Restauren el retaule de l'altar de l'església romànica de Sant Jaume dels Tracs de Riner

(Gencat) El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha restaurat el retaule barroc de l’altar major de l’església romànica de Sant Jaume dels Tracs, de Riner, a la comarca de Solsonès, després de quatre mesos de treballs de conservació-restauració.

El retaule de Sant Jaume data del segon terç del segle XVII i se’n desconeix el nom de l’escultor i del pintor. Es localitza a l’absis de l’única nau de l’església romànica i la seva estructura s’adapta a l’arcada per cobrir tot l’espai que hi ha de paret a paret i fins al sostre.

El moble és compacte i lineal. S’organitza horitzontalment amb basament, predel·la i dos cossos i, verticalment, en tres carrers d’igual amplada. En el primer cos, hi ha tres fornícules apetxinades que contenen les figures tallades en cos rodó de sant Isidre, sant Jaume i sant Pere Màrtir. En el segon, hi ha tres escenes tallades en relleu. A l’esquerra, hi ha representat el martiri de sant Jaume amb la seva decapitació i, a la dreta, un vaixell comandat per un àngel que trasllada les despulles del sant per mar, de Judea a Padró, on fou enterrat (una raresa dins la iconografia de sant Jaume). Entremig de les dues escenes hi ha el Calvari.

La predel·la acull tres escenes en relleu de la vida dels tres sants. El basament té, al centre, un gran altar barroc, amb formes corbades, flanquejat, a banda i banda, per uns plafons on hi trobem, tallats en relleu, símbols iconogràfics de sant Jaume.

El retaule ja s’havia restaurat anteriorment en el seu lloc d’origen. Es va fer una intervenció en la capa pictòrica, cap a 1995, però no en el suport. En aquella intervenció només es va fixar, netejar i envernissar la policromia.

L’estat de conservació del suport de pi no era bo. En observar el retaule pel davant es va constatar que hi havia peces mal encaixades, i pel darrere s’observaven greus mancances en l’estructura.

Molts dels elements estructurals que el subjectaven i el mantenien en peu eren puntals de fusta que no garantien la solidesa de subjecció que calia al conjunt. El retaule s’aguantava dempeus pels seus propis encaixos i pels puntals citats anteriorment, però es va comprovar que hi havia un cert desplaçament cap enrere en la part superior, que feia pensar que al sistema estructural li mancava un reforç que n’assegurés l’estabilitat.

Pel que fa a les capes de preparació i de policromia, hi havia nombrosos problemes d’aixecaments i pèrdues que ha calgut solucionar.