre les contribucions que el lleure ha aportat i ha de seguir aportant a la societat. Durant la seva intervenció, Mauri ha explicat la seva experiència amb l’esplai i la redacció de la revista: "A l'esplai fem que siguin els infants els protagonistes. L'esplai ens dona connexió amb l'entorn, amb la realitat social dels barris, i Estris demostra la voluntat de transmissió d'un fil que no s'atura amb els anys".

Per la seva banda, Gemma Bonet ha valorat el rol que ha tingut l’Estris a la societat catalana: "L'Estris esdevé un lloc per confrontar idees i plantejar debats socials, i tot això dona eines noves als monitors per adaptar-se als nous reptes de la societat. Ha estat una eina que aglutina i que continua sent necessària després de tants anys". Maria València ha posat de relleu l’experiència del lleure: "El que es viu a l'esplai no es pot viure a cap altre lloc. Aporta experiències que són interessants aïllades, però que en el marc de d'esplai són diferents i tenen a veure amb l'autenticitat".

A l’acte també hi ha assistit el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha emmarcat Estris com un actiu en favor de la cultura catalana. Vila ha desitjat una llarga vida a Estris i l’ha definit com una "escola de civisme que té la capacitat de mantenir-se i passar la torxa generació rere generacions."

Finalment, l’encara director de la revista i anterior president del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, Xavi Nus i l’actual presidenta del MCECC, Anna Grau, han estat els encarregats de fer la cloenda institucional i d’explicar els reptes que encara ara la revista i també el sector del lleure de cara al futur. Nus ha agraït als monitors, monitores i directors i directores de lleure haver fet possible la publicació: “50 anys no es fan per casualitat i són la suma de molts esforços i molta feina”, ha dit, abans d’aplaudir la feina de totes les persones implicades diàriament en l’organització d’esplais i caus, que ha qualificat d’“escola de vida”: “En aquest entorn de lleure, infants, adolescents i joves aprenen a ser ciutadans i ciutadanes compromesos amb el present i el futur.” Per la seva banda, Grau ha opinat que un dels principals reptes del sector serà saber adaptar-se a una societat cada cop més canviant, i ha fet una crida a la universalització de les activitats del lleure: “El lleure ha de ser un dret per qualsevol infant, no pas un luxe.”

50 anys, 242 números i més de 6.000 lectors

La revista, creada i editada pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés, és una de les publicacions pioneres en català, la revista de referència de l’educació en el lleure a Catalunya, i la més longeva del sector. En aquests cinquanta anys, ha acompanyat diferents generacions a descobrir el món del lleure i compartir els seus valors. Amb 242 números editats i un tiratge de més de 4.500 exemplars per número, compta actualment amb més de 6.000 lectores i lectors. A més, des del 2014 compta també amb una versió digital que es pot adquirir a iQuiosc.cat, el quiosc digital de les revistes en català, i amb un diari digital propi, estris.cat. La publicació s’adreça als monitors i monitores, educadors i educadores dels centres d’esplai i espais de lleure, així com als professionals que treballen en l’educació en ell lleure, l’educació social i l’animació sociocultural. Ofereix eines per a l’educació infantil i juvenil en el lleure, així com articles, entrevistes i reportatges sobre temàtiques d’interès pedagògic i social.

De fet, Estris va néixer el 1971 justament com un recull d’eines, recursos i fitxes educatives pràctiques agrupades sota el nom d’Estris per a l’educació en l’esplai, en un format de mitja quartilla i sense una periodicitat definida. La va començar a editar l’Escola de l’Esplai, la primera escola de Catalunya dedicada a promoure en el lleure educatiu, creada pel Servei de Colònies de Vacances de Barcelona, germen de la Fundació Pere Tarrés. El Servei de Colònies de Vacances de Barcelona era un organisme nascut el 1957 per promoure les colònies com una oportunitat per créixer, estar en contacte amb la natura, jugar, aprendre, adquirir hàbits i valors i assegurar una alimentació saludable en plena postguerra espanyola. Davant la necessitat creixent de formar els monitors i monitores que acompanyaven els infants durant les colònies, va impulsar els primers cursos de formació de monitors/es i directors/es de colònies i, anys després, l’Escola de l’Esplai, que un any després de la seva creació va decidir editar el recull de propostes pedagògiques des del lleure Estris.

No és fins al 1987 quan aquest recull de fitxes agafa el format de revista pròpiament dita i apareix el número 1. Les fitxes, que inicialment havien estat l’origen de la revista, es mantenen dins de la publicació en format col·leccionable, però alhora s’amplien els continguts i s’hi introdueixen seccions dedicades a l’anàlisi i la reflexió sobre el món de l’educació en el lleure i la intervenció sociocultural. Amb els anys, la publicació incorpora nous enfocaments i entrevistes a personatges d’interès de diferents àmbits (músics, escriptors, pedagogs, periodistes, etc.), que aporten el seu particular punt de vista sobre l’educació en el lleure, com la il·lustradora Pilarín Bayés, l’escultor Josep Maria Subirachs, músics com Lluís Llach, escriptors com Miquel Martí i Pol o Isabel Allende, el bisbe i missioner Pere Casaldàliga o l’activista Arcadi Oliveres, entre molts d’altres.

Al llarg de la seva trajectòria, la revista ha rebut també nombrosos premis i reconeixements, com el Premi de Civisme als Mitjans de comunicació, dos cops, diversos reconeixements de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català o el Premi d'Educació en el Lleure de la Fundació Lluís Carulla en reconeixement a la seva trajectòria, a més de dues mencions en els premis del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona als mitjans de comunicació.