(Ramon Bassas –CR) Quatre de les principals formacions polítiques dediquen un punt específic del programa electoral a la qüestió religiosa (o laica). Al contrari que en convocatòries anteriors, els compromisos vinculats als afers religiosos guanyen protagonisme i presència per escrit. ERC, PSC, En Comú Podem (Comuns) hi dediquen un apartat i Junts n’hi dediquen dos, tot i que l’extensió del tema en cada partit és diferent. Aquesta és la principal conclusió d’una ràpida mirada als programes electorals que poden tenir representació al Parlament de Catalunya que sorgeixi de les urnes del 14 de febrer.
La segona característica que crida l’atenció, tot i que també amb matisos, és com s’anomena el tema religiós. La majoria parteixen del concepte de laïcitat. ERC parla d’una “una república laica, amb llibertat de creences i conviccions”. El PSC parla de “Llibertat de consciència i laïcitat” i proposa un “Pacte Nacional per la Laïcitat”. I els Comuns aposten per un Estat laic i una llei de laïcitat. Aquí s’hi suma la CUP, que demana considerar Catalunya “una nació laica”. En canvi Junts, que parla de “diversitat religiosa” i del “dret a la llibertat religiosa” sense fer esment a la laïcitat, preveu una comissió parlamentària sobre el fet religiós i un pla quadriennal d’actuació en aquesta matèria.
Un altre tret comú és que la majoria de partits que es presenten a les eleccions del proper 14 de febrer, destaquen amb més o menys èmfasi la importància del diàleg interreligiós i fan declaracions genèriques sobre la no discriminació per motius religiosos. També la immensa majoria dels partits polítics, quan parlen de religió, estan d’acord en associar-la al combat contra el radicalisme, si bé amb matisos. Només Vox l’identifica directament amb l’islam i proposa tancar “mesquites fonamentalistes i expulsió dels imams que propaguin l’integrisme, el menyspreu a la dona o la gihad”. El PDeCAT no vincula el fet terrorista a cap origen religiós i la CUP no en parla. Tota la resta proposen mesures preventives, però també policials. Tant en el cas de Ciutadans, PP o Vox és l’única referència explícita que fan per escrit al fet religiós en el seu programa.
L’educació és un altre bloc on apareixen referències a la qüestió religiosa. En alguns casos, vinculant-la a l’estratègia preventiva contra la radicalització, en d’altres, a la laïcitat o a ambdues coses. El PDeCAT és l’únic que defensa obertament l’assignatura de religió a l’escola. Per contra, la CUP és l’únic que defensa la seva erradicació. PSC i Comuns propugnen la seva reforma. Donaria per una altra anàlisi les posicions dels partits respecte a l’educació concertada que estan més clarament vinculades a cada model social de país.
Hi ha qüestions, en canvi, que són tractades per un o dos partits i prou. També crida l’atenció que la polèmica sobre les immatriculacions del béns de l’Església –que ha ocupat diversos grups polítics durant la darrera legislatura– no s’esmenti en cap programa. Quant als centres de culte, Junts i PSC creuen que cal ajudar amb fons públics a la seva adequació. El PSC també inclou, amb excepcions, “procedir a la transformació dels llocs de culte als centres públics en llocs d’ús públic no confessional”. Els socialistes també fan una breu referència a la protecció del patrimoni religiós. Alhora, aquest partit, amb els Comuns, són els únics que fan una lleugera referència al fet religiós en la qüestió de la memòria històrica. També són els dos partits que proposen mesures més enllà de les competències autonòmiques: des de la derogació dels acords amb la Santa Seu, el primer, fins a la desaparició d’avantatges fiscals, en el segon cas. I tots dos fan referència la limitació dels símbols religiosos a l’espai públic, arribant, en el cas dels Comuns, a proposar que els membres del Govern no assisteixin a actes de culte. Finalment, Junts inclou referències a l’adequació de cementiris o a l’assessorament als municipis.
En el document adjunt podeu trobar un extracte amb tots els textos dels programes de les formacions polítiques que les enquestes situen al Parlament en les eleccions del 14F i que fan referència al fet religiós.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.