(Ramon Bassas/David Casals –CR) Són els partits d’esquerres i Unió els que en els seus programes electorals i materials de campanya per als comicis d’aquest diumenge aborden més àmpliament el fet religiós. Així ho posa de manifest una anàlisi de la redacció de CatalunyaReligió.cat. Hi ha dos partits que no mencionen els afers religiosos en el seu programa, Esquerra i Ciutadans, i un només ho fa referint-se a la política internacional, Democràcia i Llibertat, on s’integra Convergència. Els que ho fan de manera més àmplia són Unió, que ha editat un material específic destinat a les parròquies; el PSC i En Comú Podem.
Trobareu els enllaços als programes al lateral d'aquest article i les principals propostes de cada partit desglossades al peu d'aquest gràfic:
PSC: “enfortir la convivència”
El PSC dedica tot un apartat, dins les reformes previstes en matèria de convivència i seguretat, que titula 'Una societat laica', on reclama “un debat social al voltant de la idea de laïcitat de l’esfera pública”. Proposa:
– “Enfortir la convivència, no la simple coexistència, en la diversitat”. “No es tracta, deixem-ho clar, d’encetar cap debat relatiu a la negació de la religió, que forma sense discussió part dels drets essencials de les persones i que mereix especial protecció”.
– Els socialistes assumeixen el caràcter àmpliament “indestriable” que té el cristianisme a la “cultura i la història del país”. També diuen que un ampli coneixement i convivència de totes les religions permetrien sentir-les “com un fet positiu”.
Aquest programa contrasta amb el del PSOE, on també hi dedica un apartat a la laïcitat, però demana, per exemple “promoure una escola pública laica on no hi càpiga la integració d’ensenyaments confessionals, ni en el currículum ni en l’horari escolar” i promoure reformes legislatives, inclosa la denúncia dels acords amb la Santa Seu i una nova llei de Llibertat Religiosa. Es comprometen a suprimir la referència a l’Església Catòlica en la Constitució, si es reforma.
PP: pla contra l’assetjament
El programa del PP, únic per tota Espanya, té 226 pàgines i fa tres mencions als afers religiosos. Defensa la continuïtat de l’actual model de relació amb les confessions i la lliure elecció d’escola per part de les famílies:
– farà un Pla Nacional de Lluita contra l’Assetjament, que tindrà com objectius prevenir, detectar i combatre qualsevol discriminació, "ja sigui per raó de naixement, origen, orientació sexual, identitat de gènere, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància".
– vetllarà pel dret de les famílies a escollir escola d’acord amb les seves “conviccions religioses i morals, com estableix la Constitució espanyola”.
– volen eliminar tot tipus de violència, com “la religiosa o la persecució religiosa o de consciencia dels individus, vetllant pel compliment dels estàndards democràtics”
DiL: internacional
El programa de Democràcia i Llibertat, la marca on s'integra Convergència, només fa menció als afers religiosos a l'hora de demanar un compromís "decidit" per part de la comunitat internacional per combatre el terrorisme gihadista, estabilitzar l'Iraq i Síria i vetllar "per la convivència pacífica de nacions ara sense estat i minories religioses en l’Orient Mitjà".
Unió: material específic
Unió afronta les seves primeres eleccions generals amb un material específic dirigit a les "esglésies". Es tracta d'un díptic que ha editat, on ofereix algunes de les seves propostes, i on deixa clar que els seus principis i actuacions "han tingut sempre com a referent l'humanisme i la Doctrina social de l'Església". Els seus principals compromisos són:
– dret a la vida
– defensa de la família "com a cèl·lula bàsica de la societat". Per això crearà un pla integral de suport a la família, amb mesures fiscals "positives y progressives, en funció del nombre dels fills"
– lluita contra la pobresa, i cita el "Sant Pare Francesc", quan diu: "Hem oblidat els pobres".
– defensa de la llibertat d'ensenyament i el dret dels pares a elegir escola. Defensarà també "el concert de l'escola diferenciada, ja que entén que la seva elecció és un dret de les famílies" i vol més recursos pels centres concertats, per "equiparar el sou dels seus professors als de la pública"
En Comú Podem: educació “totalment laica”
El programa de la coalició d'esquerres que agrupa a Iniciativa, EUiA, Podem, Equo i Barcelona en Comú dedica un capítol específic a parlar de laïcitat, on proposa "un estat laic, no confessional", que "ha de garantir igualtat de tracte amb totes les religions i no pot subvencionar-ne ni potenciar-ne cap". Defensa:
– garantir la laïcitat de l'Estat i fer-la visible. Per això reformarà la Constitució, per suprimir la menció explícita a l'Església Catòlica; denunciar els acords amb el Vaticà; suprimir la simbologia i les celebracions religioses de les institucions públiques; evitar la presència de representants públics a actes religiosos i garantir la laïcitat dels mitjans de comunicació públics
– demana que l'Església Catòlica deixi de tenir "privilegis fiscals". Per això, suprimirà la casella de l'IRPF, deixarà sense efecte les immatriculacions i es compromet a que totes les confessions rebin diners públics
– educació "totalment laica", on s'eliminarà la religió del currículum per "preservar el dret dels menors a no ser adoctrinats en els centres de formació públics i concertats"
– lluita contra la intolerància religiosa, i accions per prevenir l'antisemitisme i la islamofòbia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.