Rafael Muñoz Melgar: “La classe de religió no és només per als creients, és una eina per entendre el món”

Com cada any amb l’arribada del període de preinscripció escolar, el debat sobre l’ensenyament de la religió torna a fer-se present. Fa pocs dies es van tancar les inscripcions a les escoles de tot el país i, com cada curs, les famílies han tingut l’oportunitat de marcar la casella per inscriure els seus fills a les assignatures de religió que els centres públics o privats, per llei, han d’oferir. En aquest context, Rafael Muñoz Melgar, coordinador del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), ha passat pel vídeo-pòdcast La Rebotiga de Catalunya Religió per analitzar el moment actual i reivindicar el paper d’aquesta matèria dins el sistema educatiu.

Més que una assignatura

Muñoz insisteix a diferenciar clarament l’ensenyament religiós escolar de la catequesi: “estem parlant de l'assignatura de religió dins el sistema educatiu reglat”. I afegeix: “no és un privilegi de l’Església catòlica; totes les confessions tenen dret a impartir-la”. “L'assignatura de religió no és només per als creients; és una eina per entendre el món”, apunta.

 “totes les confessions tenen dret a impartir l'assignatura de religió”

En aquest sentit, recorda que el professorat compleix els mateixos requisits acadèmics que qualsevol altre docent: “no és un catequista que agafen i el posen allà; és un mestre amb la titulació corresponent”. A més, en el cas de la religió catòlica, cal la DECA, la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica, i la proposta del bisbe, perquè “el que s’ensenya són els continguts de l’Església catòlica”.

Un organisme de coordinació únic

Lluny de ser una simple estructura administrativa, Muñoz defineix el SIERC com una eina singular: “és una estructura que ara ja ens comencen a copiar a la resta de l’Estat”. El coordinador explica que el SIERC agrupa els deu delegats episcopals d’ensenyament de Catalunya i incorpora també la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, un fet diferencial. 

“l'educació religiosa és una qüestió de país”

“Això ens dona molta força i una visió molt global del que és l’ensenyament de la religió a Catalunya i a Andorra”, assegura. Aquesta coordinació respon, segons ell, a una convicció de fons: “l'educació religiosa és una qüestió de país”, i no pot quedar fragmentat entre models educatius diferents.

Un dèficit cultural “brutal”

Un dels moments més contundents de la conversa arriba quan Muñoz parla de la manca de cultura religiosa: “és brutal, absoluta, total”. Segons explica, només al voltant d’un 18% de l’alumnat de l’escola pública cursa religió, i, si pensem en el total dels alumnes de Catalunya, només un 40%, una dada que considera alarmant.

“Ser avui analfabet religiós és ser analfabet cultural”

“Ser avui analfabet religiós és ser analfabet cultural”, afirma amb rotunditat. I ho il·lustra amb exemples concrets: “no puc explicar el gòtic si no sabem què és un evangelista”, o “no puc explicar la Pietat de Miquel Àngel si no entenem què representa”. Per a Muñoz, aquesta mancança té conseqüències profundes: “tenim el 80% del nostre patrimoni cultural amb origen religiós, i estem privant els alumnes d’aquesta herència”.

Cultura religiosa i religió: dues dimensions necessàries

Davant el debat sobre una possible assignatura de cultura religiosa aconfessional, Muñoz defensa la complementarietat: “jo no vull renunciar a una cultura religiosa per a tothom, però tampoc vull renunciar a la religió catòlica”. Segons explica, la diferència és clara: “la cultura religiosa és coneixement; la religió va més enllà”. I posa un exemple: “nosaltres aportem l’Evangeli, i l’Evangeli no el podem menysprear”.

 “jo no vull renunciar a una cultura religiosa per a tothom, però tampoc a la religió catòlica”

En aquest sentit, subratlla també el valor dels continguts actuals dins l'assignatura de religió catòlica: “si agafem documents com Laudato si’ o Fratelli tutti, tenim el currículum de religió”. Conceptes com la “casa comuna”, diu, mostren com la religió dialoga amb els grans reptes contemporanis.

Un sistema amb llums i ombres

La conversa també aborda qüestions pràctiques i problemàtiques. Muñoz reconeix que hi ha centres on la religió no s’ofereix adequadament o no es promou: “hi ha directors amb una càrrega ideològica important que poden condicionar la demanda”.

“fa anys que demanem saber quants alumnes marquen la casella de religió i no ho tenim”

També denuncia la manca de dades clares: “fa anys que demanem saber quants alumnes marquen la casella de religió i no ho tenim”. Aquesta falta de transparència dificulta, segons ell, una anàlisi real de la situació. Tot i això, insisteix en el marc legal: “la religió és d’oferta obligatòria i de lliure elecció”, i afegeix que “el dret és de les famílies”.

Una qüestió de fons

Més enllà de l’organització o les xifres, Muñoz situa el debat en un nivell més profund: el del sentit i l’arrelament cultural. “Si no coneixes el fet religiós, perds una gran part de la nostra riquesa cultural”, afirma gràficament.

Per això, defensa que l’educació religiosa té un paper imprescindible en la formació integral. I conclou amb una idea clara pel que fa a la relació amb les altres religions: “tenim més coses que ens uneixen que no pas les que ens separen”, també en l’àmbit religiós i educatiu.