(Bisbat de Vic) Del 21 al 23 de juliol es va dur a terme el curset d’estiu per a preveres i diaques. Enguany s’ha realitzat en una modalitat diferent. Les conseqüències del Covid-19 han fet necessari tornar a programar unes jornades que tenien lloc al seminari obertes a laics i laiques des de fa força anys.
Aquest estiu s’optà per un format restringit en els diversos arxiprestats. El bisbe Antoni Vadell, auxiliar de Barcelona, gravà uns vídeos i se seguiren en grup a cada arxiprestat i motivaren després unes estones de profitós diàleg.
S’iniciava amb una presentació del bisbe Romà Casanovas, en què encoratjava a valorar el camí sinodal, l’impacte de la pandèmia a diversos nivells i recordar-nos la fortalesa que ens atorga sempre la pregària per a afrontar adversitats i moments delicats.
Un breu vídeo del papa Francesc, adreçat a l’Església de Buenos Aires amb motiu del Sínode Diocesà, ens convidà a posar-nos en sintonia.
Fetes aquestes introduccions, el bisbe Vadell ens recordà la importància decisiva de la parròquia. Cal adaptar-la als moments actuals tenint present que té gran plasticitat. Amb un objectiu de fons: l’evangelització.
Seguint el fil de la carta del bisbe Romà Casanovas Els bons pastors..., desgranà la fesomia evangelitzadora que cal a les nostres parròquies. Unes imatges acompanyaven la formació. La parròquia cal que sigui portal obert i llar. Què tenen les nostres parròquies de llar (ambient fratern)? Què les caracteritza com a portal obert a l’entorn i a tothom?
Com a comunitat eucarística, cal que en la parròquia es valori la missa dominical i que aquesta tendeixi a ser la missa de la comunitat. Com tenim cura de la celebració? Què cal canviar per a tendir a una sola celebració parroquial i a enriquir-la amb participació?
La parròquia és també missionera, evangelitzadora, i això demana que esdevinguem apòstols. Cal saber detectar les escletxes de qui cerca, de qui té ganes d’avançar, de descobrir més a fons Jesucrist. Cal que s’avanci en la creació d’una veritable comunitat de deixebles; esdevenir una parròquia pendent del Mestre. Ho estem? O estem més pendents de nosaltres mateixos?
I la parròquia no pot oblidar la dimensió caritativa. Cal començar per la necessitat de l’ardor evangelitzador. D’aquí arrenca el manament de l’amor. De fet, la parròquia és la llar on aprenem a viure cristianament. I això ens fa preguntar com veiem l’altre.
Aquella expressió «mireu-los com s’estimen» cal que sigui un distintiu de la nostra relació fraterna. La parròquia ha de ser un veritable espai educatiu on s’aprèn a estimar. Com ens tractem en aquesta família de famílies on ens apleguem com a deixebles de Crist?
VÍDEOS I MATERIAL
Per a tots aquells que no van poder assistir ni seguir de manera telemàtica el 33è Curset d'Estiu, a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell i Ferrer, ja poden visionar els vídeos de les xerrades (d'uns 20 minuts de durada cadascun) al canal de Youtube del bisbat. El tema del Curset d'enguany era “Quina fisonomia han de prendre les nostres parròquies?”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.