Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Nombroses famílies han posat aquests dies el pessebre a casa. Figures d'argila, de ceràmica, de fusta, representant només el naixement o amb infinitat de personatges, inclús hi ha qui col·loca un pessebre amb clics de playmobil. N'hi ha infinitat de possibilitats, però d'on sorgeix aquesta tradició? Quin és l'origen del pessebre a les llars? Ens hem apropat fins al convent dels caputxins de Sarrià per parlar amb fra Valentí Serra, arxiver de l'orde, sobre aquesta tradició.

Ens hem de remuntar vuit segles enrere i fixar-nos en que feia aleshores sant Francesc d'Assís. Era la vigília de Nadal de l'any 1223 quan el sant va voler donar una visió plàstica del misteri que s'estava celebrant. S'explica que va agafar un bou i una mula de veritat i ell, revestit de diaca, va cantar l'Evangeli.  D'aquesta experiència comencen a col·locar-se en convents, monestirs i catedrals, pessebres monumentals, grandíssims, "perquè la gent visualitzés de manera catequètica que el Fill de Déu entra en la nostra història i es fa carn d'una manera visible", explica fra Valentí.

El Misteri entra a les llars

Però aleshores, entra en joc el franciscanisme d'inspiració caputxina. Durant els segles XVII i XVIII el franciscanisme té una gran intuïció, calia reduir aquelles figures monumentals i possibilitar que el pessebre, el Misteri, entrés dins les cases de les famílies. Comença així la tradició de muntar el pessebre a les cases, i es fa tenint en compte la realitat i idiosincràsia de cada indret.

Això explica que el pessebre provençal, el pessebre napolità, balear, el pessebre català, estigui inserit en el nostre paisatge i que les figures siguin gent de la nostra tradició i del nostre poble, que surtin pagesos, oficis. "La vida de cada dia que és salvada per Jesucrist i que entra de manera senzilla, humil, amb pobresa i humilitat".

El pessebre arqueològic

Posteriorment, a inicis del segle XX, en funció de la pujança cultural dels pobles i sobretot de Catalunya, neix el que podríem anomenar pessebre arqueològic o historitzant. Diorames perfectes, amb imatges de Terra Santa, camells, palmeres, però que va causar una gran controvèrsia. "Els de la cultura popular, i entre ells el pare Basili de Rubí que va escriure un llibre 'L'art pessebrístic', es van revoltar contra aquesta concepció del pessebrisme perquè no era de tradició popular", recorda Fra Valentí.

Entrava igualment a les cases, "però era arqueològic, més fred potser". En aquella època el pessebre popular era viu, tenia una progressió segons els esdeveniments del relat bíblic. Primer apareixien Josep i Maria que buscaven el lloc, després es posava el bou i la mula però l'infant encara no; quan ja naixia es posaven els pastors que adoraven, quan s'apropava l'epifania es treien els pastors i es col·locaven els reis, que venien de lluny i els anaven apropant.

Quan venia la setmana dels barbuts es nevava el pessebre, quan era Sant Antoni Abad tots els animals es posaven a prop del portal, "era un pessebre viu i les famílies anaven instruint en funció del moment". El pessebre es convertia en espai de pregària, de cantar nadales, de retrobament, "ajudava al clima familiar i a seguir de manera popular el relat del temps litúrgic".  

En aquell temps també es va posar en valor la figura del nen Jesús. En una època amb tanta mortaldat infantil i on l'infant era mà d'obra, el franciscanisme va voler valorar l'infant, el nen.

Quan s'ha de col·locar el pessebre?

Hi ha qui el col·loca per la Puríssima, d'altres per Santa Llúcia. A la ciutat de Barcelona últimament es col·loca el pessebre per la Immaculada. "Jo diria que ve marcat molt pel tema comercial, els llums, els aparadors, inciten a posar el pessebre". Tradicionalment, però, es posava per Santa Llúcia perquè és quan tímidament comença a allargar-se el dia i com santa Llúcia és una santa que vol dir llum és un santa molt de l'Advent. El desmuntatge del pessebre es feia tradicionalment per a la Candelera, el 2 de febrer, data que a Itàlia encara es manté.

Àngels, ovelles, pastors, reis mags, caganers... què ha de tenir un pessebre? Fra Valentí explica que "el pessebre ha de tenir el portal de Betlem, tot i que també és molt tradicional en el pessebre català el bou i la mula". Des del preromànic ja l'infant Jesús està entre el bou i la mula, que són els qui l'identifiquen com el Messies, "això sempre s'ha posat en el pessebre, l'identifiquen i també li donen escalf amb l'alè".

L'arxiver dels caputxins reconeix que després del portal "es fa de més i de menys". L'àngel, l'estel, els pastors... "en el pessebre català és molt tradicional l'escena de l'anunciació als pastors, aquell foc amb el pastor estirat a l'olla, és potser la figura més catalana de totes!".