Vés al contingut
Catalunya Religió dj. 8/09/2022
Campana romànica torna a Meritxell
Galeria d'imatges

Bisbat Urgell/CR Han passat 50 anys de l’incendi que va cremar l’antic Santuari de Meritxell la matinada del 8 al 9 de setembre de 1972. Una efemèride difícil d’oblidar pels andorrans. Aquest dimecres al vespre, vigília de la patrona del Principat d’Andorra, el temple ha recuperat la campana romànica que va patir greus danys amb aquell foc. Torna al seu lloc d’origen, amb motiu de la Festa de la Mare de Déu de Meritxell.

La rebuda s’ha fet de manera oficial, amb la ministra de Cultura i Esport, Sílvia Riva; el cònsol major de Canillo, Francesc Camp, el rector del Santuari, Ramon Rossell, i Ramon Sàrries, arxiprest de les Valls, que l’ha beneït en el seu retorn a casa. Molts fidels també han acompanyat aquest moment especial.

Rossell, rector del Santuari ja aleshores, ha recordat en el llibret-programa que edita per la festa els seus sentiments en aquell ensurt: “Impotència i plors dins la fosca en la nit més negra de la meva vida”. Les circumstàncies van ser les següents: ell mateix havia apagat tots els ciris que cremaven al pòrtic de l’església i els darrers pelegrins el van ajudar a endreçar-ho tot a dos quarts de dotze de la nit. A les dotze, uns joves van donar el senyal d’alarma: es va tocar a foc, van intentar travessar les flames per salvar la imatge de la Mare de Déu, van arribar els bombers i van engegar les mànegues, però ja no hi va haver res a fer.

Les fotografies de l’època mostren les campanes a l’espadanya: una encara s’aguantava, l’altre havia caigut. Hi ha testimonis que expliquen que van entrar a cercar les Mares de Déu. Només van trobar la verge barroca cremada parcialment, i de l’altra, res. Les circumstàncies d’aquell robatori han fet córrer molta tinta.

Sentit de resistència i recuperació

Avui, 50 anys després, se celebra la Festa de la Mare de Déu a Meritxell en un santuari nou, encarregat a l’arquitecte Ricard Bofill, que el bisbe Joan Martí Alanis va consagrar l’any 1976, quatre anys després de l’incendi.

El Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Meritxell és un referent al món. El seu rector participa en els congressos de turisme religiós i fa conèixer aquest punt que irradia bonança a tot aquell que s’acosta a la Mare de Déu. El 2014 el papa Francesc va designar-lo basílica menor. I el 2016, se li va bastir un nou cambril amb la còpia exacta de la seva imatge.

Tothom que coneix, estima Meritxell, “Llum de migdia”. És un indret que explica el tarannà dels andorrans: capaços de resistir malvestats i recuperar-se per encarar reptes nous. D’aquesta manera ho diu el bisbe Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, en les seves paraules de salutació als andorrans en aquest dia: la Mare de Déu “ens fa difusors de la llum de la fe per il·luminar el nostre món d’avui i fer-lo més habitable, més fratern”.

Aina, l’obra social del santuari

Potser és que amb aquest sentit de resistència i recuperació, Ramon Rossell va proposar-se de crear una casa de colònies a la parròquia. I avui fa també 40 anys del naixement de la Casa de Colònies d’Aina, una obra social impressionant del mateix Santuari envers els infants i joves, envers les famílies. Una autèntica escola de valors, vinculada amb la natura, l’espiritualitat, la pregària i el sentit pràctic de la solidaritat i la bonhomia que caracteritza mossèn Ramon.

És l’obra social del Santuari envers els infants i joves, envers les famílies que volem enfortir, en moments històrics crítics, quan la vida i la família necessiten el nostre compromís cristià i ciutadà”, apunta el bisbe Vives. I hi afegeix: “Estimar la Mare de Déu ens ha de portar a estimar els seus fills, tots, especialment en les seves necessitats educatives i espirituals. I amb preferència, els més vulnerables”.

Torna la campana i els pelegrins

L’altra antiga campana del santuari –que va sortir-ne més ben parada–, actualment està exposada a l’església. La campana que ha tornat al Santuari de Meritxell és una peça de museu. Està datada a finals del segle XIII i principis del segle XIV. Fosa pel mestre campaner Despuic, com testimonia la signatura trobada a la mateixa campana. Fa 48 centímetres de diàmetre i 73 d’alçada i pesa 60 kg. Quedarà exposada al costat de l’altar, amb rèplica de la Mare de Déu tallada per Íngrid Forell.

Amb ella, retornen les imatges dels pelegrins que durant segles han passat pel temple. Primer, amb l’estructura romànica clàssica, petita i fosca. Més tard, i amb posteriors engrandiments, a l’església barroca que va fer créixer al seu entorn cases pairals i d’acollida. Avui, també acull pelegrins de tot arreu. No només els andorrans van a veure la Mare de Déu. Hi ha pelegrins de França i de l’Alt Urgell i es desplacen famílies, joves i grans. És la Llum del Migdia de la Mare de Déu, que a tots aplega.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.