Vés al contingut
Catalunya Religió dj. 19/05/2022
Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) La teoria de l’article 14 de la Convenció sobre els drets de l’infant de 1989 és clara. Però l’aplicació pràctica no sempre ho és tant i encara s’afronta amb diversitat de criteris. Què implica que els Estats respectin “el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió”? Quin és el rol dels pares a l’hora de garantir la llibertat religiosa dels seus fills i filles? Aquest dimecres se n’ha parlat al Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’ICAB, en l’espai de reflexió que promou la Fundació Sant Raimon de Penyafort.

El paper dels adults, siguin els pares o tutors legals, és clau en la preparació de l’infant per a una vida responsable. Una feina de guiatge i acompanyament que l’Estat ha de respectar i que ha de servir per a la lliure elecció de la persona en temes tan importants com la identitat religiosa i de consciència. Així ho han defensat tant la professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i  de l’Esport Blanquerana-URL Anna Eva Jarabo, com l’advocat Eduard Ibáñez en la taula rodona. L’una, des de l’àmbit educatiu de les escoles, l’altre, des del dret i la funció de l’Estat.

Garantir la formació religiosa a l’escola

“El rol dels pares és un punt d’encaix per guiar les opcions personals i lliures dels infants”, ha dit Ibáñez. Com a tècnic de la direcció general d’Afers Religiosos  de la Generalitat, també ha defensat “el paper actiu dels poders públics”. Els ha atribuït una responsabilitat: “Hem de remoure els obstacles perquè els infants puguin exercir la llibertat religiosa”, i de fer-ho “des de la neutralitat” en el marc d’un estat aconfessional i d’una laïcitat ben entesa.

També ha alertat que “no s’ha de confondre neutralitat amb neutralitzar una fe religiosa”, en el sentit de “voler invisibilitzar el fet religiós”. Per això ha parlat de l’àmbit de l’educació: “El poder públic ha de vetllar perquè hi hagi una formació en cultura religiosa a l’escola”.

Hi ha coincidit Jarabo. Amb 27 anys d’experiència com a professora de religió en un institut públic, ha assegurat que “l’escola dona oportunitats a l’adolescent de conèixer i reconèixer-se en aquesta realitat”, referint-se a la tradició religiosa de cada família. Ha parlat del procés de “discernir si hi està d’acord”, conscient que “els textos i simbolismes de les tradicions religioses permeten acostar-nos a aquesta realitat que en altres matèries no viuríem”.

La professora Jarabo ha definit l’escola com a “espai privilegiat” per “propiciar la pau i la convivència”. També ha defensat el coneixement de la diversitat religiosa com una eina bàsica per garantir “una societat inclusiva”, perquè l’infant s’obri, dialogui i comprengui que “l’altre és tan digne de respecte com jo”.

Un dret humà amb dimensió pública

Una comprensió que passa per conèixer i respectar les pràctiques personals i col·lectives, com els rituals i costums vinculats al culte i a l’observança religiosa. Eduard Ibáñez ha ponderat que “no hi ha prou cultura ciutadana sobre llibertat religiosa i espiritual”. I ha criticat que “sovint els debats s’enverinen per manca de coneixement i perquè sovint s’oblida que parlem d’un dret humà fonamental” amb “una dimensió pública”.

També ha participat a la taula rodona el president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont, que es defineix com a humanista agnòstic. Per  a ell, “la llibertat religiosa no pot ser analitzada fora de la resta de drets i deures”. I ha posat com a exemple que “cal fer prevaldre el dret a la salut” en el cas de les transfusions de sang que rebutgen els testimonis de Jehovà.

Pont també ha defensat la creació d’una Facultat de Teologia de caràcter públic i la contractació pública dels professors de religió a escoles i instituts. En la seva intervenció ha apostat per un model social “conjunt, de ciutat no segregada”, que faci més evident la diversitat de creences i el “mapa plural” que configuren la nostra societat.

La sessió l’ha moderat el catedràtic en Dret constitucional Joan Lluís Pérez. I l’advocat i patró de la Fundació Sant Raimon de Penyafort, Xavier Puigdollers, ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat les conclusions del diàleg. Puigdollers ha tancat l’acte recuperant la declaració de Ginebra de 1924: “Jo sempre em quedo amb el primer article, amb aquest ja en tinc prou, que diu que els infants han de gaudir de tots els elements materials i espirituals que els ajudin a créixer”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.