Ramon Llull a la Sagrada Família

(Glòria Barrete –CR) Roma, Mallorca, Menorca i Barcelona. Podria ser la mini gira d'estiu d'alguna banda de música però són les ciutats que han acollit l'exposició 'Ramon Llull, 700 anys de missió', que es pot veure al temple expiatori de la Sagrada Família fins al 31 de març.

L'exposició, que s'adapta a l'espai expositiu de cada ciutat, es va inaugurar l'octubre del 2016 a Roma, al Palazzio de la Cancelleria del Vaticà, en un indret estratègic per ser el lloc on es reflexiona i treballa per a la causa de beatificació de Llull. Després es va exposar a Mallorca, la seva terra, posteriorment a Menorca, i ara a la Sagrada Família de Barcelona. "L'exposició a la Sagrada Família sorgeix com a oferiment del bisbat de Mallorca al temple expiatori per donar a conèixer la figura de Llull", explica Jaume Falconer, artista de l'exposició.

L'exposició compta amb dues parts diferenciades, una part visual a través d'escultures i una altra part informativa a través de plafons. "Una manera d'expressar la part pràctica i teòrica de Llull". La línia editorial de l'exposició ha vingut marcada pel comissari, el sacerdot Jordi Gayà, i en Jaume Falconer ha plasmat aquesta idea per fer-la atractiva al visitant, "per fer que entri Llull pels ulls i un cop l'impacte visual ha copsat el visitant es tingui ganes de demanar més".

L'exposició a Roma es va fer en italià, català i castellà; a les Illes en català, i a la Sagrada Família s'ha decidit fer-ho en anglès, català i castellà, per l'afluència de turistes internacionals que visiten l'obra de Gaudí.

Falconer confessa haver quedat meravellat per la figura de Ramon Llull. "Com és possible que una persona en un moment donat de la seva vida, tenint família i fills, amb una vida resolta, ho deixi tot i torni a començar de nou?", s'interroga. "Em va meravellar aquest canvi radical de Llull".

Falconer parla d'un Llull que cercava la festa, la disbauxa i el bon viure i per una necessitat interior d'entendre i comprendre i alhora de donar a conèixer allò que a ell li preocupava, ho deixa tot i comença de nou a través de l'estudi i de la contemplació. "Això ho vaig trobar meravellós, aquesta capacitat personal de tornar a començar a partir d'una flama interior".

També l'impressiona el ventall amplíssim de Ramon Llull. "Tenim el Llull filòleg, el Llull escriptor, el pedagog, el poeta, el literat...". Una persona, Llull, que 700 anys enrere té la capacitat de cercar dins d'ell aquesta flama interior "per donar a conèixer tota aquesta veritat, cercant aquest Déu que tots duem a dins i que sovint el deixem en un racó, i va tenir aquesta capacitat de tocar tantes arts i diversitat de coneixement; això ho trobo meravellós", remarca.

Per a l'artista de l'exposició de Llull, hi ha una versemblança entre Gaudí i Llull. "Tots dos tenen en comú ser persones que cerquen plasmar aquesta flama interior". I a banda de la flama interior que comparteixen també es copsa en la seva relació amb la natura.

"Gaudí en l'arquitectura i Llull en totes les facetes", exemplifiquen, explica Falconer, "el seu pensament amb exemples de la naturalesa", què millor, doncs, pregunta Falconer, que exposar Llull al temple de Gaudí?