Coincidint amb el desè aniversari de la institució de la Jornada Mundial de Pregària per la cura de la Creació i de l’encíclica Laudato si’ pel papa Francesc l'any 2015, el papa Lleó XIV ha adreçat un missatge sota el lema Llavors de pau i esperança. Al llarg del missatge, el pontífex convida a mirar la natura i el món com un camp on cada persona pot sembrar justícia, pau i esperança. El missatge combina denúncia i esperança, espiritualitat i acció, amb paraules que ressonen especialment en un temps marcat per la crisi climàtica i les desigualtats socials. Catalunya Religió, analitza la carta del papa us ofereix en el primer dia d'aquest Temps de la Creació les 5 idees principals del seu missatge.
1. Som llavors de futur
El papa comença amb una imatge poderosa: la de la llavor. "En Crist som llavors. No sols això, sinó llavors de pau i esperança", afirma. Igual que una petita llavor pot fer néixer vida enmig de l’asfalt, els gestos humans, quan es viuen amb amor i responsabilitat, tenen la capacitat de transformar entorns i comunitats. Aquesta és la primera gran crida: entendre que, fins i tot enmig de la foscor, cada persona pot ser portadora d’un futur diferent.
2. Déu transforma el desert en jardí
El missatge es fonamenta en l’esperança. El papa recorre al profeta Isaïes per recordar que Déu pot regenerar allò que sembla perdut: "L’Esperit de Déu és capaç de transformar el desert, àrid i ressec, en un jardí." Això vol dir que no estem condemnats a la devastació. La creació, malgrat les seves ferides, pot renéixer si l’ésser humà hi coopera amb responsabilitat i es deixa transformar per l’Esperit.
3. De la pregària a l’acció
Tanmateix, el papa és molt clar: l’esperança no pot ser passiva. No n’hi ha prou amb pregar. "Juntament amb la pregària, són necessàries la voluntat i les accions concretes que fan perceptible aquesta carícia de Déu sobre el món", escriu. La fe demana traduir-se en decisions reals, que afectin tant la política i l’economia globals com els petits hàbits de la vida quotidiana.
4. Els pobres són els més vulnerables
En aquest context, Lleó XIV denuncia les arrels socials i econòmiques de la crisi ecològica: "La injustícia, la violació del dret internacional i dels drets dels pobles, les desigualtats i la cobdícia… produeixen desforestació, contaminació i pèrdua de biodiversitat." Afegeix que els més vulnerables són sempre els més perjudicats: "Destruir la naturalesa no perjudica a tothom de la mateixa manera: trepitjar la justícia i la pau significa afectar sobretot els més pobres, els marginats, els exclosos." Amb això, el papa posa de manifest que la degradació ambiental no és només un problema ecològic, sinó també una profunda injustícia social.
5. La cura de la creació és qüestió de fe
Davant d’aquesta situació, el pontífex proposa tornar a l’essència del mandat bíblic: "llaurar el jardí del món i tenir-ne cura". És a dir, no dominar despòticament la terra, sinó custodiar-la amb responsabilitat. Aquesta visió, subratlla, ja no pot considerar-se una opció teòrica: "Viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional." Per això, la cura de la creació és, alhora, una exigència de fe i una qüestió d’humanitat.
El missatge acaba recordant iniciatives concretes, com el Borgo Laudato si’, un projecte d’educació en ecologia integral a Castel Gandolfo, que vol ser signe visible d’aquesta nova manera de viure. Però, més enllà d’un projecte concret, el que el papa ofereix és una crida universal a fer germinar llavors de justícia, pau i esperança en un món ferit. La font d’aquesta esperança no és altra que Crist ressuscitat, "la nostra gran i inviolable Esperança". En definitiva, Lleó XIV convida a mirar la creació amb ulls nous: a pregar i actuar, a denunciar i construir, a reconèixer el crit dels pobres i el de la terra, i a no perdre mai l’esperança que, com una llavor, pot transformar fins i tot el desert més àrid en un jardí ple de vida.
