Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Lucía Montobbio –CR) El 16 de maig se celebra la Vesak a Catalunya. Aquesta és una de les festes centrals de la comunitat budista, que és comuna a totes les tradicions budistes. Tanmateix, pren sobretot rellevància per a qui pertany al corrent Theravada.

A Catalunya, l’arribada del budisme data del 1970, es calcula que hi ha uns 70 temples budistes repartits al nostre territori, i un 2,2 per cent de persones que es consideren budistes. La Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes acostuma a organitzar una celebració conjunta del Vesak. És una iniciativa oberta, que incentiva el coneixement de la diversitat que hi ha a Catalunya, i fomenta la cohesió entre ciutadans que segueixen diverses tradicions. Enguany se celebra el diumenge 19 de juny a la Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri, al carrer de la Nena Casas, a Barcelona.

La celebració també rep el nom de Saka Dawa. Totes dues paraules signifiquen “quart mes lunar”, és a dir són mots sinònims, però Saka Dawa és en tibetà i Vesak en cingalès. És també per aquest motiu que poden haver variacions en el calendari: l’any lunar als diversos països comença en dies diferents. Així és com al Sud-est asiàtic se celebra el Vesak el 16 de maig; i en canvi als països d’influència tibetana se celebra la Saka Dawa el 14 de juny.

Tres fets que es recorden

Durant aquesta celebració es recorda el naixement –a Lumbini, al sud del Nepal–, la il·luminació o despertar –a Bodhgaya al nordest de l’Índia–; i el paranirvana o mort del Buda –a Kushinagar, al nord de l’Índia. Tots tres fets, d’acord amb els textos palis que transmeten les ensenyances del budisme Theravada, coincideixen cíclicament en el temps, el mateix dia: el 15 dia del quart mes lunar.  En aquesta data Buda va néixer fa 2500 anys (623 a.C), va arribar a la il·luminació, i va morir als 80 anys.

Així i tot, de tots tres esdeveniments, al que es dona més importància és al despertar del Buda (bodhi). El missatge que es passa durant la festa és la importància d’estar i ser despert. Va més enllà del fet de néixer i morir, ambdues realitats físiques en tot ésser viu. A l’estar despert, a la il·luminació, per contra, no tothom hi arriba.

Sobre el despertar del Buda

El príncep Siddharta va rebre la millor educació, i va viure rodejat de tota mena de luxes. Es va casar amb una princesa bella, Yashodhara, amb la qual va tenir un fill. Quan Siddharta va fer els 29 anys, tot va canviar. El príncep, després de diverses reflexions, va concloure que ell, com qualsevol ésser viu, havia nascut, envelliria, moriria i patiria. El seu còmode món no el farien escapar del sofriment. Així doncs, va abandonar el seu palau i va iniciar el seu camí espiritual. Va portar una vida austera fins que comprengué que ni la pobresa ni la riquesa el satisfarien. La il·luminació es trobava en un terme mig. A 35 anys, es va asseure sota una figuera, Bodhgaya, i va meditar durant dies fins a arribar al nirvana. Va transcendir al patiment, transformant-se en el Buda despert.

Com se celebra?

Durant el Vesak es veneren imatges del buda, es fan ofrenes com flors, fruites o encens; i s’encenen espelmes que guarneixen cases i carrers per simbolitzar la victòria sobre la ignorància i el patiment.

De la mateixa manera, la comunitat es troba per recitar mantres, i escoltar sermons. Es dona importància no només a retre homenatge al Buda, sinó que també al compromís amb la pràctica de l’ensenyament del Buda que considera el camí de la moderació, el terme mitjà, a partir de 8 punts: el recte enteniment, pensament, llenguatge, acció, mode de vida, esforç, atenció i concentració.

També es visiten temples i monestirs. Un cop arribats al recinte, de manera simbòlica es fan tres voltes seguint el sentit horari. El primer cercle és dedicat a recordar Buda; el segon, a tenir present la doctrina (dharma); i el tercer, a commemorar els deixebles de Buda (sangha).

L’endemà del Vesak, kathina, també es fan ofrenes als monjos: aliments, diners, flors. En algunes ocasions es llencen ocells al vol, o peixos a l’aigua, per simbolitzar l’alliberament i la compassió de Buda. Es realitza la cerimònia de “rentar el Buda”, que consisteix a banyar amb aigua una figura del Buda Nen, que amb un dit assenyala la terra, i amb l’altre el cel.  Buda resideix en els cors, que cal mantenir nets, frescos i joves per tenir-lo present.

Una festa reconeguda per les Nacions Unides

L’Assamblea General de les Nacions Unides va reconèixer internacionalment aquesta festa com al dia més sagrat per la comunitat budista. Ho va fer a través de la resolució 54/155 de l’any 1999. Es considera que aquest reconeixement és un homenatge a la contribució que el budisme aporta a l’espiritualitat humana a escala mundial.