Rememorant Vidal i Barraquer

(Ajuntament de Cambrils) La primera activitat programada de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer serà la presentació de llibre reeditat “Vidal i Barraquer, cardenal de la pau”, de mossèn Ramon Muntanyola, a càrrec de mossèn Armand Puig Tarrech, rector de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià.

L’acte es portarà a terme el 15 de maig, coincidint amb els 40 anys del retorn de les despulles del cardenal, que no es van traslladar a la catedral de Tarragona fins el 1978, ja que Franco en va impedir la repatriació quan va morir a l'exili el 1943.

Un any d'actes commemoratius

L’Any Cardenal Vidal i Barraquer commemora que aquest 2018 es compleixen els 150 anys de naixement a Cambrils (3 d’octubre) i els 75 anys de la seva mort a Friburg (Suïssa) (13 de setembre). Però durant el mateix any 2018 i el 2019 també se celebren aniversaris d’altres dates significatives, com els 40 anys del retorn de les seves despulles o els 100 anys del seu nomenament com a Arquebisbe de Tarragona pel Papa Benet XV, entre moltes d’altres.

Per totes aquestes coincidències i per la importància de la figura de Francesc d’Assis Vidal i Barraquer, el programa s’allargarà durant l’any 2019 amb activitats de tota mena dirigides a diferents públics.

El programa d’actes està organitzat per una comissió formada per persones de diferents àmbits, representants de la família Vidal-Barraquer, l’alcaldessa i el regidor de cultura, que han treballat amb la idea de projectar la figura del cardenal arreu de Catalunya. Per això, a més dels actes organitzats a Cambrils, s’han impulsat activitats a diferents poblacions de Catalunya.

Francesc d’Assís Vidal i Barraquer

Vidal i Barraquer va néixer a Cambrils el dia 3 d’octubre de 1868. Va ser batejat dos dies des desprès a la Parròquia de Santa Maria. A punt de complir els dotze anys és internat al col·legi dels jesuïtes a Manresa. L’any 1881 va perdre la seva mare i cinc anys desprès traspassava el seu pare, Francesc Vidal i Gimbernat. Va ser un alumne brillant i l’any 1893 es va llicenciar en Dret amb la màxima qualificació.

L’any 1895 inicia els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i dos anys desprès passa a la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 17 de setembre de 1899 va ser ordenat prevere per l’Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera. Mossèn Francesc, aleshores, va escollir la capella de les religioses del Sagrat Cor, a Sarrià, on vivia la seva germana Paula, per celebrar la seva primera missa (21 de setembre de 1899).

Tot seguit es va graduar en teologia i l’any 1900 aconseguí el grau de doctor en dret civil i canònic amb la tesi El derecho de la guerra en Roma. La gran formació que tenia en el camp del dret va motivar que fos cridat a prestar serveis a la cúria de Tarragona. Primerament com a fiscal substitut del tribunal eclesiàstic (novembre de 1900), seguidament com a provisor i finalment com vicari general interí. L’any 1907 va opositar a una canongia de la seu metropolitana i l’any 1910 va ser promogut a canonge-arxiprest del Capítol de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona. L’any següent, en morir l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera fou nomenat Vicari capitular i l’any 1913 va ser preconitzat bisbe de Pentacòmia i administrador apostòlic de Solsona pel Papa Pius X, el 10 de novembre El 26 d’abril de 1914 fou consagrat bisbe a Tarragona i celebrar el primer pontifical a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí el 2 de maig. Des del mateix any és senador per l’Arquebisbat de Tarragona i per dret propi des del 1919 fins el 1923.

El 4 de desembre de 1919 pren possessió de l’arquebisbat de Tarragona i tres anys desprès participa al conclave en què és elegit el papa Pius XI. Amb l’arribada de la República, l’any 1931, acata el nou règim republicà i s’entrevista amb Macià i el president de la República Alcalà Zamora a Madrid. Va ser perseguit durant la Guerra Civil i obligat a exiliar-se, primer a Itàlia i després a Suïssa, des d’on va intentar intercedir entre les parts per a la resolució del conflicte bèl·lic. Va morir a Friburg (Suïssa) el 13 de setembre de 1943.