“El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església no és l'últim horitzó”

Lucía Montobbio –CR Com deia Paul Ricoeur, "reconèixer pot ser la base del que ens va deixar dit el Senyor: estimeu-vos els uns als altres". Aquest és el paradigma del reconeixement que s'ha iniciat avui dia, segons el teòleg i membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia Enric Vilà. Precisament, en aquest "reconèixer-nos" es troba la clau de lectura que Vilà dona per seguir el nou quadern El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església, publicat per Cristianisme i Justícia i escrit per ell mateix.

L’autor del quadern, que es va presentar fa uns dies al Casal Loiola, subratlla la importància de recordar que "estem parlant de persones, de vides". “Amb l’etiqueta de gais o d'homosexuals es perd de vista que estem parlant d’una part de la identitat de l’individu, no de la seva totalitat". "Si considerem només l’adjectiu podríem incórrer en l’errada de separar un part del grup, en considerar-la diferent de la resta”, diu Vilà.

"El reconeixement no és suficient". Així ho puntualitza Montse Escribano, professora de la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer. Escribano també va participar en l’acte mitjançant un vídeo. Per a ella, quan es parla d'acollir a persones que són tant heterosexuals com homosexuals, "s'està deixant de banda que ja són Església". "Així doncs, no és necessari que ningú les aculli, el reconeixement no és l'horitzó últim", assegura la professora.

Segons Escribano, "podríem atrevir-nos a pensar que aquestes persones són com la llum d'oli de la qual parla l'evangelista Lluc". Una llum que serveix a tothom dins l'Església per veure, observar i orientar-se.

Del paradigma de l’acollida, al de la normalitat. Aquest canvi ja es pot veure entre els més joves. Vilà comenta que a l’acte van assistir més de 90 persones, la majoria majors de quaranta anys. Podria sorprendre que no hi hagués més jovent, però l'autor del quadern explica que ells "ja han normalitzat la diversitat sexual". "Ens miren amb cara de... mare meva, aquests encara estan parlant d’això, com si es tractés d’una batalleta antiga”, diu.

Drets recollits, no garantits

Perquè la societat assoleixi el paradigma de reconeixement iniciat és necessari passar primer per un paradigma de la por. Vilà reflexiona sobre com s’ha condemnat a les persones LGBTIQ+ "a partir d’interpretacions literals de la Bíblia”. També cal passar per un paradigma de la misericòrdia, “on s’ha superat la criminalització i despatologització de l’homosexualitat”, afirma Vilà.

Tot això, a Europa. I és que, en altres indrets del món, recorda Vilà, "trobem vides que són penades amb la mort; o amb teràpies de conversió on es veu l’homosexualitat com a una malaltia a guarir". També parla d'un "alt índex de suïcidis en edats adolescents”. En aquest sentit, cal parar atenció a les tendències polítiques europees actuals que “estan enfosquint el panorama”. Tots els països europeus recullen els drets de les persones LGTBIQ+, “però els drets reculen i no hi ha una garantia que aquests siguin respectats.”

Vilà estén la preocupació a l’àmbit eclesial, i analitza l’estudi Rainbow Index of Churches in Europe 2020 on s’avalua quin grau d’inclusió hi ha per part de l’Església a les persones LGTBIQ+. “Segons els criteris avaluats, Catalunya i la resta de l’estat suspèn en inclusió de les persones LGTBIQ+, queda molt camí per fer.”

Ara: un moment també òptim

No tots els quaderns de Cristianisme i Justícia van lligats a un acte de presentació. Tanmateix, com relata Santi Torres, director adjunt del centre d'estudis, “en aquesta ocasió, hem trobat important fer-la perquè és un tema que es va reflexionant des de fa anys en les diverses CVX, grups de fe i de reflexió de vida”.

Vilà sap que aquest quadern podria haver arribat abans, en tant que ja fa temps que es reflexiona sobre una Església més oberta, més inclusiva. Però ara ha estat el moment propici on “tots els factors s’han alineat per fer-lo possible”, un temps que continua sent òptim.

I és que, tot haver-hi un acostament significatiu cap a les persones LGTBIQ+ per part de les comunitats de base, i per part del papa Francesc, com escriu el jesuïta James Martin al pròleg del quadern, “són encara objecte de severes crítiques per part de líders de l’Església". "Aquestes persones continuen sent desconegudes, estereotipades, i rebutjades”, subratlla Martin.

A més a més, val recordar que la història troba connexió entre passat, present i futur. En aquest sentit, Torres diu que no hi ha pantalles que anem passant com en un videojoc “hi ha una circularitat i el que ha passat ahir pot tornar avui, i el que passa ara pot tornar demà”. Aquesta opinió és compartida per Manu Andueza, responsable de l'àrea teològica, que al seu torn anuncia “presentarem el quadern en diferents centres, volem convidar a la reflexió, i tenim la intenció d’escriure un segon quadern que reculli testimonis de persones LGTBIQ+ dins l’Església”.

Una tenda que s’eixampla

Amb la mateixa línia de treball, la teòloga Cristina Inogés, va inaugurar el curs a Cristianisme i Justícia, parlant d’aquells que estan als marges, la perifèria i la frontera de l’Església: joves, persones en situació de pobresa, dones, comunitats LGTBIQ+ o sacerdots secularitzats. “Ens hem de plantejar com donem veu als qui nosaltres mateixos hem relegat a aquests llocs”, perquè “si en el puzle de la sinodalitat ens falten peces, no hi haurà sinodalitat”, deia.

En aquest sentit, Vilà recorda la importància de les paraules que es troben al Document de Treball per a l’Etapa Continental, en especial els punts 25 i 26. En aquests es fa referència a Is 54, 2: “Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques”. Una imatge molt descriptiva per a la inclusió i el reconeixement de les persones LGTBIQ+.