L’accident ferroviari ocorregut a Adamuz (Còrdova) ha sacsejat profundament el municipi i ha deixat un balanç tràgic de víctimes mortals, nombrosos ferits i desenes de persones ateses als hospitals de la província. Des de les primeres hores després del sinistre, els equips d’emergència han treballat sense descans a la zona, mentre el poble s’ha convertit en un gran espai de solidaritat. En aquest context, ha tingut un paper especialment rellevant el rector de la parròquia de Sant Andreu, Rafael Prados, que va reaccionar de manera immediata. “Quan em van avisar del que havia passat, no vaig dubtar ni un segon. L’església havia d’estar oberta. Havia de ser casa i refugi enmig del dolor”, explica.
Així, la parròquia i les dependències annexes es van habilitar ràpidament com a punt d’acollida per als passatgers que no necessitaven assistència mèdica urgent, així com per als veïns que arribaven commocionats i disposats a ajudar. Bancs apartats, sales obertes, termos preparats i mantes repartides: l’església va canviar el seu rostre habitual per convertir-se en un espai de primera necessitat.
“Abans fins i tot que arribessin els primers afectats, ja hi havia gent del poble portant menjar, roba, llanternes, tot el que tenien a casa. Ha estat impressionant veure com Adamuz s’ha bolcat sense preguntar a qui ajudava”, relata el rector.
Durant hores, voluntaris i feligresos van repartir aigua, begudes calentes i aliments, mentre s’oferien espais perquè els supervivents poguessin descansar, carregar el mòbil, fer una trucada o simplement seure en silenci. “Hi havia persones que només necessitaven parlar, plorar o agafar una mà. En moments així t’adones que l’escolta és tan important com un plat calent”, afirma Prados.
A més de l’atenció material, el rector va insistir des del primer moment en la necessitat d’un acompanyament humà i espiritual. Va passar la nit i els dies següents entre l’església, el poble i els espais d’atenció, escoltant familiars, veïns i testimonis directes de la tragèdia. “No hi ha paraules que expliquin el que sent una persona que acaba de perdre algú o que no sap on és un ésser estimat. En aquests casos, la nostra missió és estar, no fugir, no mirar cap a una altra banda”, diu.
Segons explica, molts veïns es van oferir per tot: allotjar familiars, cuinar per als equips de suport, netejar els espais o simplement fer companyia. “He vist gent gran portant bosses de menjar, joves organitzant-se sense que ningú els ho demanés, famílies obrint casa seva. Aquest poble ha donat una lliçó d’humanitat”, subratlla.
Rafael Prados també ha avançat que, quan es disposi de la relació definitiva de víctimes, la parròquia celebrarà una missa solemne en memòria dels difunts i mantindrà oberts espais de pregària i d’acompanyament. “No es tracta només d’un acte puntual. El dol és llarg, i l’Església ha de continuar present quan s’apaguin els focus i arribi el silenci”, remarca.
L’accident d’Adamuz, un dels més greus dels darrers anys, ha deixat una ferida profunda al municipi. Però també ha posat de manifest la força d’una comunitat unida i el paper de proximitat del seu rector, que ha convertit la parròquia en refugi, centre d’ajuda i lloc de consol. “Quan tot tremola, l’únic que podem fer és sostenir-nos els uns als altres. Això és, al final, l’Evangeli fet vida”, conclou.
