(David Casals - CR) Les quatre comunitats musulmanes del barri del Raval han institucionalitzat tota una tradició al barri que cada mes del Ramadà hi hagi un trencament del dejuni al carrer on puguin participar autoritats, comunitats d’altres religions del barri, veïns, i curiosos.
Com explica Mohammed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya “l’hospitalitat es una de les característiques de la espiritualitat musulmana” i res millor per demostrar-ho que oferir a la gent del barri els aliments i el refrigeri que es prenen una vegada s’ha post el sol. Aquest any es va celebrar el dijous d’aquesta setmana.
No han faltat a taula el ‘raif’, una espècie de crep fet amb sèmola de blat; el dolç ‘shebakia’ de fruits secs i ametlla; sopes tradicionals o unes altres postres que es diuen ‘samoza’ tradicionals del Pakistan.
Les sopes són uns del elements mes tradicionals que es mengen quan es pon el sol i són molt complertes: la que es va repartir aquest dijous al vespre a la Rambla del Raval de Barcelona portava farina, especies com coriandre i julivert, api, tomàquet, fideus i trossos de carn. Aquesta és una de les receptes més populars al Marroc.
Un cant tradicional va presidir el moment de la posta de sol i a continuació desenes de voluntaris de diferents edats, religions i gènere, ve repartir el menjar entre els assistents al acte, que es va fer en col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, diferents institucions musulmanes, parròquies catòliques com la del Carme i comunitats d’altres tradicions del barri.
Disset hores de dejuni
El ramadà és el mes més sagrat dels musulmans i segons la tradició corànica no es pot menjar entre la sortida i la posta del sol, “disset hores de dejuni” quant el Ramadà cau al mig de l’estiu, com passa aquest any.
Els musulmans, desprès de tantes hores de sacrifici, la posada de sol és un moment de joia, es veu aigua o llet, tot i que també es prenen refrescos.
Hi ha un aliment que no pot faltar en qualsevol trencament de dejuni, els dàtils, “que apareixen a la tradició profètica” pel que són el producte perfecte per posar punt i final al “desafiament “ del llarg dejuni.
Des del Centre Islàmic Camí de la Pau, Mohammed Iqbal explica el significat “cíclic” del Ramadà.
“L’any 1992, el primer any que vaig estar a Barcelona. vaig celebrar el Ramadà a l’abril i ara ho fem entre el juliol i l’agost. Cada any el Ramadà va rotant deu dies i al cap de trenta-sis anys el cicle ja s’ha complert i es torna a començar”, diu.
“Hi ha anys on el Ramadà es a l’hivern llavors el dia és més curt però necessitem més aliments per compensar el fred, i en canvi a l’estiu el dia és més llarg fa molta calor i tenim set. El Ramadà ens permet experimentar “diferències” de les conseqüències que té per a la condició humana fer dejuni en estacions diferents.
“Amb el Ramadà aprenem a valorar el que tenim permet a tots els musulmans sentir al mateix temps durant un mes la incertesa de no tenir res durant les hores en que dura el dejuni”, per tant el creient pot sentir que diu aquell que no té res i alhora “sentir-se part de tota la comunitat musulmana i també la universal”.
El barri del Raval és divers i la convivència entre les diferents religions es fa més evident ara tot i que hi ha presència de les religions més minoritàries des del segle dinou. D’oratoris islàmics n’hi ha quatre tot i que la tendència encara continua sent d’agrupar-se en nacionalitats (Bangla Desh, Pakistan,...).
Iqbal confia que en un futur molt més proper que llunyà, el que serà habitual en la seva comunitat es que el català i el castellà siguin les llengües habituals en els cultes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.