(Josep M. Boixareu –Grup Enllaç/CR) Aquest diumenge l'església del Santuari de Puiggraciós ha quedat plena a vessar en l’acte de relleu de la superiora Rosa Julivert. La germana Rosa hi ha estat des del primer dia. Des que l’any 1973 la comunitat de benedictines de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona va assumir la cura d’aquest santuari del Vallès Oriental. Ara comença una nova etapa amb la germana Roser Caminal al capdavant, que serà acompanyada per la germana M. Teresa Botey.
La superiora sortint ha adreçat unes breus però denses paraules d'agraïment a tots els qui l'han acompanyat durant aquests quaranta sis anys en la vida interior i provinent de l'exterior. Els fidels han trobat en el santuari acolliment i escalf de les monges benedictines en nombrosos actes festius i religiosos promoguts al Santuari.
L’acte de comiat ha comptat amb la germana Esperança Atarés, abadessa de Sant Pere de les Puel·les, la nova superiora, que prové d’aquesta mateixa comunitat, i la germana Teresa Batallé que també ha servit el Santuari bona part d'aquests anys. El relleu s’ha significat en el marc de la missa dominical al mateix Santuari, presidida per Pere Farriol, que té cura serveis religiosos del Santuari, i concelebrada per Josep Maria Sancho, diaca de la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès. Farriol també és l'assessor pastoral del Grup d'Enllaç que organitza tots els actes religiosos i cívics que s'hi celebren.
De la nostàlgia a l’esperança de futur
La petita església de Puiggraciós és un punt de referència a la comarca. Els presents han recordat les pregàries, les vetlles, els actes culturals i cívics per Catalunya, així com les religioses que han passat pel Santuari, unes ja traspassades i altres rellevades pel seu estat de salut. Una emotiva celebració, acompanyada amb els cants, com és costum al santuari.
Al final de la missa, Pere Farriol ha recollit diversos testimonis de persones que han passat pel Santuari, tant de creients com de no creients, que hi han trobat el consol i l'alegria de viure que les monges saben transmetre. En sortir de l'església, un cel blau i un sol que es reflectia al fons damunt les aigües del port de Barcelona ha rebut els assistents a l'era. Una era que ha estat testimoni de tantes festes populars i actes de convivència veïnal per part de l'Arxiprestat de Puiggraciós.
La conversa dels fidels dels pobles del voltant ha convertit la nostàlgia i el comiat en alegria i esperança en el futur. Un futur de Puiggraciós i la seva obra que està garantit per la continuïtat de la comunitat benedictina ara guiada per la germana Roser. Prenen aquest testimoni amb un empenta i esperit d'acolliment i servei dignes de la comunitat que ha dirigit la germana Rosa, per tothom estimada.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.