(Cristianisme i Justícia) L’any 1517, Martí Luter va iniciar un moviment de caràcter espiritual que tingué un abast i unes conseqüències transcendentals per la història europea i mundial. Amb les 95 tesis sobre les indulgències que planta a la porta de l’Església de Wittenberg, s’inicia la Reforma protestant amb la que volia que l’Església tornés a l’Evangeli, i que acabà amb ruptura i divisió.
Aquell conflicte va anar més enllà de l'àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. El moviment de Luter fou l’expressió de les profundes fissures que des de finals del segle XIII van aparèixer en la unitat entre pontificat i Imperi sobre la qual s’assentà el feudalisme. Símptomes del canvi eren una nova visió de l’univers, l’aparició nous invents com la impremta o l’aspiració a un nou model de relacions socials, entre d’altres.
No es pot entendre l'Europa d'avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Molts dels debats que van configurar l’inici del Renaixement, tornen a ser els grans debats d’avui, en una societat europea tan perplexa com la d’aleshores: canvi de models econòmics, polítics i fins i tot filosòfics en un creixent nominalisme i desgast de les grans paraules, tant en política com en el camp cultural i el religiós. Segons l’autor, catòlics i protestant s’enfronten avui a dos grans reptes: la secularització de la cultura contemporània i el sofriment que causa el creixement de la pobresa i el drama dels refugiats. Les consideracions de Luter sobre la laïcitat així com la seva Teologia de la Creu possiblement poden ajudar a acostar-nos a aquestes dues realitats.
L’acostament entre protestantisme i catolicisme
500 anys després de la reforma protestant, el diàleg entre protestants i catòlics, sense perdre les respectives identitats, és un fet d’enriquiment mutu. El quadern aposta per celebrar conjuntament aquell episodi transcendental mirant de trobar el que ens uneix i ens ajuda a situar-nos davant els reptes del món d’avui. El mateix papa Francesc reconeixia recentment que “l’experiència espiritual de Luter ens interpel·la” i afirma que totes dues esglésies estan convidades a resar, estimar-se i treballar juntes, “superant controvèrsies i malentesos que sovint ens han impedit comprendre’ns els uns als altres”.
És per tot això que el centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha dedicat aquest quadern a la Reforma Protestant, el seu punt de partida i el seu principal protagonista, Luter. Conèixer i comprendre aquests fets històrics resulta cabdal per comprendre l’Europa d’avui.
Jaume Botey és llicenciat en Teologia. Doctor en Antropologia i Professor d’història de la UAB. Ha publicat “Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones” (2002). Ha escrit els quaderns de Cristianisme i Justícia “El déu de Bush” (quadern 126, juliol 2004) , “Converses amb Agustí de Semir” (quadern 136, octubre 2005) i “Construir l’esperança” (quadern 154, juny 2008). És membre de l'equip de Cristianisme i Justícia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.