Quina és la formació del Tercer Sector Social?

(Fundació Pere Tarrés) Les organitzacions del Tercer Sector necessiten més i millor formació i una planificació més acurada dels plans formatius i de la inversió destinada a aquest aspecte. Així ho evidencia l’informe La formació a les entitats del Tercer Sector social de Catalunya: estat actual, reptes i propostes de millora presentat ahir a la Fundació Pere Tarrés.

L’informe mosta el diagnòstic de la formació de les organitzacions del tercer sector social català, elaborat a partir d´un qüestionari realitzat a 172 entitats amb més de quatre treballadors federades a la Taula del Tercer Sector l’any 2017, i panells d´experts amb 36 experts i expertes. I és que la formació assumeix un paper clau com a generadora de noves oportunitats per a les entitats que són capaces d’integrar-la en la seva estratègia, la seva política i els seus projectes, especialment en un context d’increment de les necessitats socials que les entitats han d’abordar, paradoxalment, amb menys recursos que mai.

L’anàlisi demostra, en primer lloc, que les entitats no compten amb plans de formació planificats (menys de la meitat de les entitats enquestades, un 48%, en té) com a conseqüència d’una manca de recursos econòmics, de personal especialitzat i estable, de temps per dedicar-se a la seva gestió enfront d’altres prioritats i del desconeixement de l’impacte dels seus resultats. Per resoldre-ho, l’estudi proposa implementar plans formatius anuals o semestrals segons les possibilitats de cada entitat i, en segon lloc, dur a terme campanyes per difondre el valor de la formació i sobretot conscienciar la direcció i tota l’organització dels seus beneficis.

Baixa inversió i poques hores formatives

I és que l’anàlisi del pressupost formatiu anual de les entitats demostra la baixa inversió en formació: les entitats destinen un pressupost anual d’entre 22.000 (les més grans) i 1.000 euros (les més petites) a qüestions formatives, una xifra que l’informe titlla d’insuficient.

D’altra banda, la majoria de la formació que s’imparteix a les entitats socials és presencial. “Només un 5% de la formació és elearning, a diferència de les tendències actuals d’altres sectors”, assegura Sonia Fajardo, directora de formació professional, acadèmica i d’inserció laboral de la Fundació Pere Tarrés i autora de l’estudi com a part de la seva tesi doctoral (UAB), que ho atribueix a la desconfiança per aquesta forma d’aprenentatge i a la manca de competències digitals dins de les organitzacions.

L’estudi també posa de relleu que les entitats destinen poques hores, tot i això, segons l’informe, existeix una tendència en positiu, ja que el 52% de les entitats han augmentat les hores destinades a formació.

Pel que fa a la tipologia, les formacions en competències d’intervenció social són les que més s’imparteixen a les entitats, seguides de les competències transversals i la gestió de persones. Mentre altres menys competències com la gestió d’entitats, la captació recursos i la digitalització. En aquest context, les entitats grans són les que formen més en la totalitat de competències. Aquests resultats són crítics per al sector perquè evidencien una bretxa entre les grans, les mitjanes i petites entitats, que influeix en el desenvolupament de les persones, els serveis i els projectes.

Cal una formació amb una mirada estratègica

Els resultats mostren que la formació en el Tercer Sector social ha evolucionat i s’orienta cap a la millora de la qualitat dels serveis, el desenvolupament i la motivació de les persones. Tot i això, encara es posa de relleu la necessitat d’una formació més estratègica: proactiva, orientada a la innovació, el canvi i la digitalització, i facilitadora de la cultura i els valors institucionals. La recerca destaca la necessitat que la formació s’orienti a resoldre problemes més a mitjà i llarg termini i que no sigui tan reactiva sinó que compti amb una planificació estratègica.

Els resultats obtinguts sobre el personal format constaten que se li concedeix més rellevància a la formació del personal contractat que al del personal voluntari. Les petites entitats formen un terç del personal contractat, les mitjanes formen la meitat de la seva plantilla i les grans formen quasi dos terços del personal. Entres que les entitats petites i mitjanes formen un terç del personal voluntari, i la meitat les grans.

La formació per a directius és insuficient

L’informe revela que el personal més format són els tècnics i considera insuficient la formació de directius, comandaments intermedis i gestors de projectes, tenint en compte l’impacte que generen sobre la presa de decisions a l’entitat. Alhora, proposa ampliar la formació de categories auxiliars per democratitzar-la i augmentar el desenvolupament professional i adaptar-se a les seves necessitats i interessos.

L’estudi també mostra que cal millorar els processos d’avaluació de la formació del tercer sector social per donar més qualitat i eficàcia a la formació. Algunes de les causes d’aquesta baixa avaluació s’associen a una escassa cultura de l’avaluació organitzacional, una manca de coneixements tècnics per dur-la a terme i de persones especialitzades que puguin gestionar-la i les baixes expectatives que tenen els treballadors sobre la utilitat de la formació.

Finalment, l’informe conclou que és necessària una millora de la qualitat de la formació (establint una política de formació professional, millorant la planificació i l’estratègia, creant eines i metodologies i establint sistemes d’avaluació) i un increment del finançament per als aspectes de formació. També recomana destinar-hi més recursos humans, hores assignades i categories professionals. Per últim, l’estudi revela que la coordinació amb el propi sector i altres actors és clau per comptar amb una visió estratègica del sector.

Durant la presentació, Sonia Fajardo, directora de formació professional, acadèmica i d’inserció laboral de la Fundació Pere Tarrés i coordinadora de l’estudi, ha fet una crida a que “les entitats ens recolzem mútuament i compartim el coneixement” i ha aportat idees de millora com crear entorns d'aprenentatge compartits entre les entitats, un quadre de comandament comú dins el sector sobre les necessitats de formació o plataformes virtuals que tinguin bancs de recursos.