(Jordi Llisterri-CR) "Déu no m'ha enviat el càncer, ni me'l traurà, però l'Evangeli diu 'Demaneu i se us donarà". I Déu el que m'ha donat és dignitat i força". Així explicava Ramon Prat el que l'ha motivat a enllestir el seu darrer llibre en la presentació que es va fer la setmana passada a Barcelona. El capellà i teòleg de Lleida acaba de publicar Record de Déu, editat per Pagès Editors. Escrit mentre un tumor anar fent forat però no li ha tret les ganes de continuar estant al costat de la gent.
Com passa en tots els escrits de Ramon Prat és un llibre per als altres. Explicava que quan encara no era capellà "ja em vaig adonar que el meu Seminari real era la gent". Per això, tot i que la seva implicació diocesana ha estat molt intensa, "vaig prometre'm que mai no em separaria dels agnòstics, de la gent de la que ningú no es cuida d'acompanyar-los".
Aquest és el fons del llibre que parlar de la recerca de Déu també amb agnòstics i ateus. I el que vol fer Prat és "treure totes les barreres , perquè és el que fa Jesús: treure totes les barreres". Una aportació que fa reconeixent que amb "72 anys encara ets un aprenent sobre Déu"
Ramon Prat explicava com aquest recorregut vital l'ha fet sempre des del diàleg perquè "quan parles no aportes res, i quan escoltes aprens". En aquesta trobada "agnòstics i ateus han estat font de teologia per a mi". Això és possible "deixant-se qüestionar per la realitat que ho renova tot".
L'autèntic rostre de Déu
En la presentació que es va fer a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, Antoni Puigvert va certificar que Ramon Prat ha assolit els seus objectius. Puigverd va acceptar fer el pròleg del llibre sense conèixer l'autor i hi va trobar "una companyia afectuosa pels qui no voldríem que s'esborrés de nosaltres el record de Déu".
Prat ofereix així "una crossa pels qui anem coixos de cor i d'esperit", i s'allunya dels llibres d'autojuda. El que proposa és "descobrir l'autèntic rostre de Déu" i ho fa "desmaquillant el rostre de Déu de totes les adherències que Déu mai no ha portat".
Amb aquesta proposta, segons Puigverd el llibre es converteix en "una recerca entre les boires del món contemporani" i fet des"d'un diàleg amb el pensament contemporani que l'ajuda a depurar el pensament de l'autor".
Antoni Puigverd ho va explicar amb una imatge ben evangèlica: "Ramon Prat no vol ser mestre, ni guia, ni pilot; només company de viatge que obre el sarró i compateix el que hi porta"
Recerca de sentit
El president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, en la presentació del llibre també va destacar de Ramon Prat aquesta trajectòria d'acompanyament. Ramon Prat va ser director i l'ànima de l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL), professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, vicari general del bisbat de Lleida, i un dels qui van dibuixar els eixos pastorals del Concili Provincial Tarraconense. Però sobretot ha estat un sacerdot "dedicat a l'acompanyament personal i espiritual de milers de persones i també ha estat una persona de referència per agnòstics i per ateus". De fet, a Lleida, i a bona part de l'Església catalana, tothom coneix en Ramon Prat, permanentment obert a tot i a tothom.
Carbonell va explicar que Prat és la mostra de com "evangelitzar no vol dir adoctrinar". Per damunt de tot, proposa "un cristianisme que vol ser recerca de sentit i d'esperança".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.