La música religiosa, com qualsevol gènere que surt del seu decaïment, fa temps que cerca unes noves formes que permetin la seva evolució i continuació. Des de temps immemorials, s’han maridat l’art i l’espiritualitat, però, fins fa dues dècades, es podia dir que en un marc secular com el nostre aquesta cooperació tan prolífica i intuïtiva no passava pel seu millor moment. Si bé és cert que avui la religió ocupa un lloc diferent en el món occidental i, amb ella, l’art religiós també ha quedat desplaçat, fa anys que s’amplifica el ventall de propostes culturals que, ben diferents entre elles,
aconsegueixen amuntegar masses sota un missatge evangèlic o, com a mínim, d’inspiració cristiana.
L’Església no és immune als canvis i les noves tendències que apareixen en els seus membres, i els nous temps ens han portat el ‘Pop Worship’ que ara sona les parròquies, així com l’èxit de grups com Hakuna o el tan comentat Lux, de Rosalia. A la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell, el grup de joves Awake ha format un grup de música que comença a escoltar-se per la diòcesi de Terrassa. Aquest 2025 han publicat tres cançons —la darrera d’elles, “Sona el Nadal”, ja es troba a Spotify i Youtube— i una quarta titulada “El encuentro”, que sortirà el proper 28 de gener. El productor i trombonista Quim Torra va ser un dels principals promotors d’aquest conjunt que arrenca amb peu ferm i uns plantejaments deontològics ben marcats.
D'on sorgeix la idea de fer un grup com Awake Sant Fèlix?
La banda va néixer fa un any entre els músics que tocàvem a missa i a les adoracions d'Awake, el grup de joves de Sant Fèlix. Molts ens coneixíem des de feia anys —el grup de joves existeix des de la pandèmia— i el 2024 vam pensar en la idea d'escriure música original perquè estàvem cansats de les mateixes cançons de sempre. A més, el repertori en català és força escàs. Com que la idea ens il·lusionava i començava a agafar volada, jo vaig aprofitar que acabava d’estudiar un màster en management i producció musical per dirigir una mica el projecte i aprendre, a la pràctica, com funcionen tots aquests processos en un grup. Així, vam compondre i publicar el nostre primer tema, 'Desperta', el gener del 2025, amb la intenció de fer un himne per als joves d'Awake, i mesos més tard vam publicar 'Sujétame'.
Ara fa poc que heu publicat una nadala amb un estil ben particular.
Sí, se'ns va acudir fer una rumba perquè volíem representar el Nadal com una festa alegre i quotidiana, tal com el vivim nosaltres. Així com va venir la idea, vaig posar-me amb la guitarra i en unes hores ja tenia una primera versió que vam anar polint entre tots. Tant l'estil com la lletra estan pensats per a un públic més allunyat de la religió. Evidentment, era absurd obviar la religiositat que ha de tenir qualsevol nadala, però vam pensar que amb un llenguatge menys catequètic, amb al·lusions més populars com el tió, l'escudella o fins i tot les 12 campanades de Cap d'Any, podíem atraure a persones que se senten més desvinculades amb l'Església i, en certa manera, apropar-les a la fe, que és un dels propòsits pel qual fem això. Volem que la nostra música acosti la gent a la fe.
Es pot veure una producció molt treballada en el vostre projecte. Com ha estat el procés?
Quan fem les nostres cançons, sempre intentem deixar alguna pinzellada que les faci especials i diferents entre elles, i que a més ens permeti passar-nos-ho bé! En el cas de 'Desperta' vam fer la gravació en unes convivències a Gisclareny, només amb un portàtil i quatre coses més. Va ser tot un repte. I quan va arribar el moment de gravar 'Sona el Nadal' tenia entre cella i cella fer els cors amb els nens de catequesi, que li van donar un caràcter més propi a la cançó. A més, vam aconseguir un so molt professional gràcies a la quantitat de músics professionals que hi van col·laborar. Com el Carlos Maria Bellmunt, que va donar un toc molt flamenc amb la guitarra, l'Héctor Molina a la trompeta, o el Joan Argemí al baix —ell és el baixista de tots els temes. Fins i tot, el nostre mossèn, Xavier Farrés, va participar cantant un dels versos: 'proposa un brindis per celebrar-ho'. Un cop va quedar tot gravat, jo mateix vaig produir el tema i Josep Lanau en va fer la masterització. La millor part de tot plegat, és que tots estem aprenent molt amb aquest projecte. De fet, som pocs els que tenim formació musical, però entre tots sumem i posem de la nostra part.
Quina recepció espereu de la vostra música? Quina importància creieu que té?
Depèn una mica de cada cas. 'Desperta' o 'Sona el Nadal' busquen recrear l'ambient del nostre grup de joves, per això són animades i amb tanta energia. En canvi, 'Sujétame' té un caràcter molt més íntim i reflexiu, per ajudar a resar. El nostre proper tema, “El encuentro”, escrit per la nostra companya Anna Máiquez, també és d’un to similar. Hi ha qui acostuma a resar en silenci, amb els seus propis pensaments, però a nosaltres ens sembla que la música pot ser una eina molt útil en moments de dificultat i, com ens recorda sempre el mossèn, "qui resa cantant resa dos cops". El sol fet de repetir la lletra ja t'ajuda a resar i a concentrar-te millor. Al cap i a la fi, no podem oblidar que, com a músics, fem un servei a la gent que ens escolta, tant a les adoracions com des de casa, i és amb aquest ànim que volem construir el nostre projecte. Som conscients que, gràcies a la nostra música, podem apropar a molts joves a la religió o l'espiritualitat, fent-los connectar d'una manera que, potser, la música cristiana tradicional no és tan capaç de fer-ho.
Què creieu que us fa diferents d’un grup de pop normal i corrent?
Un problema molt habitual als grups de música és que els artistes sempre volen destacar. Qui canta vol lluir-se, els pianistes o els guitarristes volen fer solos, etc. I la solució normalment exigeix donar-li un espai a cadascú, amb un cert equilibri. Evidentment, nosaltres no som aliens a aquest tipus de problemes, però quan toquem junts o assagem, intentem recordar que la nostra tasca és ajudar als altres i que ho hem de fer des de la humilitat, no perquè ens vegin o destaquem per sobre de ningú. Hi ha qui toca millor o pitjor, però en el moment de l'adoració intentem adoptar aquesta
actitud d'igualtat entre tots, perquè el més important és ajudar a resar i lloar a Déu. És un servei, no és un concert.
Com veieu el fenomen de la música religiosa que es troba en auge en el panorama actual del mainstream? Com de prop creieu que esteu d'aquests artistes que, com la Rosalia, han manllevat la simbologia religiosa per construir la seva proposta?
Hi ha moltes maneres de fer música religiosa. D'una banda hi ha la música tradicional de missa que tots coneixem, però també hi ha tot el corrent del 'Pop Worship' que ve dels Estats Units i té molta atracció per als joves. En canvi, a Taizé, sembla que han trobat un terme mitjà amb una mena de música gregoriana moderna que, sense deixar anar la tradició, ha aconseguit evolucionar i sonar actual. Casos com el de Lux, el darrer disc de la Rosalia, ja ens queden molt més llunyans perquè només queda la inspiració religiosa, i formen part d’una proposta artística personal. Tanmateix, som conscients que aquest tipus de música també pot apropar a molta gent a l’espiritualitat, i només per això ja la valorem i la tenim en bona consideració.
