(Jordi Llisterri, Ignasi Escudero) Els catòlics suspenen l'Església amb un 3,8 sobre 10. I un de cada quatre fidels no té cap confiança en la institució. Només aquells que es consideren catòlics i assisteixen habitualmenal culte aproven l'Església, amb una puntuació de 5,4. El 3,8 de nota mitjana de les persones que es declaren catòliques és una nota superior al 2,61 que li otorga el gruix de la societat catalana. Són dades dels darrers estudis publicats pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que en cada onada aporta també informació relativa a la identificació i la pràctica religiosa, entre d'altres. Un estudi amb 3.600 enquestes, de les quals 800 a Catalunya, pregunta també sobre la confiança en les institucions.
Sembla que l'Església no se salva del desprestigi general de les institucions. A Catalunya només estan per sobre del 5 les universitats, els Mossos d'Esquadra i els ajuntaments.
Penúltima institució
Aquesta és la resposta a la pregunta que demana posar nota a les institucions del 0 al 10 sobre "el grau de confiança que us mereixen". Les dades no expliquen ni valoren els motius, però constaten una imatge negativa de la institució fins i tot les persones que s'identifiquen amb el catolicisme. De fet, tampoc es pot valorar què volen els enquestats quan contesten. La confiança en els bisbes? En l'estructura o l'organització de l'Església? En el Papa? En el rector del seu poble? Probablement una pregunta específica sobre alguns d'aquests àmbits donaria resultats molt diferents. Tampoc es pregunta sobre la confiança en institucions d'altres confessions que permeti comparar-ho.
En tot cas, en el llistat l’Església catòlica és una de les institucions més mal valorades per la societat catalana. Malgrat que uns 3 milions de catalans es declaren catòlics, l’ens eclesial només té per sota la monarquia com a institució pitjor valorada. A Catalunya la institució és valorada amb un 2,61 sobre 10; mentre que a la resta de l’Estat compta amb una acceptació més alta, amb un 4,1. Però a nivell estatal l'Església també queda relegada en els darrers llocs del rànquing de confiança al costat dels sindicats, només per sobre de la banca, els partits polítics, el govern central i el Congrés de Diputats.
Tot i que la nota mitjana és molt baixa, 1 de cada 3 ciutadans dona la seva aprovació a l’Església.
La franja d’edat més crítica amb l'Església no és la més jove, entre els 18 i 24 anys, sinó la franja commpresa entre els 25 i els 34 anys. Aquests joves la puntuen amb 1,82. En canvi, en la franja més jove (18 a 24 anys) l'Església té la mateixa valoració que en les edats adultes (50 a 64), on al voltant del 23% dona la seva aprovació.
A nivell polític, l’estudi assenyala que els votants del Partit Popular són els únics que donen el seu aprovat a l’Església, amb un 5,23. El segueixen els votants de dos partits constitucionalistes: Ciutadans (4,58) i PSOE (3,22). Els votants de partits independentistes puntuen al voltant del 2 mentre que l’electorat d’Unides Podem li atorga un 1,56.
La religió, present en més de la meitat de població
Curiosament o no, malgrat la manca de confiança en la institució, les dades del CEO confirmen una vegada més que la meitat de la societat catalana es declara creient i majoritàriament catòlica. El darrer estudi publicat recull que un 55% dels catalans es declara catòlic quan li pregunten per la seva adscripció religiosa. Extrapolat a la població major de 18 anys, objecte de l'enquesta, hi ha 3,4 milions de catalans catòlics. Un de cada quatre ciutadans diu que és ateu, mentre que el 12% es confessa agnòstic. Les altres confessions representen el 5,8% dels catalans majors de 18 anys, unes 350.000 persones. Dins aquesta diversitat religiosa, destaca una majoria cristiana expresada en diverses confessions.
La població que es considera catòlica a Catalunya
La població que es considera catòlica augmenta amb l'edat. El màxim exponent es troba en la franja de majors de 65 anys, on fins a un 78% de les persones es consideren catòliques. Aquesta xifra baixa progressivament fins arribar al voltant del 30% en les capes més joves. A partir de les dades que proporciona el CEO, extrapolant a la població, podem saber que a Catalunya hi ha 3,4 milions de persones que es declaren catòliques. La franja més jove, fins als 25 anys, són uns 130.000 i el 27% de la població en aquesta edat. De 25 a 35 anys són el 33%, que sumarien 250.000 joves més. Una franja que pot agrupar uns 400.000 que es consideren catòlics. Una xifra rellevant malgrat la mala nota amb la que puntuen la confiança en l'Església.
Pràctica religiosa
Una darrera dada que ens proporciona el CEO és la pràctica religiosa dels fidels. Dos de cada tres catòlics no acudeixen al culte en tot l’any. Els catòlics que esporàdicament exerceixen la pràctica religiosa són un 14%, els que van a missa alguna vegada a l'any. I els catòlics que es podrien definir com a practicants respecte la litúrgia, els que van a missa almenys una vegada al mes, són el 18,3%, que representen més de 600.000 catalans.
L’assistència al culte és superior per a les altres confessions. Tot i que el tamany de la mostra no permet donar dades fiables de cada confessió, es pot observar una major pràctica si mirem només les respostes de les persones que s'identifiquen amb una tradició religiosa no catòlica. El número de practicants i no practicants respecte al culte està més equilibrat. Gairebé la meitat no assisteix mai al culte, però si que ho fan regularment un 37%, enfront del 18% dels catòlics. Aixó representa uns 130.000 catalans que assitexien a cultes de confessions no catòliques regularment.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.