De qui és Sant Jeroni de la Murtra?

El monestir, una joia del gòtic català, podria passar de mans privades a titularitat pública després de gairebé dos segles sense comunitat monàstica

Tal com ha avançat El Punt Avui, el govern de Badalona ha iniciat els tràmits per expropiar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra amb l'objectiu que passi de titularitat privada a titularitat pública. La iniciativa arriba arran de l'aparició d'un comprador privat interessat a adquirir la finca i obre un debat sobre el futur d'una joia del gòtic català situada al cor de la Serralada de Marina. Més enllà del projecte que planteja l'Ajuntament al voltant de l'episodi de la trobada entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom després del primer viatge a Amèrica al cenobi badaloní, la qüestió de fons és què significa que un monument d'aquest valor deixi d'estar en mans privades per convertir-se en un patrimoni de titularitat pública.

La singularitat del cas és que Sant Jeroni no és propietat del Bisbat de Barcelona ni de cap orde religiós. Fa gairebé dos segles que no hi viu cap comunitat monàstica i, actualment, la finca pertany majoritàriament als descendents de Francesca Güell, filla del mecenes de Gaudí, Eusebi Güell, mentre que una petita part correspon a la Fundació Climent Mur. Qualsevol procés d'expropiació, per tant, no afectaria una única propietat, sinó una multipropietat privada que caldria adquirir part per part.

D'un monestir jerònim a una propietat privada

Sant Jeroni de la Murtra va ser fundat al segle XV i aviat es va convertir en un dels grans monestirs jerònims de la Corona d'Aragó. La seva arquitectura, amb el magnífic claustre gòtic, les dependències monàstiques i l'entorn pràcticament intacte de la vall de Betlem, el converteixen en una de les joies del gòtic català que millor ha conservat l'ambient de silenci i eremitisme que el va caracteritzar durant segles.

La vida monàstica es va veure interrompuda temporalment durant el Trienni Liberal, però l'exclaustració definitiva arribaria el 25 de juliol de 1835. Dos dies després, el monestir va ser saquejat i incendiat durant els avalots anticlericals, i el foc va causar greus destruccions que van afectar especialment l'església i l'ala nord del claustre.

Amb la desamortització de Mendizábal, el conjunt va deixar definitivament de formar part del patrimoni eclesiàstic. Subhastat per l'Estat, va passar a mans del comerciant Jaume Artigas i, amb els anys, la finca es va fragmentar entre diferents propietaris. Les antigues dependències monàstiques es van adaptar a usos agrícoles, posteriorment van acollir una colònia d'estiueig i es van construir petites edificacions annexes que van transformar parcialment la vida del conjunt, tot i preservar-ne l'essència arquitectònica.

El paper decisiu de la família Güell

La recuperació patrimonial del monestir va començar a prendre forma durant el segle XX. L'any 1971, Francesca Güell va adquirir bona part de la finca i hi va impulsar l'Àmbit de Repòs Francesca Güell, una iniciativa destinada a preservar l'espai com a lloc de silenci, espiritualitat i cultura. Des d'aleshores s'han restaurat diversos edificis i pintures murals amb la col·laboració de la Generalitat.

Durant anys, la gestió de la propietat es va articular a través d'una societat mercantil vinculada a la família Güell. Quan aquesta societat es va dissoldre, la propietat va quedar repartida en quotes iguals entre els diferents descendents de Francesca Güell. Aquesta situació explica per què una eventual expropiació, en cas que no s'haguessin constituït de nou en una nova societat, no es podria resoldre amb una única operació: en cas que, d'entrada, no hi hagués un acord amb la multiplicitat de les parts, el Jurat d'Expropiació hauria de determinar la compensació corresponent a cadascun dels copropietaris, i, si no hi estiguessin d'acord, els casos arribarien al Tribunal Contenciós Administratiu. Ara bé, en cas que ara els descendents constituïssin —o haguessin constituït— una nova societat, l'expropiació podria ser més senzilla i resoldre's amb una única operació.

Un patrimoni especialment protegit

El valor excepcional de Sant Jeroni de la Murtra ha anat rebent un reconeixement institucional creixent al llarg de les darreres dècades. L'any 1972, el Ple de l'Ajuntament de Badalona va acordar demanar al Ministeri d'Educació i Ciència que el conjunt fos declarat Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional, una protecció que es va oficialitzar al BOE el 20 de desembre de 1974.

La protecció es va ampliar el 1982 a altres dependències del conjunt i al seu entorn immediat, una decisió que es va publicar al DOGC el gener de 1983. El gran pas definitiu, però, arribaria el 2014, quan tant el monestir com tota la vall que l'envolta van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Aquesta catalogació no protegeix únicament els edificis, sinó també el paisatge històric que els dona sentit: les ermites de Sant Climent i Sant Onofre, les restes de l'ermita de la Miranda, la Creu de Terme, les antigues pedreres i els torrents de la vall de Betlem.

Precisament aquesta condició de BCIN és la que dona cobertura jurídica a l'actuació municipal. Davant la possible venda a un comprador privat, l'administració disposa de mecanismes per intervenir i preservar un bé considerat d'interès nacional.

Un monestir sense comunitat, però amb vida

Que Sant Jeroni no tingui monjos no significa que sigui un espai abandonat. L'antic refectori funciona avui com a capella i cada diumenge s'hi continua celebrant l'eucaristia. Paral·lelament, el conjunt manté una intensa activitat cultural i espiritual gràcies a l'Àmbit de Repòs Francesca Güell, l'Associació d'Amics de Sant Jeroni de la Murtra i la Fundació Catalunya-Amèrica, que hi organitzen estades de recés, visites guiades, conferències i activitats de diàleg entre cultures.

L'ànima d'aquest projecte ha estat durant dècades Jaume Aymar, historiador i sacerdot, que ha contribuït decisivament a mantenir viu el monestir malgrat no formar part del patrimoni de l'Arquebisbat de Barcelona. El vincle eclesial també s'ha expressat a través del llegat del bisbe auxiliar Joan Carrera, que va deixar la seva biblioteca personal al monestir, reforçant-ne la dimensió espiritual i cultural.

Una oportunitat per al patrimoni

La trobada entre Cristòfor Colom i els Reis Catòlics forma part indiscutible de la història de Sant Jeroni de la Murtra, però reduir el futur del conjunt a aquest únic episodi seria deixar en un segon terme sis segles d'història monàstica, artística i cultural. El valor excepcional del monestir no resideix només en aquell moment de 1492 o 1493, sinó en la qualitat del seu patrimoni arquitectònic, en el paisatge que l'envolta i en la continuïtat dels usos culturals i espirituals que encara avui conserva.

En aquest context, el pas de la titularitat privada a la titularitat pública podria obrir una nova etapa per al monestir, facilitant-ne la conservació, les futures actuacions de restauració i un accés més ampli per a la ciutadania. Sigui quin sigui el projecte que finalment s'hi impulsi, la museïtzació del conjunt apareix com una oportunitat per explicar de manera integral la seva història, llegint, però, tots els seus capítols.