Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Macià Grau –CR) El 15 d’octubre, l’Arquebisbat de Tarragona va fer públiques les renovacions de tres laiques en missió pastoralRosa M. Sánchez CornadóRosa M. Secall Bauló, i Montserrat Puig. Totes tres formen part d’un col·lectiu que a la diòcesi de Tarragona fins i tot té estatuts propis, que serveixen de marc per definir les seves diverses funcions. A través del voluntariat, cadascuna col·labora a més de tres parròquies alhora, en tasques que requereixen de la seva experiència, com l'animació pastoral o la catequesi. Durant les darreres dècades han dinamitzat un gran nombre d’unitats parroquials, algunes de les quals estaven a punt de desaparèixer.

No obstant, tot aquest treball ara es veu en perill a causa del buit generacional que hi ha al seu darrere, i és que per trobar l’últim nomenament a l’Arquebisbat de Tarragona, una de les diòcesis pioneres en aquest aspecte, hem de retrocedir fins al 2015. 

Aquesta manca de persones que vulguin prendre el relleu dels laics en missió pastoral actuals la coneix de primera mà Rosa M. Sánchez Cornadó. Va ser enviada per l’arquebisbe de Tarragona com a laica en missió pastoral l’any 1982, i gairebé 40 anys després, encara exerceix a les parròquies de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja, de Sant Andreu d’Arbolí i de Sant Esteve de la Febró: “A l’arquebisbat fa molt de temps que busquem persones noves, perquè les que hi ha ens anem fent grans i ja no podem tenir-hi la dedicació que voldríem. La situació està estancada, però estem segurs de que Déu ens proveirà”.

Tot i aquesta preocupació pel futur de les parròquies de la diòcesi, als seus 68 anys ha rebut amb alegria la renovació del seu càrrec, de la mateixa manera que ho han fet  les dues laiques en missió pastoral que han renovat la seva missió. Rosa M. Secall és responsable de la parròquia de Santa Llúcia de Bellmunt del Priorat i d'altres parròquies de la mateixa comarca, i Montserrat Puig col·labora les parròquies de Sant Pere Apòstol de Perafort, de Sant Sebastià de Puigdelfí i de Sant Salvador dels Pallaresos.

Una vocació al servei de la diòcesi

L’Arquebisbat de Tarragona va ser el primer en apostar pels laics en missió pastoral (actualment n’hi ha set), però no és l’única diòcesi de Catalunya on podem trobar-ne. A Girona, per exemple, l’any 2012 el bisbe Francesc Pardo va nomenar els quatre primers laics en missió pastoral de la diòcesi. A causa de la falta de preveres, la funció d’aquests laics cada vegada ha pres més importància. És gràcies a ells que es pot garantir l’atenció espiritual a totes les comunitats, per petites que siguin, i això ha permès que no s’haguessin de tancar algunes parròquies on hi queda poca feligresia i on el rector només hi pot anar una vegada a la setmana.

“Nosaltres ho vivim com una vocació de treball pastoral, i ens comprometem a estar al servei de la diòcesi”, explica Rosa M. Sánchez, que també forma part del Consell Pastoral Arxidiocesà. I és que un dels factors que dificulta que es trobin noves vocacions és precisament la responsabilitat que suposa ser laic amb missió pastoral, un càrrec que han de compaginar amb la seva vida personal i professional, sense deixar mai “les ganes de treballar activament dins de la pastoral”. 

A l’hora de definir la seva funció, Rosa M. Sánchez explica que el més important és entendre precisament “el compromís que tenen en ser nomenades per l’arquebisbe, ja que són enviades per servir a les parròquies al costat del mossèn, i en cap cas per substituir-lo”. A la pràctica, el seu servei es basa en tres Ministeris bàsics, definits als estatus creats l’any 2007: El Ministeri de la paraula (catequesi, celebracions), el Ministeri litúrgic (distribuir l’Eucaristia, i moderar la comunitat per les pregàries litúrgiques), i el Ministeri pastoral (animació de la pastoral parroquial i cuidar la dinàmica de presència evangelitzadora). Tot això, com manifesta Rosa M. Sánchez, ho fan gràcies a la seva visió general de les tasques de la parròquia, que els permet “ajudar en tot el que se’ns necessita”, 

En el seu cas, va intuir la vocació progressivament, a mesura que augmentava el seu compromís amb la parròquia: “Abans ja feia moltes tasques de col·laboració sense haver rebut el nomenament. A poc a poc vaig anar intuïnt la meva vocació, em vaig anar comprometent a la meva parròquia i veia que em faltava formació. La vaig buscar, i vaig adquirir un cert nivell de teologia, encara que per ser laic en missió pastoral no es demana cap estudi en concret. Potser en un futur es farà”. 

Crida a la renovació generacional 

A causa de la manca de persones que vulguin seguir l’exemple dels altres laics en missió pastoral que hi ha arreu de Catalunya, Rosa M. Sánchez reconeix que a l’actualitat el càrrec es troba en una situació “d’estancament”. Per això és necessari que les noves generacions agafin el relleu, i que en un futur proper hi pugui haver nous nomenaments i les parròquies continuin vives. Precisament aquesta necessitat ha fet que amb la seva recent renovació en el càrrec se li hagin adjudicat tres noves parròquies, les d’Arbolí i la Febró, que ja s’han anunciat oficialment, i la de Riudecols, que forma part de la mateixa agrupació parroquial i s’anunciarà en els propers dies. 

Tant ella com els altres laics en missió pastoral esperen que en els propers anys puguin sorgir noves vocacions de persones “amb experiència pastoral, però sobretot amb el compromís necessari de servir a les parròquies en tots els àmbits possibles, amb l’esperit de dinamitzar-les”.