(El Senyal/Carles Soler) El Concili Provincial Tarraconense del 1995 va ser un intent noble i sincer d'aprofundir en els principis doctrinals i en les intuïcions i propostes pastorals del Concili Ecumènic Vaticà II, i d'aplicar-les en els bisbats amb seu a Catalunya.
El Vaticà II era el referent. Calia concretar i realitzar també aquí el famós aggiornamento, la intenció inicial de Joan XXIII en convocar el Concili.
170 resolucions conciliars, articulades en quatre capítols: anunciar l'Evangeli a la nostra societat; la Paraula de Déu i els sagraments en les nostres esglésies; la sol·licitud envers els més pobres i marginats; la comunió eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres esglésies... constitueixen un bon compendi de doctrina pastoral amb el clar propòsit de respondre a reptes ben ponderats facilitant-ne alhora la concreció i els camins i mitjans.
Com diu Rovira Belloso, "el CPT, lluny de ser un rosari deslligat de 170 afirmacions, demana el mateix canvi de mentalitat que el Concili Vaticà II [és a dir], una visió alhora escatològica i històrica de l'Església, mediació visible però transparent del Déu invisible que crida tothom a la santedat; una gran estima de la comunió, la col·legialitat i la sinodalitat, que aquí coneixem com a coresponsabilitat; i una visió clara de l'església local, amb els seus elements que la fan realment catòlica: l'Evangeli, l'Eucaristia, la caritat amb els pastors i amb els més pobres i marginats, ja que tots ells constitueixen l'essencial catòlic que fa de l'Església comunió de lloança a Déu" (J. M. Rovira Belloso. "Del Vaticà II al Concili Provincial Tarraconense") (Cf. Res. 2.4.48.76 i 77).
Les delegacions diocesanes dels respectius bisbats i els diversos secretariats interdiocesans, que són vies de notable influència en l'activitat pastoral a les diòcesis, han revisat i adaptat els seus estatuts, objectius i procediments a la llum i a la lletra de les resolucions del CPT, després de seriosa i diligent reflexió.
S'han redactat els directoris demanats pel CPT, encara que no tots. Però sí els molt importants de la parròquia i de l'arxiprestat i el de la iniciació cristiana, promulgats a tots els bisbats amb seu a Catalunya.
La sort i l'èxit pastoral del CPT no han estat iguals arreu ni simultanis. La seva influència en l'activitat i l'estil pastoral; la disponibilitat a una acció conjunta dels bisbats de Catalunya -la desitjada i proclamada unitat pastoral, tan àmpliament i ben tractada en el capítol quart del nostre concili- està molt lligada a la vigència efectiva dels principis doctrinals i propostes pastorals del Vaticà II. Avui sembla que, després d'una eufòria potser excessiva o d'interpretacions esbiaixades, ens hàgim cansat o potser s'hi vulgui posar fre. Tanmateix, tant el Concili ecumènic com el nostre provincial porten el segell d'autenticitat eclesial. Si corre l'aire fresc de les benaurances i se superen les pors, no sigui imprescindible ensenyar el certificat d'ortodòxia o la medalla de progressista per circular lliurement per tots els camins de l'Església, el cos doctrinal, els objectius i l'estil pastoral del CPT del 1995 seran ben útils encara i se'n valorarà la validesa.
Carles Soler i Perdigó, bisbe emèrit de Girona. Text publicat a la revista diocesana El Senyal de Girona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.