(Museu de Lleida) El retaule de Sant Bartomeu, obra de Pere Espallargues i procedent de l'església de Sant Martí de Capella, a la Franja, s'incorpora als fons del Museu de Lleida gràcies al dipòsit del seu propietari, Tatxo Benet, conscient de la transcendència històrico-artística d'aquesta obra i de la importància que té per al museu a I'hora de completar el seu discurs sobre la història de la Franja.
L'obra es troba en bon estat de conservació i ha pervingut íntegra, cosa força excepcional. La Generalitat de Catalunya I'ha inclòs al Catàleg del Patrimoni Cultural i declarat inexportable. El retaule s'exposarà a I'Espai O fins a finals de setembre.
L'ingrés d'aquesta obra a les col·leccions del Museu de Lleida s'emmarca en els esforços que es fan des de la institució per combinar la política d'adquisicions públiques i el mecenatge privat a I'hora d'incrementar la qualitat dels fons actuals, però també demostra el compromís del mecenes amb el territori, la seva gent i el país.
El retaule de Sant Bartomeu està realitzat amb la tècnica de tremp sobre fusta i presenta l'estructura típica del moment (finals del segle XV), amb tres carrers, predel·la i guardapols. El compartiment del carrer central mostra una representació de sant Bartomeu, amb els seus atributs característics, la bèstia i el coltell. Just a sobre hi ha un calvari. El carrer lateral esquerre mostra una representació de sant Miquel abatent el maligne, i al compartiment de remat la flagel·lació de sant Bartomeu. Al carrer lateral dret trobem a santa Llúcia i el martiri de sant Bartomeu. La predel·la mostra cinc compartiments, d'esquerra a dreta: sant Joan Baptista, santa Bàrbara, el Crist dels Dolors, sant Cosme i sant Damià. El guardapols presenta decoració vegetal dins la qual s'han intercalat diversos anagrames de I'IHS.
El retaule és força conegut en la historiografia. Va sortir de la parròquia d'origen a principis del segle XX i va anar a parar als Estats Units. El va donar a conèixer Post el 1947, afirmant que poc abans es trobava en una col·lecció de Nova York (Marie Sterner Gallery). Post va tenir constància de la seva existència a través d'una fotografia conservada a la Frick Art Reference Library de Nova York. A Ia mort de Marie Sterner el 1953 sembla ser que Ia seva col·lecció es va dispersar. No es coneix quan va tornar el retaule a l'estat espanyol ni tampoc quan va ser adquirit pel propietari que el va dur a subhastar.
L'obra va ser subhastada a Ia casa de subhastes online Setdart el 22 de desembre de 2017 i va ser adquirida per uns antiquaris, que posteriorment Ia van vendre a l'actual propietari, qui ara Ia diposita al Museu de Lleida. Poc abans de ser rematada en subhasta, Ia Generalitat de Catalunya va procedir a incoar expedient per incloure l'obra al Catàleg del Patrimoni Cultural i declararIa inexportable.
El retaule s'atribueix a Pere Espallargues, un artista documentat entre 1490 i 1495. Ho certifica l'anàlisi de l'estil, el qual entronca de forma concloent amb Ia manera de fer del pintor i amb Ia resta d'obres que se li atribueixen. Pere Espallargues, al costat de Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha conformen el triumvirat més destacat de Ia pintura de finals del gòtic a les terres de Lleida i Ia Franja. Garcia va ser el mestre dels altres dos. Un cop Espallargues va abandonar el taller de Pere Garcia, on segurament es va formar com a pintor, va continuar treballant a Ia mateixa àrea per a Ia qual havia treballat el seu mestre, especialment al Pallars i a Ia Franja, o en d'altres com Ia Noguera o Ia Val d'Aran. Fins i tot se sap que va executar un retaule per al Monestir de Sixena, del qual es conserven alguns compartiments al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
No se sap gaire sobre aquest pintor. El retaule d'Enviny és l'obra paradigmàtica del seu catàleg de produccions, Ia qual ha servit als especialistes per atribuir-li altres conjunts procedents de territori català i aragonès. El Museu de Lleida conserva un fragment de guardapols de retaule també procedent d'Enviny, adquirit en subhasta l'any 2010 per Ia Diputació de Lleida.
L'estat de conservació del retaule és bo. Rostres, mans i policromia en general deixen veure perfectament l'estil original de l'autor. El conjunt conserva, fins i tot, el guardapols i l'obra de fusteria original: cresteria de traceria calada del compartiment principal, pinacles de separació dels carrers, pinacles i remats de traceria dels compartiments de Ia predel·la. Per Ia documentació existent, els especialistes creuen que el retaule va tenir dos intervencions de restauració separades en el temps.
L'obra és de gran interès per al Museu de Lleida, ja que Espallargues és un artista escassament representat a les col·leccions del museu. Aquest retaule aconsegueix complementar el discurs que actualment s'ofereix en un dels àmbits del museu, dedicat a l'obra de Pere Garcia de Benavarri i els seus col·laboradors d’època tardogòtica.
La incorporació d'aquesta obra s'emmarca plenament en Ia política d'adquisicions del Museu de Lleida, que persegueix potenciar l'ingrés d'obres relacionades amb un dels grans capítols artístics del territori Ileidatà i franjolí, el de Ia pintura sobre taula del segle XV.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.