(Glòria Barrete –CR) Cinc dies cremant, més de 6.000 hectàrees afectades, conreu perdut, bestiar mort, i una cinquantena de persones evacuades. Aquest és el balanç de l'incendi de la Ribera d'Ebre que ha tingut a tota Catalunya amb l'ai al cor. Ja amb l'incendi controlat hem parlat amb el rector de Flix, Vinebre i Riba-roja per saber com va viure ell aquells dies i quin paper va tenir l'Església de la zona.
A Miquel Gasulla el foc el va agafar fora dels pobles on fa de rector. Hi va arribar el segon dia al migdia quan l'impacte inicial de l'incendi ja no era tan fort però la cosa encara no estava gens tranquil·la. "Ningú es podia apropar a la zona i els cotxes no podien passar degut al tall de carreteres". Ens confessa que la gent ho vivia amb molt de neguit.
La majoria dels evacuats de les masies de la zona eren de nacionalitat anglesa i va caldre acollir-los a l'escola dels pobles on s'hi van estar durant quatre dies. "La gent els proporcionava menjar i roba, tot el que els feia falta per poder passar els dies acollits". Va ser un gran gest de solidaritat, reconeix.
En Miquel té la seva rectoria a Flix. I malgrat l'incendi, va poder continuar celebrant missa als pobles que tenia previst, com sempre. "Just els pobles on jo havia d'anar a fer celebracions no tenien la carretera tallada i no m'hi va impedir cap dia anar-hi". Divendres va anar a Riba-Roja, i dissabte tarda a Vinebre. "Hi havia poca gent a les celebracions, però de fet com sempre", reconeix. L'ensurt pel foc ha estat tan gran per a la gent de la zona que Gasulla explica que fins i tot ara encara la gent en parla.
Els dies de l'incendi el rector de Flix va anar a parlar amb l'Ajuntament. "Els hi vaig dir que aquí a la parròquia tenim un saló parroquial molt gran i que el posava a la seva disposició pel que calgués". Alhora, Càritas parroquial també va ajudar portant menjar. "En aquells moments la solidaritat va ser altíssima", explica el rector.
Dissabte per la tarda va anar a Vinebre a celebrar missa i va aprofitar per parlar amb una regidora de l'ajuntament del poble. "Els hi vaig deixar una suma econòmica perquè poguessin comprar quelcom de necessitat en aquell moment, com aigua, sucs, o entrepans".
Miquel Gasulla explica que de fet és un gest habitual i normal, ja que per a ell el paper de l'Església "és posar tot el que tenim a disposició del que calgui". Reconeix, però, que no són parròquies potents amb gran estructura, sinó parròquies petites i amb mitjans limitats, però que això no pot impedir posar a disposició tot el que tenim i ajudar en tot el que poden. "I si només podem animar la gent estant al seu costat doncs ho fem".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.